Excel·lent
text: està magníficament redactat, en el sentit que presenta amb fluïdesa idees
diverses seguint un fil molt clar, i ho fa amb lleugeresa, com si hagués estat
molt fàcil redactar-lo així. Crec que els símils de la bicicleta i la cocció
han estat molt encertats (lògicament aquest darrer m'ha arribat molt... ha, ha!)
i crec que els aspectes destacats de les lectures han estat molt pertinents, mostrant
una comprensió molt aprofundida de les idees discutides a classe (per exemple
en relació al que afirma Ferreiro o Camps);
Ara ve Nadal,
matarem el gall
I a la tia Pepa
li darem un tall
·
Li’n? n’hi?
I, que s’agreugen quan es pensa en el curs vinent.
·
cal, la coma?
Perquè no fem un Fontich?
·
Per què?
L’aposta de Cuenca de cara el professor de llengua és que sigui “eclèctic i
aplicat”. Per tant que conegui tots els models gramaticals i n’extregui de
cadascun allò que li pugui servir: “Convé remarcar que el professor de llengua
no ha d’explicar lingüística, sinó que ha de traduir els coneixements que té
sobre el llenguatge i les llengües en una pràctica coherent i sistèmica.”
(1992: 133)
·
sí, però també suggereix la importància que
una perspectiva sigui l'aglutinadora; ella defensa la lingüística cognitiva,
que té molts punts de contacte amb la perspectiva sociocultural (mira’t Lantolf,
J. P. & Poehner, M. E. (2014). Sociocultural theory and the pedagogical
imperative in L2 education: Vygotskian praxis and the research/practice divide.
New York: Routledge)
desprén
·
desprèn
titolar
·
titular?
Si “Escriure és participar en la comunicació verbal humana en una societat
alfabetitzada i que les activitats d'escriptura s'entrellacen de manera
inseparable amb les de lectura i amb la comunicació oral” (Camps, 2017: 31).
·
per què aquest mot inicial; converteix la
cita en un fragment sense verb principal;
ha que
·
ja que?
i parla exploratòria, aquest tipus de parla col·laborativa és la que ajuda
a reflexionar i pensar, que comporta una escolta activa i respectuosa entre els
alumnes ( Fontich, Espinet & Llerena, 2013),
·
és aquest el treball mes adequat per citar?
novedòs,
·
novedós en tot cas? Potser simplement ‘nou’?
d’un dels principals referents en el tractament de l’oral la Montserrat
Vilà.
·
referent en un dels dos orals - parlar per explicar
el que sabem - l'oral formal monologal, proper a l’escrit que reclama reparacions),
però no de l'altre oral (l’oral exploratori, parlar per aprendre el que encara
n sabem)
itteversabilitat;
·
?
en disminueixen la subjectivitat, en fomenten l'autonomia, autoavaluació i
coavaluació. Permeten disseccionar la complexitat dels usos lingüístics en
tasques delimitades
·
bona cita; avui en dia s'ha hipertrofiat l'ús
de rúbriques, convertint-les en un suposat instrument per avaluar
objectivament;
Això és com aprendre a anar en bicicleta.
·
magnífic símil i explicació; probablement hi
ha un aspecte mecànic i repetitiu (algorítmic) en l'anar en bicicleta que fa que no sigui al 100% comparable amb
aprendre a usar la llengua, però el símil és vàlid i encertat, crec; mira’t aquest altre vídeo, amb la mateixa idea... però encara més
evident: que difícil és aprendre coses noves sobre el que ja sabem! Per a mi la
lliçó d’aquest vídeo és doble: a) que difícil que és aprendre coses noves a
partir del que ja sabem; b) que difícil que és que aquest nou aprenentatge no
acabi destruint la base inicial, allò que fa que siguem qui som a partir del
que sabem fer, la nostra identitat. Hem de ser conscients de la dificultat que
els nens tenen en el punt a), i que important és posar-nos nosaltres a aprendre
coses noves també que potser no encaixen amb el que ja sabem fer; si ens quedem
amb el que ja sabem fer, no avançarem, no aprendrem; no sabrem anar amb la nova
bici que gira del revés; ens quedarem amb el saber que ja teníem. En relació
als nostres alumnes: es quedaran fent la falta que ja feien, amb la pobra
redacció que ja tenien, llegint els llibre que els agrada sense anar més enllà;
en relació a nosaltres, ens quedarem amb la nostra expertesa (per exemple dels
nostres estudis de comunicació audiovisual, sense aprendre Història de la
Literatura o Lingüística; si som de Literatura ens quedarem sense saber
Llengua; si som de Llengua en quedarem sense saber Crítica Literària). Per
aconseguir-ho hem de tenir confiança amb el nostre interlocutor-formador; hem
d’assumir que no ens vol enganyar, que té alguna cosa per oferir-nos, que allò
que ens ofereix no aniquilarà la nostra identitat, hem de donar crèdit al que
sap; per una vegada que fem això i el nostre interlocutor ens enganyi (i vegem
que és un diletant que no sap res o que no sap tant com vol aparentar) ens
trobarem amb 50 casos en què ha valgut la pena superar el primer moment de
recel i posar-nos a les seves mans i posteriorment fer una síntesi internament
d'allò que hem après posant-ho en relació a allò que ja sabíem. Això darrer és
molt important: no hem de tolerar que ens passi el que ens passa quan aprenem a
anar amb la nova bici: el nostre cervell sembla que desaprèn el que ja sabia;
per evitar el punt b), hem de mantenir-nos assertius amb la nostra identitat,
el que sabem fer, la bonda de l’aportació dels altres i la que fem per als
altres;
zona de
desenvolupament intermental (Fontich, Espinet & Llerena, 2013).
·
potser millor Fontich 2011, de les que heu
llegit;
