Per aquesta entrada optativa se’m va
acudir de recollir els llibres que des de l’assignatura d’Ensenyament i
Aprenentatge de la Llengua se’ns han anat recomanant al llarg del curs. M’ha
semblat interessant perquè, tot i que com a alumnes acostumem a apuntar aquest
tipus de propostes, sovint queden oblidades a les llibretes o ordinadors sense
que hi tornem a pensar mai més. A continuació citaré la llista de llibres,
juntament amb una breu síntesi, una referència al context en el qual el
professor els va esmentar i una petita reflexió meva. El professor Xavier
Fontich n’hi ha afegit un parell que no tenia apuntats. Els llibres van
llistats en l’ordre en què els tinc a la llibreta. Espero que us serveixin:
 |
| Font |
Bernárdez,
E. (2008). El lenguaje como cultura.
Madrid: Alianza Editorial
Síntesi: El
catedràtic de Filologia anglesa per la Universitat Complutense de Madrid,
Enrique Bernárdez, revisa el concepte de llenguatge i defensa la seva relació
amb la cultura, en un text molt punyent i autèntic. Fa una important èmfasi a les idees
preconcebudes, les trivialitzacions i les manipulacions sobre el llenguatge. És
un text que vol fer reflexionar tant a lingüistes com a usuaris de la llengua
en general.
Context: Aquest
llibre va ser proposat pel professor a la primera classe de l’assignatura, quan
se’ns va parlar del III Congrés Internacional sobre Ensenyament de la
Gramàtica.
Reflexió: Va
ser un privilegi poder-lo escoltar a l’auditori de lletres de la UAB durant el
III Congrés Internacional sobre Ensenyament de la Gramàtica, en la conferència "Enseñanza
de la gramática como enseñanza de una actividad sociocultural" . Va
ser especialment interessant sentir les preguntes formulades pel lingüista i
catedràtic Ignacio Bosque.
Wagensberg,
J. (2006). A más cómo, menos por qué.
Barcelona: Tusquets.
Síntesi:
És un recull de 747 aforismes que el professor, investigador i escriptor Jorge
Wagensberg va publicar l’any 2006 amb la intenció de “comprendre allò
fonamental, natural i actual”, segons detalla en el subtítol del llibre.
Concretament, segons afirma el científic, A
más como, menos por qué, “és l’aforisme que resumeix el pensament
científic”, ja que, “preguntar per les causes és sempre una pregunta
d’emergència (...)-. En canvi, preguntar-se per el com és investigar el
procés”.
Context: Aquest
llibre va ser proposat pel professor en una de les sessions inicial de l’assignatura,
quan ens fèiem preguntes com ara “saber llengua què vol dir?”, “a usar la
llengua se n’aprèn només usant la llengua?”.
Reflexió: Sempre
recordaré el dia que Wagensberg va venir a la meva escola (Nostra Llar de
Sabadell) quan jo feia 5è de primària. Ens va venir a fer una xerrada
divulgativa per a un projecte que vam fer en col·laboració amb el museu de la
Ciència (abans de la remodelació del 2004). Es deia “De la forma a la funció” i
tractava sobre les figures geomètriques (forma) i la seva relació amb la
realitat (funció). Encara recordo amb claredat el text de la meva exposició
sobre l’ona i el fractal. Em va captivar com d’entenedor i divulgador va ser el
dr. Wagensberg en les seves explicacions. Us deixo l’enllaç de la notícia de
l’exposició del Museu de la Ciència.
Ferreiro,
E. (2013). El ingreso a la escritura y a
las culturas de lo escrito. Mèxic: Siglo XXI
Síntesi:En
aquest llibre publicat l’any 2013, la psicòloga, escriptora i pedagoga
argentina Emilia Ferreiro presenta dades sobre més de 15 estudis sobre la gran
quantitat de problemes que els nens petits han de superar per enfrontar-se a
l’escriptura, tant en format paper o en pantalla.
Context: Aquest
llibre va ser recomanat quan en una classe parlàvem sobre la llengua oral i els
infants, i el professor ens va comentar: “l’infant no arriba a l’escola (3, 4,
5 anys) com un principiant en l’aprenentatge de l’ús del llenguatge. Ja disposa
d’un repertori, ja que el primer gènere discursiu que aprenen els nens és el
diàleg.”
