Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MADÍ Pol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MADÍ Pol. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de febrer del 2019

«Com m’imagino que seré com a professor?»: Test amb possibilitat de retorn

“Moltes vegades em pregunto com seré com a professora”. En Xavi va quedar captivat per l’inici del text de la Montse i, certament, jo també. Perquè és la pregunta per excel·lència que ens fem tots cada dia. Un interrogant sense una resposta única. De la mateixa manera que el coneixement es va construïnt de manera progressiva, l’ofici del mestre es basa en un camí d’aprenentatge constant i d’adaptació als nous contextos socio-educatius. I és que, al cap i a la fi, ser mestre és molt més que complir amb un currículum acadèmic. Recordem la imatge de la navalla multi-usos que hem vist en altres assignatures com a expressió gràfica de la transversalitat de la professió.

Figura 1. Vinyeta de l'humorista gràfic Forges.


Llegint alguns dels vostres escrits i els retorns d’en Xavi, he pogut constatar  el que sempre ha estat una realitat: l’esforç i la il·lusió per contribuir amb el nostre granet de sorra al món de l’educació ens farà vèncer. M'han meravellat l’originalitat i l’enginy de totes i cadascuna de les vostres aportacions al blog. Com ha dit la Míriam en un post anterior, segurament perquè venim de la rigidesa acadèmica de l’àmbit filològic, desconeixia que poguessin dissenyar-se propostes tan sorprenents amb tants pocs recursos. Que sapigueu que, si alguna cosa m’enduc d’aquest màster, és una motxilla plena a vessar amb les vostres idees. 

Amb la intenció de lloar algunes de les vostres contribucions, i perquè durant les classes d’en Xavi hem vist com sempre s’aprèn més a partir del joc ben dirigit i amb implicacions pedagògiques, he dissenyat un breu qüestionari per saber quin perfil docent ens escau més. Es tracta d’un simple joc, ja he dit que la identitat del mestre es troba en permanent revisió, però a qui no li agrada prendre partit? Sou capaços d’intuir amb quin text o retorn es correspon cada resposta? Comencem!

  1. Idea que consideris clau per encarar el bon funcionament d’una classe.
A. La creativitat és més important que tenir-ho tot sota control, atès que ens ajuda a resoldre problemes complexos i inesperats.
B. L’actitud del mestre i la seva predisposició a escoltar l’alumnat. 
C. Cal treballar la motivació i la implicació de l’alumnat a través d’activitats contextualitzades, significatives i lligades a pràctiques socials i usos comunicatius reals. 
D. La reflexió del propi docent sobre la feina que porta a terme diàriament és fonamental, ja que ens ajuda a potenciar els aspectes més positius i a reorientar les dinàmiques que no acaben de funcionar. 

  1. Amb quin gènere discursiu t’identifiques més?
A. L’assaig introspectiu, en la línia de Jo confesso, de Jaume Cabré. Tota possibilitat de millora passa per ser conscients de les nostres pràctiques educatives!
B. El rap gamberro. La música amaina les feres i transforma en planera fins i tot la lliçó més feixuga! 
C. La fàbula pedagògica. A qui no li agrada llegir un bon conte? 
D. La guia interactiva. Les TIC han arribat per quedar-se! 

  1. Quina de les següents afirmacions dites per un personatge famós representa millor la teva manera d’entendre l’educació?
A. Sabem el que som, però no el que podem arribar a ser (Shakespeare). 
B. La llengua se l’han de fer seva / no és un mer mitjà de comunicació / que hi trobin el sentit i la trempera / que la dominin pel davant i pel darrere / que li vegin utilitats en funció / i no els pugui prendre el pèl qualsevol orador (Pere The Best). 
C. Si no t’equivoques de tant en tant vol dir que no ho intentes (Woody Allen).
D. Els encerts desperten la nostra autoestima i adormeixen la capacitat per aprendre. Els errors desperten la nostra capacitat per aprendre i adormeixen l’autoestima (Wagensberg). 



RESULTATS


Figura 2. Paròdia sobre els diferents tipus de docents que existeixen.



Majoria de respostes A: En el post d’una altra companya, es compara el procés d’aprenentatge amb l’anar en bicicleta. Tant se val les vegades que caiguis i t’equivoquis, doncs la clau de l’èxit rau en aixecar-se i tornar-ho a intentar fins que s’assoleix la fita plantejada. Qüestionar-se coses és l’acte de major humilitat imaginable. Creatiu/va i amb empenta, l’alumnat tindrà molta sort de tenir-te com a mestre!

Majoria de respostes B: Com diu en Xavi al retorn, “n’hi ha que són valents de mena, / i et treuren dels ulls la bena. […] Que un futur profe s’hi posi / sense agror ni fent el tòtil / mostra un amor per l’ofici / tendre i sa, fora desfici!”. L’humor ben canalitzat sempre ha estat l’artefacte més poderós per captar l’atenció d’aquell que t’està escoltant. I més encara si ho fas rapejant! 

