![]() |
font |
Selecció de fragments que m'han semblat il·luminadors. Gràcies!
1.
BARRIONUEVO
Alba Maria – “crec que ha de ser molt difícil desfer-se de les creences i expectatives
que arrosseguem d’ençà que som estudiants, aquelles que ens dicten el que una
“bona classe” ha de ser. Ara bé, crec que tots hauríem d’intentar (com a mínim)
identificar-les i així, en un futur, ser capaços de lluitar en contra d’elles i
poder créixer com a docents.”
2.
BLASCO
Natalia – “necessitat de ser capaços d’adaptar-nos a cada situació. No trobarem
solucions magistrals, receptes de tècniques fàcils per aplicar a l’aula, sinó
que el que ens definirà com a bons docents serà la nostra capacitat d’adaptar
les diferents tècniques a l’entorn en el qual ens trobem en cada moment, per
tal d’optimitzar l’aprenentatge dels nostres alumnes (…) no podem aspirar a
tenir aquesta habilitat el primer any, ni tan sols en els primers cinc
anys! Serà amb la nostra expertesa, i evidentment amb els nostres encerts i
errors, com aconseguirem aquesta gran virtut del docent. És molt important
també tenir unes expectatives realistes.”
3.
BOLET Pere
Anton – “el professor ha de saber canviar-se les ulleres segons l’enfocament que li
vol donar a la llengua. Ni veure-la tan allunyadament que sembli un tot dispers
i abstracte, ni disseccionar-la tan al detall que en perdem la cohesió o la
imatge global. Tenir en compte que la llengua és saber, eina, comunicació i
patrimoni a la vegada. També ens hem de saber posar les ulleres de l’alumne i
buscar com veurà ell el nostre objecte d’aprenentatge i com s’hi enfrontarà.
Pensar la feina que realitzarem des del seu punt de vista, no des de la butaca
del professor.”
4.
CARMONA
Laia – “La polémica y la
controversia como ejercicio que ha dado paso a la reflexión sobre esta
asignatura. La reflexión como pieza necesaria en cualquier actividad,
lingüística o no. La reflexión como medio para alcanzar un tipo de criterio, el
tuyo propio. Esta es una de las palabras que más me llevo.”
5. CATALÁN Esther – “s'hauria
de focalitzar en el desenvolupament d'aquestes habilitats per part de
l'alumnat: escoltar, parlar, llegir i escriure. Per tant, es posen en relleu
les experiències que subratllen la importància de llegir per escriure, parlar i
dialogar per interpretar textos, explorar els ponts que hi ha entre gramàtica i
escriptura i parlar per aprendre i de parlar per explicar el que hem après.”
6.
DELGADO
Alexandra – “una de las
cualidades que caracteriza a un buen profesor es saber leer la clase, no sólo
los niveles y los ritmos de nuestros estudiantes si no saber conectar con ellos
a un nivel más profundo (…) si algo agradezco de esta asignatura ha sido los momentos, breves y largos
en los que hemos podido expresarnos. Me quedo con esta porque considero de una
relevancia extrema el hecho de que nuestros estudiantes puedan decir lo que
piensan, sin miedo al juicio y a la opinión ajena. Para crear una comunidad
discursiva debemos tener en cuenta que sólo será posible si plantamos la
semilla del respeto mutuo y la comprensión.”
7.
GARCIA Eva – “L’aprenentatge divertit,
amb lectures estimulants, jocs de paraules, peixos al cove, és un gran estímul
i una eina poderosa.”
8.
GÜELL Pol – “davant tenen una persona
amb totes les mancances i contradiccions que implica l’existència. En cap cas
plantejo que haguem de ser amics dels nostres alumnes ni que ens haguem de
preocupar dels seus problemes com si fossin membres de la nostra família. Però
sí que crec que mostrar una cara sensible vers els múltiples contextos que ens
trobarem en una aula, ens convertirà en millors professors i millors persones.”
10.
JORGE Eloy – “No és el mateix començar una activitat amb un “feu l’activitat” que amb un
“posem-nos en dansa”. Així doncs, ara que ja quasi acabem el màster, és hora de
posar-se en dansa amb la docència. O més aviat, en això de fer de professor,
gratar i menjar, tot és començar!”
11.
LARROYA
Arnau – “he agraït, doncs, és que se’ns hagi permès parlar entre nosaltres en
aquests espais diaris, i ens ha permès treballar col·laborativament i, per
descomptat, ens ha ensenyat a ajudar i a ser ajudats pels altres. Al que no
arriben els uns, hi arriben els altres.
12.
MADÍ Pol - És hora de desterrar les
etiquetes i adoptar, com ens diu Ferreiro, un respecte intel·lectual per les contribucions de l’alumnat.”
13.
MANCHADO
Laura – “Para que el habla exploratoria sea
efectiva y el alumnado logre extraer el máximo de beneficios posibles, el
docente debe explicitar previamente las pautas a seguir y las preguntas a
resolver. Un ejemplo cercano de habla exploratoria serían los grupos de debate
creados en clase para comentar los artículos de cada semana, la interpretación
conjunta llegó a conclusiones a las que sola hubiera sido capaz de alcanzar.”
