Magnífic
text: excel·lentment redactat, àgil, interessant, i sobretot molt honest: s'hi
veu un apassionament molt meritori, una presa de consciència i una defensa de
posicions que és essencial de defensar a les aules: les que fan referència a la
igualtat entre totes les llengües i a la lluita contra el prejudici lingüístic.
Per altra banda, hi ha alguns aspectes amb els quals no puc estar d’acord, sobretot
la manera de presentar l’argumentació en alguns punts, molt poc fonamentada, reduïda
a afirmacions molt taxatives que no se sustenten en cap referència o estudi.
Quan això es fa, en alguns moments la
referència no està ben explicada, com és el cas de confondre enfocament comunicatiu
i perspectiva sociocultural en referència als plantejaments del Màster i a partir
del text de Fontich & Vilà (2015); això et serveix per dir que l’enfocament
comunicatiu (i els plantejaments del Màser de retop) són reduccionistes (aquet
terme és meu); però en canvi, si assumim els plantejaments socioculturals expressats
a l’article esmentat (i en d'altres) el que tenim és una assumpció: la llengua
no es preexistent a la comunicació humana, que és un plantejament una mica
diferent que simplement dir les llengües serveixen per comunicar-se
(t'argumento això més avall).
he identificat
·
'identificar' és la millor paraula? el màster
es posiciona clarament en una perspectiva sociocultural; ‘identificar’
suggereix que hi havia alguna qüestió mig amagada;
una visió de la
llengua i del llenguatge majoritàriament comunicativa:
·
això no és el que es deriva de la cita que
inclous de Fontich & Vilà (2015); la cita fa referència a la llengua com a mitjà
de comunicació I TAMBÉ com a mitjà d'aprenentatge. Això darrer vol dir que la
llengua és el mitjà d'aprenentatge de tots els continguts escolars, assumint, des
d'una perspectiva sociocultural, que la llengua és un sistema semiòtic (no
d'arrel cognitiva sinó culturalment constituït) orientat a la regulació de les
funcions psicològiques superiors (per exemple, la capacitat reflexiva); així
com hi ha instruments culturals orientats a la mediació entre l'ésser humà i la
natura (per exemple un martell) hi ha instruments culturals orientats a la
regulació del nostre pensament (per exemple els gràfics de tota mena o el
sistema més complex, la llengua). Com a mitjà d'aprenentatge això vol dir que
la llegua serveix per aprendre també la llengua; és a dir, només aprendrem
llengua si impliquem els alumnes en pràctiques metalingüístiques, en pràctiques
reflexives; les pràctiques reflexives a l'aula per aprendre llengua
reprodueixen en certa manera les pràctiques reflexives pervasives en qualsevol
interacció humana i des de ben petits, en què l'activitat metalingüística no és
una simple activitat de segon ordre sinó que és una activitat indestriable a la
pràctica de l'activitat lingüística mateix, manifestant-se en diversos graus de
consciència. Des del meu punt de vista, en situació d'ensenyament i
aprenentatge de llengua ens hem de formular els següents 2 interrogants: a) es
pot aprendre llengua sense implicar els alumnes en pràctiques reflexives? És
molt plausible donar una resposta negativa a aquesta pregunta: és a dir, no es
pot aprendre llengua si els alumnes no s'impliquen activament en tasques d'ús i
reflexió sobre la llengua; i b) quines teories lingüístiques consideren TEÒRICAMENT rellevants les
pràctiques reflexives en el naixement i conformació de les llengües? És
plausibe afirmar que no pas aquelles persuasions teòriques de caire innatista,
les quals entenen les llengües com a sistemes de principis i paràmetres hostatjats en un mòdul del
cervell i que es desenvolupen en context d'interacció; per a aquests
plantejaments l'ús de la llengua (és a dir les pràctiques reflexives) no juguen
cap rol en el naixement desenvolupament de les llengües; en canvi, per a
persuasions teòriques socioculturals, l'ús de les llengües constitueix un sine
qua non per a l'existència i desenvolupament de les llengües mateixes; et remeto
al meu article de Fontich (2016) on explico amb més detall aquest
raonament;
Per l’altra banda, les circumstàncies del màster en són també causa.
·
no entenc el to d'aquesta afirmació;
La idea que tenen de
la llengua és, probablement, molt semblant a aquella que se’ns va transmetre a
les escoles
·
parles dels teus companys; però aquest
'probablement' és revelador: si afirmes, cal que ho facis amb garanties, si no
és només insinuació sense fonament real que empres per argumentar la teva
posició;
Aquesta concepció, molt arrelada socialment, és la que des d’aquesta
assignatura hem de qüestionar:
·
sembla que poses la cita de Castellà (2005)
com a síntesi de les teves posicions; no s'acaba d'entendre, perquè justament Castellà
defensa que la llengua es activitat i que sorgeix de l'activitat comunicativa i
no un sistema de regles que té preexistència a la comunicació;
Amb aquestes encertades paraules
·
cf. el meu comentari anterior;
no seria interessant connectar l’evolució del llenguatge amb la història i
la biologia? O la diversitat lingüística amb les classes de geografia? Què és
de la relació entre el llenguatge i el pensament?
·
Interessant;
Moltes d’aquestes preguntes que ens hem fet no són rellevants si prenem una
visió purament comunicativa del llenguatge. No voldríem pas negar la funció
comunicativa de les llengües, però si ressaltar que és una d’entre altres i,
potser, no la principal ni més important
·
interessant plantejament; però el teu
raonament s'assenta en una assumpció inexacta: “en el nostre màster assumim que
el llenguatge té una funció purament comunicativa”; nosaltres no fem aquesta
assumpció;
Això, però, seguint la línia de Bosque & Gallego (2018), no hauria
d’anar en detriment de el vessant formalista i innatista.
·
el problema del plantejament d'aquests
lingüistes és que consideren el vessant formal com a preeminent i també que per
ensenyar llengua el més important és conèixer els continguts; les tasques a
l'aula són, consideren, qüestions fàcils de considerar (cf. Bosque &
Gallego 2016, p, 80); a mi no em semblen qüestions fàcils; per exemple, no és fàcil
saber com funciona l'ús de la llengua per aprendre llengua (la pràctica reflexiva
o metalingüística); però que lingüistes generativistes pensin això és normal:
no consideren teòricament rellevant la pràctica reflexiva en els seus plantejaments
teòrics i quan pensen en l'escola no se'ls acut que pugui ser un aspecte
central, només secundari, una tècnica “fàcil de considerar”, com afirmen
literalment;
mostren un curiós i subtil biaix
·
també hi ha un curiós i subtil biaix en el
seu article: confusió entre pràctica declarada i practica real d'ensenyament;
perdem el sistema lingüístic, les regularitats, el llenguatge com a objecte
d’estudi en si mateix.
·
això no és cert; el que perdem és considerar
que aquest objecte és anterior a la comunicació mateix; mentre que els
enfocaments socioculturals consideren que l'objecte hi és però com a
conseqüència de la comunicació en un procés de sedimentació i regularització a partir
dels usos mateixos; consideren el següent: que la llengua es pugui explicar en
termes de regles no vol dir que sigui conseqüència d'aquestes regles;
El llenguatge és l’única manera que tenim de construir coneixement i d’entendre
el món
·
molt bé;
com a capacitat cognitiva humana
·
en tot cas sociocgnitiva, no?
vista com
quelcom estàtic i fix
·
crec que és més estàtic el concepte de
llenguatge com a objecte que no pas el de les llengües com a activitat, o?
Promou
·
és el terme adequat?
Si la
funció principal d’aprendre llengua és la capacitat comunicativa que ens
atorga, llavors les llengües que voldrem aprendre seran les llengües que més
parlants tenen
·
això qui ho pensa? ho penses tu? o és que
atribueixes aquest pensament a algú en genèric? em sembla poc fonamentat; Tuson
en els seus llibres ja explica que això no es així; si et vols comunicar amb
uns pescadors d’una petita illa de Grècia no ho podràs fer amb xinès mandarí ni
en espanyol ni en rus o anglès...
Fomenta
·
és el terme adequat;
que
existeixen llengües millors que d’altres
·
afirmació poc rigorosa, crec; no dius qui ho
pensa, on ho has llegit, etc., és una afirmació taxativa i acusatòria llençada
a l'aire;
És amb
tots aquests prejudicis, i molts més, que l’imperialisme lingüístic opera en
contra de la diversitat lingüística i a favor d’un món linguocèntric i
monolingüe.
·
i estic d'acord; però això en res es pot
relacionar amb el màster, que assumeix
no pas un enfocament comunicatiu sinó una perspectiva sociocultural;
el
llenguatge, un enigma encara per esbrinar
·
però parles com si alguns lingüistes ja
haguessin descobert de què va, no?
relaciona
la llengua amb l’escriptura
·
és perillós relacionar la llegua i
l'escriptura? la definició ho fa molt prudentment: 'reflectit sovint...'
únicament
·
la definició no diu 'únicament' sinó 'sovint'
promoure
·
qui promou?
Sovint
·
per què afirmacions tan taxatives
acompanyades de termes tan modalitzats i confusos: per què el terme 'sovint'?,
en quin estudi et bases per afirmar això?, et bases en el que et diu la
intuïció?
l’estudi científic
del llenguatge es faci a partir de l’oralitat
·
no en teories lingüístiques formals que
operen al nivell oracional, en què no exploren l'oral i la seva pràcticament infinita
diversitat sinó l'escrit a partir d’oracions molt prototípiques;
En
l’aplicació de quina altra ciència es transformen de manera tan deliberada
l’objecte d’estudi i les dades?
·
És de fet un retret que s'ha formulat al
generativisme i a l'estudi formal de la llengua en general (vés a Lantolf &
Poehner 2014)
És
essencial tenir clara la convencionalitat i artificialitat de l’escriptura
·
i no de les teories lingüístiques? les
teories són constructes culturals, és a dir que no emanen directament de la
natura sinó que estan elaborats en comunitats de discurs; fan referència a la realitat però no són la
realitat; però algunes propostes teòriques (com el generativisme Chomskyà) les
presenten com la realitat (cf. Bernárdez 2008);
no és la
llengua, és la llengua estàndard, una convenció més.
·
molt bé
nostra tasca
docent consisteix simplement a assegurar-nos de la competència normativa de la
llengua, seguirem perpetuant, per una banda, la desmotivació dels alumnes
enversa la llengua, en tant que la percebran com quelcom tancat i inamovible
que suscita poc interès, i, per una altra banda, els judicis de valor sobre les
diferents parles, ‘no parles bé’, ‘això no es pot dir’, ‘això és incorrecte’,
que tan arrelats estan socialment.
·
Interessant
Paradòjicament,
les classes de llengua, en lloc de combatre aquestes idees sobre la llengua, es
dediquen a fomentar-les
·
afirmació bastant gratuïta per general,
mancada d'ancoratge (on passa això?, qui diu això?, en quins termes?) i de
recolzament metodològic (amb quins estudis s’ha arribat a descobrir que a les
aules es fa això?)
Si tornam
a llegir la definició del DIEC, ens adonarem que la mateixa definició
funcionaria per dialecte. O és que no és un sistema de signes orals que ens
serveix per comunicar-nos? Quina és llavors, la diferència? El lector trobarà
la resposta a l’encapçalament de 2. Quan parlam dels dialectes com a fruit de o
vessant de estam, segurament involuntàriament, jerarquitzant les llengües per
sobre dels dialectes
·
interessant;
com es
diu ara
·
qui ho diu? Crec que ets poc curós amb les afirmacions
que fas;
Sembla
que el concepte de llengua que els professors de llengua tenen i transmeten
·
novament una afirmació mot poc fonamentada;
transmissió
·
és aquest el millor terme? jo diria que el
saber no és transmet sinó que es construeix i s'ajuda a construir, no?
La
concepció constructivista dels processos d’ensenyament aprenentatge ens ha de
servir de guia per configurar el nostre model particular d’ensenyament i les nostres
classes. En aquest marc, es presenta l’alumne com a element central i de partida;
ens fem enfora de les classes magistrals, professor transmetent
unidireccionalment un coneixement tancat i preestablert, per centrar-nos en les
necessitats, les destreses individuals i els interessos dels alumnes.
·
molt d'acord
Què n’és,
de les cultures i llengües que no utilitzen l’escriptura?
·
interessant observació, però no és el cas de
cap dels alumnes amb què tu probablement (i subratllo el probablement) et
trobaràs al llarg de la teva carrera docent (a no ser que treballis a
l'Amazonia o indrets així)
Pensam,
segurament influïts pel nostre bagatge personal
·
no és una mica redundat, aquesta expressió;
robo increïble (i fins i tot una mica còmic) que ara atenuïs la teva afirmació
(‘segurament’), com no fas en moments anteriors, amb un 'segurament' totalment
sobrer en aquest cas, no trobes?
una les
funcions bàsiques del professor de llengua és desfer mites i prejudicis
·
molt bé
pensam
que en els continguts d’ensenyament de qualsevol professor de
llengua
no hi hauria de mancar l’exposició de la mort de llengües que el món
contemporani viu.
·
excel·lent observació
com més
llengües tinguem per comparar i per analitzar més informació i perspectiva
tendran els alumnes.
·
molt bé
En
aquesta segona
·
mes que una segona part es un annex o una coda,
no?
Críticament
·
críticament vol dir fonamentadament, combinant
dades solvents, referències a estudis robustos i estudiosos contrastats; però
sovint tu en aquest escrit has fet afirmacions molt contundents i alhora molt
poc fonamentades, afirmacions bastant taxatives però que queden una mica aïllades;
Les
deixem pel proper escrit.
·
perfecte!
Referències
·
en alguna cites hi falta la ciutat o
l'editorial;