Reflexió:
Ben segur que pot ser un text interessant per posar en dubte pràctiques d’escriptura
per a infants.
 |
| Font |
Chambers,
A. (2007). Dime: los niños, la lectura y
la conversación. Mèxic: Fondos de Cultura Económica de España (FCE).
Síntesi: En
la contraportada s’especifica que es tracta d’un llibre que ofereix informació
pràctica sobre la conversa literària en les aules de classe. És una guia que
vol ajudar els alumnes a tenir eines per expressar la seva recepció literària,
és a dir, a poder expressar els pensaments i sentiments que la lectura produeix
en els lectors. Per desenvolupar el seu enfocament, Chambers parla d’aspectes
com compartir l’entusiasme, les dificultats, els patrons narratius, l’elecció
dels llibres, l’esperit crític, etc.
Context: Aquest
llibre va ser recomanat en la mateixa sessió que l’anterior, quan reflexionàvem
sobre la dificultat de fer preguntes, especialment en el cas dels alumnes de
primària. Seguidament vam parlar sobre l’oral monològic i dialògic.
Reflexió: Ens
l’han recomanat vàries vegades durant el màster. Després d’haver-lo fullejat
queda clar que ofereix un conjunt de preguntes molt vàlides per guiar i
implicar els lectors en el procés de lectura d’obres literàries de
característiques, gèneres i formats molt diferents. Ens ha anat molt bé per
preparar les discussions literàries de la nostra SD sobre el foment de la
lectura a través dels àlbums il·lustrats.
Larsen-Freeman,
D. (2003). Teaching Language: From
Grammar to Grammaring. Boston: Thomson/Heinle
Síntesi:
Es tracta d’una lectura obligatòria per a tots els professors d'ensenyament de
llengües. En el llibre s'exploren els elements regulars i previsibles del
llenguatge, així com la creativitat potencial del seu sistema subjacent. L’autora
combina una àmplia gamma de punts de vista amb les seves pròpies experiències i
estudis personals; qüestiona les idees descriptives estàtiques de la gramàtica,
basades en regles, i promou les nocions més fluides i dinàmiques de la
gramàtica de motivació que defineix com "la capacitat d'utilitzar
estructures gramaticals amb precisió, significació i adequació". El lector
no es troba amb un conjunt enciclopèdic de definicions, sinó amb una comprensió
més profunda de la naturalesa orgànica del llenguatge i la seva adquisició, i
un conjunt d'eines afins per apropar-se al llenguatge en l'ensenyament de
llengües.
Context:
Va ser recomanat en una de les classes inicials de l’assignatura, quan se’ns va
presentar la rosa dels vents, i més concretament, quan parlàvem sobre els processos
cognitius en l’aprenentatge de la llengua.
Reflexió:
Segur que és un text interessant que inclou aspectes teòrics, veus i testimonis
de l’aula i espais de reflexió sobre l’ensenyament de llengües.
Van
Lier, L. (2004). The Ecology and
Semiotics of Language Learning. USA: Springer Netherlands
Síntesi:
En aquest llibre l’autor intenta proporcionar una base per a una visió
ecològica del món i aplicar-la a l'educació lingüística, que considera una de
les activitats humanes més importants. Intenta abastar tots els temes
principals que formen part del procés d'aprenentatge de llengües i la professió
de l'ensenyament de llengües, com són el llenguatge, la percepció i l'acció,
l'autoaprenentatge, la pedagogia crítica i la recerca.
Context:
Com en l’anterior, va ser recomanat en una de les classes inicials de
l’assignatura, quan se’ns va presentar la rosa dels vents, i més concretament,
quan parlàvem sobre els processos cognitius en l’aprenentatge de la llengua.
Reflexió:
Segur que és un text interessant i desafiador per als qui volem ensenyar
llengües.
Tuson,
A., Calsamiglia, H. (1999). Las cosas del
decir. Barcelona: Ariel
Síntesi: En l'actualitat, la formació lingüística
exigeix una reflexió sistemàtica sobre l'ús de la
llengua, especialment per als professionals de l'ensenyament, de la comunicació
i de la traducció. El llibre presenta una síntesi panoràmica de les diferents
dimensions que s'han de considerar per abordar l'estudi dels fets comunicatius.
S'inclou una perspectiva que integra les propostes recents més significatives
de la pragmàtica, la lingüística textual, funcional i enunciativa i la
sociolingüística de la interacció.
Context: Va
ser recomanat en una sessió en què parlàvem sobre els gèneres discursius i l’estudi
de textos.
Reflexió: Ben
segur que és un text interessant íntimament lligat amb la visió que se’ns ha
ensenyat en el màster.
Cuenca,
MJ. (1993). Teories gramaticals i
ensenyament de llengües. València: Tandem Edicions
Síntesi: Aquest llibre pretén mostrar de manera
fàcil i breu la història de la lingüística i, més concretament, de la
lingüística aplicada. Es pot considerar també un manual d'ensenyament.
L'objectiu més important de l'obra és explicar les diferents tipus de teories
gramaticals de la història de la lingüística i, especialment, la relació que
mantenen amb l'ensenyament de llengües i la seva influència en l'ensenyament de
llengües estrangeres.
Context: Va
ser recomanat en la classe on vam parlar sobre la lingüística cognitiva i
estructural, gramàtica tradicional i generativa.
Reflexió:
Criden l’atenció els noms dels capítols (per exemple, “Ja l'has passada, la
gramàtica tradicional? No, jo no he passat ni el xarampió”), també és interessant perquè
inclou un itinerari bibliogràfic on l'autora parla dels llibres que pensa que
són importants per aprofundir més en el tema tractat a cadascú d'ells. També té
petites ressenyes dels llibres aconsellats.
Cuenca,
MJ. i Hilferty, J. (1999). Introducción a
la lingüística cognitiva. Barcelona: Ariel
Síntesi:
És el resultat de la col·laboració de dos investigadors que provenen de
tradicions diferents. La diversitat en la formació i també en els temes
específics de recerca dels autors, unida a un interès comú per la lingüística
cognitiva, es combinen per oferir una presentació d'aquest recent model teòric
que intenta ser completa, plural i adaptada als interessos del lector del
nostre entorn lingüístic i científic.
Context: Va
ser recomanat en la classe on vam parlar sobre la lingüística cognitiva i
estructural, gramàtica tradicional i generativa.
Reflexió: Tal
com s’especifica en la contraportada, s'ha concebut com un instrument útil per
al no iniciat, de manera que ofereix dades pràctiques per a acostar-se a la
investigació cognitiva actual.
Cassany,
D. (2006). Rere les línies. Sobre la
lectura contemporània. Barcelona: Empúries.
Síntesi:
Els textos i la lectura
canvien constantment segons les èpoques, la història i les diferents
comunitats, per tant convé preguntar-nos com llegim en aquest segle XXI i
quines circumstàncies ens condicionen. D'entrada, tots els escrits transmeten
ideologia, i darrere sempre s'hi amaga algú. ¿Qui és? ¿Què pretén? També els
formats canvien: les pantalles i la web arraconen la biblioteca de paper.
Naveguem, cerquem i cliquem perquè compareguin a casa milers de respostes.
Però... ¿són fiables? Encara més, ens toca llegir en altre idiomes: cartells,
webs, prospectes... ¿Ho entenem tot? I, finalment, tenim una dificultat
afegida: estem rodejats de textos tècnics, de divulgació científica,
instruccions i impresos; ¿arribem a entendre el que diuen?
Context:
Aquest llibre va ser recomanat quan reflexionàvem sobre els gèneres discursius
i els sentits d’un text.
Reflexió:
És un text interessant per fomentar una lectura crítica, per reflexionar sobre
la tecnologia, el paper de la lectura i l’escriptura en la divulgació científica.
Tusón,
J. (2009). Introducció a la lingüística.
Barcelona: Aula
Síntesi:
La nostra condició essencial i única es defineix per la possessió de la
facultat del llenguatge. És per això que podem considerar la lingüística una
ciència privilegiada que ens porta cap al coneixement d'aquest aspecte de la
condició humana. Introducció a la
lingüística està concebuda com una obra inicial que abasta els fets de la
comunicació verbal, les estructures internes de les llengües i altres aspectes
interdisciplinaris.
Context:
Va ser recomanat en la classe on vam reflexionar sobre l’espai que hauria
d’ocupar la gramàtica a l’aula.
Reflexió:
Interessant llibre introductori.
Bernárdez,
E. (2004). Qué son las lenguas?
Madrid: Alianza Editorial.
Síntesi:
En la ressenya que Xavier Fontich va fer de Qué
son las lenguas?, l’any 2006, explica que “és un manual de divulgació que té la intenció de fer que el lector
elimini o relativitzi algunes idees preconcebudes que pugui tenir sobre
aspectes generals de les llengües”. La tesi que defensa Bernárdez és: “les
llengües, en la seva immensa varietat d’usos, canvis, influències i orígens, i
en la seva dinàmica caòtica, desordenada, impredictible i aparentment
impossible de sistematitzar, poden ser objecte d’una teoria lingüística”.