14. MARTÍ
Maria Isabel – “depèn del que hem d'ensenyar, de com ho volem fer i de
qui tenim davant. Aprendre llengua i ensenyar-la és un trajecte de llarg recorregut,
una cursa per etapes, un camí que no s'acaba mai. Lluny d'angoixar-nos i
enfrontar-nos, hauria d'unir-nos per aconseguir arribar com més lluny millor.”
15.
MARTI Montserrat – “En el principal
exercici que ha proposat l’assignatura, hem pogut experimentar amb la funció
epistèmica del llenguatge. Elaborant els posts
hem anat construint alhora el nostre propi aprenentatge i hem anat continuant
la tasca d’edificació de la nostra identitat com a docents (…) El que crec que
ha passat a classe d’Ensenyament i Aprenentatge de la llengua és que el docent
ha desplegat un conjunt d’estratègies de suport o bastida que pretenien
guiar-nos com a aprenents (però uns aprenents especials que hauran d’acabar
convertint-se en docents). S’han fet preguntes molt interessants per
implicar-nos des del punt de vista lingüístic i cognitiu; s’ha procurat que ens
interessem per les tasques (animant-nos a resoldre-les); se’ns ha convidat a
justificar els fenòmens (i a aportar raons); s’ha ofert un exhaustiu feed-back (que ens ha retornat
informació sobre les nostres accions) i amb aquest retorn s’ha presentat el
comportament del docent per a la imitació; i fins i tot –com ja pronosticava
l’article citat– s’ha experimentat i s’ha pogut veure què passava amb l’espinós
tema dels “premis i reprovacions” (Fontich, 2011, p.70).”
16.
MASDEU Pol – “podríem dir que affordance és qualsevol característica
d’un objecte, o ésser viu, que ens comunica com interactuar amb ells de forma
implícita. Per exemple, si entrem en una sala amb una cadira, el nostre
mecanisme humà ens portarà a seure-hi. És per això que, si extrapolem aquest
mot a l’àmbit educatiu, podem afirmar que és vital anar deixant affordances als alumnes al llarg del
curs. Així, ells podran anar creant el seu aprenentatge, no sempre de manera
explícita, i ho retindran. I si ho traslladem a l’univers literari, la clau per
buscar un bon text no serà quin llibre creiem que els agradarà més, sinó trobar
aquella tasca que més els atraurà perquè hi haurà affordances.”
18.
MIGUELEZ
Andrea – “Aprendizaje compartido (…) pretende únicamente sumar conocimiento
entre todos los que participan. Porque, al final de todo, se me antoja todo
ello como una sola imagen: un tres de nou sense folre. Erguido,
fuerte, que solamente duda al alzarse, pero que llega hasta el final y sin
caerse.”
19.
MONTOLIU
Laia – “per ser mestre com a mínim hi ha un procés de cinc anys d'aprenentatge.
Doncs, això m'ho aplico i al setembre o octubre a començar el MIR, Mestre
Interí Resident. Un cop acaba el màster, que sí que s'acaba, començarà el
món real, i aquí els nostres mestres seran 25 adolescents preparats per
posar-nos a prova.”
20.
PEREÑÍGUEZ Aldara – “Molts ho sabíeu
molt bé, però d’altres hem après que, de perspectives, n’hi ha moltes;
personalment, d’una banda he après que la meva perspectiva no pot ser, ni de
bon tros, inflexible, i he (hem!) treballat i espero treballar amb gent que
pugui omplir-me la perspectiva de dubtes sobre els que poder reflexionar.”
22.
ROCA Adriana – “Considero que un
dels principals objectius de l’assignatura és fomentar la reflexió crítica al
voltant de la llengua, aspectes, pràctiques didàctiques, etc., i el conte de
Ramon Solsona, que tenia un component eròtic, era una oportunitat per debatre
sobre si aquests temes tenen cabuda dins l’aula. Tot i que en una de les
darreres classes de l’assignatura vam reprendre el debat, tinc la sensació que
vam perdre una oportunitat per parlar-ne “en calent”. I mai millor dit.”
23.
RODRÍGUEZ
Artur – “Allò que no s’experimenta, no s’aprèn. Això
val tant pel contingut que aprenem com a alumnes, però també com a docents en
ple procés d’aprendre a ser-ho. Sovint, cal deixar de banda el que sabem perquè
pugui anar sorgint a poc a poc, no voler aplicar totes les teories i
coneixements a la vegada (pobres alumnes). Els fruits no maduren abans d’hora
per molt que insistim a fer que s'afanyin, o, dit d’una altra manera, “go with the flow” (Fontich 2019).”
24.
RUANO
Begoña – “Com a professors de llengua i literatura hem d'oferir eines i recursos als
alumnes perquè s'interessin per la matèria i, el més important, que aprenguin.
Per aconseguir-ho hem de ser originals i creatius sense deixar de banda el
contingut.”