Majoria de respostes C: Desplaçar el focus d’atenció del professorat a l’alumnat. Alguns ho adopten com un simple eslògan; altres ho porten a la pràctica, com és el teu cas! En aquest afany, trobes recursos per fomentar la implicació de tothom fins i tot sota les pedres. I és que ja ho diu el teu admirat Woody Allen: “Una pel·lícula d’èxit és aquella que aconsegueix portar a terme una idea original”. 


Majoria de respostes D: Alguns professors viuen anclats en aules en blanc i negre, però els temps canvien amb rapidesa i les pràctiques socials de l’alumnat encara més. Internet ha arribat per quedar-se i és la nostra responsabilitat treure'n el major profit per potenciar les habilitats comunicatives dels adolescents. És el moment de l’aula 2.0! 

dimarts, 26 de febrer del 2019

L'educació en vers

«Si no l'escolto, 
la mar no tindrà boca
ni res a dir-me».

Joana Raspall



Quantes coses hem d'aprendre encara de la Joana Raspall! Bibliotecària de professió i sobre el paper, és capaç d'endreçar en poques paraules autèntiques lliçons de vida. Rellegeixo els versos que encapçalen aquesta entrada i em vénen a la memòria alguns conceptes treballats a classe: parla exploratòria, expectatives, implicació, construcció dialògica del coneixement, motivació, compartir... Hi ha qui acostuma a dir que la poesia és el gènere literari més arrelat a l'essència de l'home. I té raó.



En aquesta ocasió, recuperant la dinàmica dels tresors personals que vam portar a l'aula, m'agradaria tancar el cercle deixant constància al blog d'un llibre que ens va recomanar l'Aulet a l'última sessió de llengua catalana i que trobo que resumeix molt bé el sentit de les classes de Didàctica de la Llengua. El títol ja el coneixeu: s'anomena L'educació en vers (2018) i es tracta d'una antologia de poemes sobre el món de l'educació, a cura d'Antoni Tort Bardolet. 



Figura 1. Portada del llibre



Maria-Mercè Marçal, Joan Ollé, Bertolt Brecht, Jordi Pàmias, Mª Àngels Anglada... La llista d'autores i autors és extensa. 100 poemes; ni un de més ni un de menys. Tot i que potser no és un dels escriptors més coneguts d'una llista brodada amb lletres daurades, us deixo amb uns versos de David Jou. 

Els exàmens, com avaluar l'alumnat... Una qüestió sobre la qual hem reflexionat tantes vegades durant les sessions de Didàctica! Aquest "rovell a les frontisses de les portes successives de la vida", en què el model conservador vigent ha transformat el que hauria de ser una oportunitat per a que els i les adolescents fossin conscients del procés d'aprenentatge seguit i poguessin identificar les dificultats i els errors comesos durant les diferents etapes de treball per cercar propostes de millora. Evitar, en suma, "el vagar perdut pel laberint de records mal païts [i poc consolidats, / i l'ordre brillantíssim de la lògica degradat en un caos arbitrari". 

Perquè, si alguna cosa hem après, és que la formació de l'alumnat no es pot basar en un joc de "preguntes que semblen un parany, una teranyina", sinó que cal portar l'avaluació a aquest espai "de retorn a idees visitades i sabudes". 

Perquè el color verd sempre m'ha agradat més que "la ventada de sarcasme i de furor amb què semblen caure els traços / vermells dels correctors sobre els errors".


Perquè equivocar-se és propi de l'ésser humà i no una condemna que ens desterra al calendari de recuperacions de setembre. Al cap i a la fi, "si aprenguéssim a saber les nostres culpes, / la nostra part del fracàs, / i sabéssim adreçar la nostra voluntat / cap al futur, cap al millor, cap a l'altura, / quant de rovell cauria de les portes que hem d'obrir, com lliscarien les frontisses dels exàmens de la vida!". 


Figura 2. Il·lustració d'Eneko de las Heras.


Els exàmens


Els exàmens,
com rovell a les frontisses de les portes successives de

[la vida —com costa obrir-se pas cap al futur contra nosaltres
[mateixos!: contra els nervis que tot d’una ens paralitzen,
contra l’ansietat que enfosqueix l’horitzó dels dies [assenyalats,
contra el cansament i la desídia que convertiren en [desgana
el que hauria pogut ser descobriment i goig.
I les preguntes que semblen un parany, una [teranyina,
en lloc d’un retorn a idees visitades i sabudes,
i el vagar perdut pel laberint de records mal païts i [poc consolidats,

i l’ordre brillantíssim de la lògica degradat en un [caos arbitrari,
i la ventada de sarcasme i de furor amb què semblen [caure els traços
vermells dels correctors sobre els errors:
només el balbuceig on hauria pogut brillar el llamp.

En donarem la culpa, com sempre, als altres i a la [sort:
si aprenguéssim a saber les nostres culpes,
la nostra part del fracàs,

i sabéssim adreçar la nostra voluntat

cap al futur, cap al millor, cap a l’altura,

quant de rovell cauria de les portes que hem d’obrir, com lliscarien les frontisses dels exàmens de la vida!

“Quan bufen vents de canvi algunes persones aixequen murs, altres molins de vent”

Us imagineu un país en el qual les parets de les seves escoles estiguessin pintades amb dibuixos i proclames a favor d’una educació més lliure, justa i plural? Doncs existeix. I no us penseu que cal viatjar massa lluny: ho tenim aquí, a Catalunya! En un post anterior, ja us vaig parlar de la lloable tasca que porta a terme diàriament el Joan Turu (Sant Just Desvern, 1984). Permeteu-me en aquesta ocasió que, en comptes d’utilitzar cinc conceptes, resumeixi el bagatge que he adquirit durant aquests mesos amb cinc imatges. Cinc retrats de l’educació pintats des del cor i amb projecció cap al futur, ja que d’aquí no res ho haurem de posar en pràctica! 


Figura 1. www.joanturu.cat


1. Quan bufen vents de canvi algunes persones aixequen murs, altres molins de vent: L’educació es troba en un punt d’inflexió. Perpetuar un sistema que no acaba de funcionar o arriscar-se a cercar noves maneres de trebalar a l’aula? L’èxit no està assegurat, però el món és dels valents i, personalment, aquestes sessions m’han servit per entendre que no podem restar impassibles davant les transformacions que s’estan produint. 

Figura 2. www.joanturu.cat

2. No deixarem mai d’ensenyar la llengua!: Perquè, per damunt de qualsevol altra cosa, som mestres [que no professors/es] de català i castellà. I és la nostra feina preguntar-nos què volem ensenyar a l’alumnat i per a què. Després d’aquestes sessions ho tinc clar: no vull crear individus autòmates i acumuladors de continguts memoritzats i desconnectats els uns dels altres. El meu objectiu, i espero aconseguir-ho, és formar persones competents lingüísticament en els diferents àmbits i reptes que hauran d’enfrontar durant la vida. Que sàpiguen parlar, llegir i escriure, sí, però de manera aplicada a contextos comunicatius reals.

Figura 3. www.joanturu.cat


3. Ensenya’m a pensar, no a obeir!: Sembla una obvietat, oi? Ja hem vist que no. Tot i que és una actitud docent en recés, encara hi ha molts professors/es [i aquí utilitzo aquest vocable de manera completament intencionada] que defensen la necessitat de tenir el control absolut de la classe. Error! Desplacem el focus d’atenció del professor/a a l’alumnat i construïm plegats un espai de diàleg a l’aula on el procés d’aprenentatge sigui birideccional. De quina manera? En Joan Turu, sempre tan encertat, té la resposta!

Figura 4. www.joanturu.cat


4. Tot es torna a inventar si ho comparteixo amb tu!: La funció del mestre entesa com un mediador entre els continguts a ensenyar i el procés d’aprenentatge de l’adolescent, en comptes d’esdevenir un policia restrictiu o un domador de feres que porta la batuta en tot moment. I aquí entra en joc un concepte que hem treballat moltíssim: el de bastida. El camí d’abandonament progressiu del monitoratge intensiu cap a l’assoliment d’un grau important d’autonomia per part de l’alumnat. Sempre amb l’acompanyament del mestre, és clar. Us sona?

Figura 5. www.joanturu.cat


5. Si els deixem d’etiquetar, els deixarem ser!: “Aquest/a noi/a és un cas perdut”, “no aprobarà mai català”, “és força fluix/a en gramàtica”, “no en traurem res, d’ell/a”, “no diu més que bajanades”, etc etc etc. Podríem passar-nos el dia adduint exemples d’aquesta mena. Perquè tots/es els hem escoltat o experimentat en la nostra pròpia pell alguna vegada. És hora de desterrar les etiquetes i adoptar, com ens diu Ferreiro, un respecte intel·lectual per les contribucions de l’alumnat. Comencem a escoltar-los d’una vegada? 
6. Us havia dit que resumiria el meu pas per aquesta assignatura amb cinc imatges, no? Com esteu veient, us he enganyat. Perquè, en llengua, dos i dos no sempre fan quatre; i en el món de l’educació encara menys! I perquè les normes, a vegades, hi són per saltar-se-les. M’acomiado d’aquest breu però intens viatge que hem fet juntes, no sense abans citar un dels homes més lúcids que ens han llegat les lletres catalanes: Miquel Martí i Pol. D’ara en endavant recordem les seves paraules cada vegada que entrem en una aula: Tot està per fer i tot és possible


Figura 6. www.joanturu.cat

dilluns, 14 de gener del 2019

Compartir és construir

Bona tarda a totes i a tots!


He de confessar que acostumo a ser força indecís a l'hora d'escollir, així que m'agradaria compartir amb vosaltres un curtmetratge i una imatge que m'acompanyen des de fa temps i en els quals intento emmirallar-me quan m'imagino com haurà de ser la meva tasca com a docent. El vídeo remet a The moon (2011), un film de Pixar molt especial en el qual trobem representats diversos conceptes que treballem diàriament al màster: la importància d'acompanyar l'infant en el seu procés d'aprenentatge, la màgia dels primers descobriments, els fruits del treball en equip, el valor de les expectatives prèvies, etc. 

La imatge, d'altra banda, pertany a l'artista Joan Turu. Probablement la majoria ja n'haureu sentit a parlar, però, en cas contrari, us recomano que us endinseu en el seu univers creatiu. Es tracta d'un home molt vinculat a l'àmbit educatiu i, de ben segur, coneixeu alguna escola amb algun dels seus dibuixos pintats a les parets.

Espero que us agradin i tant de bo les trobeu útils per incloure-les a la vostra motxilla de recursos!!! 😊








divendres, 28 de desembre del 2018

Pol Madí - Retorn Document 1

font

Magnífic text: integra molt bé el fil argumental de la visió estranyada de la Mafalda amb les observacions realitzades sobre la pròpia experiència i les referències a les lectures. Crec que no és fàcil fer aquest exercici d’integració en què a més es té en compte la visió dels infants i ho has resolt molt bé. Comparteixo amb tu efectivament que cal buscar tasques que desvetllin l’interès dels nostres alumnes, encara que sovint ens trobem amb una qüestió que de moment apuntes i que et caldrà desenvolupar i vetllar (et caldrà a tu i de fet a tots els que som docents): l’interès es construeix, també, no podem donar-lo per fet a partir d’una tasca que ‘connecta’ amb alguna cosa preexistent. Evidentment hi ha un magma d’inclinacions, tendències, modes i interessos sobre els quals ens convé operar. Però el repte és saber també construir un marc en què una qüestió que semblava irrellevant passi a ser vista com a central i d’enorme importància després d’haver instal·lat l’interrogant i de cercar informació.

Desprovista
·                Desproveïda?

hi subjaç?
·                Hi subjau?

irreverentes
·                Irreverent

els poguem
·                Puguem?

sí podem portar a terme
·                Sí que podem...?

caudal lèxic
·                Cabal lèxic? Repertori lèxic?

sobre un tema tan “apassionant” com podria ser la conveniència - o no - de deixar propina en un restaurant?
·                Sí, d’entrada no sembla gaire engrescador; però potser si es contextualitza pot ser interessant; vaig ser en un país on la propina era ‘obligatòria’ en realitat, ja que el negoci ha de fer la declaració de la propina, al voltant del 15% de la consumició: és a dir, el govern en previsió que hi ha propina ja en cobra els impostos; en d’altres casos, com que se suposa que hi haurà propina, els cambrers cobren menys sou; crec que això pot ajudar a situar aquest tema inicialment tan poc apassionant en aparença però que ens pot portar a tractar temes com ara les relacions laborals, la importància o no dels impostos, els serveis públics i la justícia social (la resdistribució de la riquesa) o el darwinisme social (“Campi qui pugui!”).

construïr
·                Construir?

la preparació d’un Curriculum Vitae (que tanta falta els hi farà de cara al seu futur laboral)
·                ‘futur laboral’ dius? Res no els fa tanta gràcia ni els sembla un exotisme tan gran i tan fora de lloc com la cara de preocupació dels adults quan els surten amb això de ‘futur laboral’... no és automàtic que el que sigui interessant per a nosaltres ho sigui per a ells; l’interès també s’ha de construir, suscitar, com aquell qui no vol la cosa;

adduïr-ne molts
·                Adduir-ne molts?

La Mafalda ens en presenta un força il·lustratiu
·                Un de força il·lustratiu?

respecte intelectual
·                Intel·lectual?

subjaci
·                Subjagui (no normatiu, crec)

l’utilització
·                L’ús? La utilització?

construïnt
·                Construint

Reconstruir
·                Reconstruir

otorguem
·                Atorguem?

Ciutadants
·                Ciutadans

Marta Vilà - Retorn Document 1

Font El primer que he de dir és que aquest text està molt ben escrit, començant amb dos moviments retòrics molt efectius: la cita d...