Context: Aquest
llibre va ser recomanat en una de les primeres classes després de les vacances
de Nadal, quan reflexionàvem sobre les pràctiques vernacles, el recompte de
paraules per falta i el paper de les noves tecnologies en els professors de
llengua.
Reflexió:
Després d’haver fet un cop d’ull a la ressenya de Xavier Fontich i veure els
apartats d’aquest llibre (alguns d’ells són “què és una llengua, per què n’hi
ha tantes, d’on han sortit,si n’hi ha de més primitives i de menys primitives o
com canvien”) no he pogut evitar recordar el germà de la meva àvia, Miquel
Civil Desveus, que va morir aquest mes de gener a Chicago. Era expert mundial
en assiriologia (estudi
arqueològic, històric i lingüístic de l'antiga Mesopotàmia i les cultures relacionades que usaven
l'escriptura cuneïforme),
i era especialitzat en llengua i cultures sumèries (la primera llengua humana
escrita).
Aquesta és la ressenya que el The Washington
Post va fer de la seva mort.
 |
| Font |
Castellà,
JM. (1992). De la frase al text. Barcelona:
Empúries
Síntesi:
En el camp de la lingüística en català, aquest és un llibre plenament
innovador. En efecte, De la frase al text
presenta una panoràmica de teories recents que tenen en comú la consideració de
la llengua com a instrument d’ús (lingüística del text, anàlisi del discurs,
sociolingüística, psicolingüística, pragmàtica, etc.).
Context:
Va ser recomanat en l’última classe de l’assignatura, quan, a mode de
conclusió, resumíem les característiques de la didàctica de la llengua.
Reflexió:
És un llibre actual que parla sobre un tema que hem debatut molt al màster.
Cassany,
D. (2011). En_línia. Llegir i escriure a
la xarxa. Barcelona: Graó
Síntesi:
En professor de la UPF, Daniel Cassany, parla de la profunda transformació
cultural amb especial incidència en les pràctiques d’escriptura i de lectura
que ha suposat l’arribada de les tecnologies digitals. Analitza les noves
maneres d'utilitzar l'escriptura per interactuar i resoldre tasques socials
però posant més èmfasi en l'escola.
Context:
Va ser recomanat en una de les darreres classes del curs, quan parlàvem de les
l’escriptura i la lectura en suports digitals.
Reflexió:
És un text descriptiu, reflexiu i de sistematització molt actual, ja que inclou
els resultats de les darreres recerques, problematitza alguns debats al voltant
de les tecnologies digitals i, alhora, fa aproximacions pedagògiques.
Casals,
A. (coord) (2010). Corrandescola:
Proposta didàctica per treballar la glosa a Primària. Cerdanyola del
Vallès: ICE-UAB.
Síntesi:
En aquest llibre, mestres de llengua i de música proposen introduir a l’escola
la cançó improvisada o glosa (corrandes, garrotins, jotes, cançons de pandero,
nyacres, etc.) com a recurs per a la millora de la llengua oral, la convivència
escolar, l’aprenentatge musical i, en últim terme, l’educació com a persones i
com a ciutadans.
Context:
Proposta de Xavier Fontich
Reflexió:
És, sens dubte, un llibre per als fans de Pere Bolet i la seva “Gramàtica
dramàtica”!
Fontich,
X. (acceptat per publicació). Projectes per ensenyar literatura: interpretació
i creativitat a l’aula.
Síntesi:
Tal com s’especifica en la introducció, és un llibre escrit amb un to molt
personal, que consta de set projectes implementats a les aules de secundària
per Xavier Fontich per treballar la literatura. El text parteix de
l’interrogant: “de quina manera podem despertar en els nostres alumnes
adolescents l’interès per la literatura?”.
Context:
Proposta de Xavier Fontich
Reflexió:
Ben segur que quan sigui publicat serà un llibre molt interessant i a tenir en
compte, ja que reuneix un conjunt de material didàctic molt interessant que
l’autor ha experimentat en primera persona i, d’altra banda, inclou una mirada
reflexiva sobre la pràctica docent i aportacions bibliogràfiques. Aquest és
l’enllaç de la introducció.
 |
| Font |