25.
TEJADA
Natalia – “Mis
compañeros fueron valientes al mostrar su desagrado al docente de forma directa
y usted fue valiente al escuchar e intentar comprender las reacciones y los
motivos que les llevaban a tener esa opinión (…) La cultura del esfuerzo y del
pensamiento autónomo es lo que me llevo de esta asignatura. Debo seguir
trabajando la autonomía de mis escritos académicos y la confianza en mí misma
(…) Los alumnos solo intervienen pensando en aquello que el profesor quiere
escuchar y éste se olvida de lo que realmente piensan o sienten.”
26.
TORRENTS
Albert – “ensenyar català ens portarà a improvisar, a fer classes que se'n van de les
mans, a gestionar emocions i verbalitzar-les, a jugar amb la llengua, a
forçar-nos dia rere dia a aprendre coses noves, a produir. Saber que no podem
deixar d’improvisar al mig d'una cançó sense que els altres ens mirin malament
és tan important com saber aprofitar les oportunitats educatives que sorgeixen
a l'aula i basar-nos en l'interès de l'alumnat perquè aprenguin
significativament (…) la llengua, allò que tan (sic) ens identifica i ens
edifica com a éssers socials, no és gens fàcil. Si no costa de fer-ho, és que
no ho estem fent prou bé. La nostra tasca com a professors de català ha de ser
la de transmetre les eines suficients com perquè d'aquesta dificultat en neixin
uns aprenentatges i que de la motivació es pugui avançar en el nivell de
coneixements.”
27.
VALDIVIA
Miquel – “dictats per parelles o en grup, dictat gramatical, dictat de dibuixos, mig
dictat... Cada un d'ells té una aplicació concreta i serveix per practicar
diferents aspectes de la llengua. D'aquesta manera, esdevé molt útil aquest
article en tant que modernitza i amplia un dispositiu didàctic tradicional i, alhora,
proporciona recursos i idees concretes per treballar a l'aula.”
28.
VILÀ Marta – “per mi la feina
de mestra té molt a veure amb les coses gairebé invisibles, els petits detalls
(ensenyar i aprendre a mirar amb cura), i alhora espero que sigui
transformadora, fecunda (…) Crec que tots estem d’acord en els beneficis de
llegir a classe, però oferir-nos la possibilitat d’experimentar (i poder
reflexionar) sobre les reaccions que una lectura pot generar en un grup ha
estat un gran regal.”
29.
VILELLAS Nuria – “L’important d’una
història no en són els personatges, sinó les idees. I cada objecte du
incorporat moltes idees molt fortes. Però unes idees que potser no són les
mateixes per mi que per un altre. La classe dedicada al ‘Joc dels objectes’ per
mi va ser molt impactant. No només per poder conèixer els companys d’una manera
més personal i profunda, ja que tots ens vam obrir per mostrar una petita part
de nosaltres que segurament encara no havíem posat de manifest. Si no perquè
d’un petit objecte tots vam crear un relat, que dependrà en funció de quin
sigui el nostre camí previ. I aquesta és una eina potentíssima pels nostres
estudiants. Ah, i amb lliçó final inclosa. Amb un parell. I que cadascú s’ho
miri des de la perspectiva que vulgui.”
activitat-metalingüística
affordances
altes-expectatives
amb
aprendre
aprenentatge-col·laboratiu
aprenentatge-compartit
autoavaluació
bastida
bastida
bastida
bastida
bastida
bastida
beneïdes-lectures
blog
blog
comunitat
comunitat
congrés
congrés
controvèrsia
creativitat-en-els-dictats
cultura-alfabetitzada
debat
debat
debat
debat
dibuix
dictat
dictat
dictat
dictat
dictat
dictat
dinàmica
discussió-amb-grups-d-experts
dubte
enraonar
ensenya-m-a-pensar-no-a-obeir
ensenyar-la-llengua
ens-posem-en-dansa?
escolta-activa
escriptura-col·laborativa
escriptura-epistèmica
escriure-per-aprendre
esforç
etiquetar-ser
examen
exàmens
experiència
exploració
go with the Flow
gramàtica
gramàtica
gramàtica
humà
idees
identitat
interacció
interactuar
inventar-compartir
joc
joc-de-peus-o-tot-s-hi-val-a-l-aula?
la-rosa-dels-vents
lectures-dels-contes
llavors
llengua
meta-
metacognició
metalingüística
metodologia
ortografia
ortografia
ortografia
ortografia-peix-al-cove
parla-exploratòria
parla-exploratòria
parla-exploratòria
pensar
pensar
perspectiva-crítica
polèmica
pràctica
procés
professor-guia
rap
recursos
recursos
reflexió
reflexió
reflexió
reflexió
reflexió-metalingüística
reflexionar
reflexiva
rosa-dels-vents
rosa-dels-vents
rúbrica
silenci
Tadjikistan
textos-narratius
ulleres
ulleres
ulleres
ulleres
vents-de-canvi
versatilitat
zombi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada