Molt bon text; crec que ha
estat una molt bona idea plantejar-ho com una guia; crec que efectivament, la
pràctica a l’aula et permetria d’aprofundir en alguns d’aquests punts, però jo
hi afegeixo que aquesta pràctica necessàriament t’ha de portar a noves lectures
per permetre interpretar el que et passa a l’aula i al centre i poder-hi actuar
(transformant, estenent, fonent idees, etc.). Crec que l’esforç que has fet per
elaborar aquest material t’ha portat a interpretar les línies bàsiques de la
proposta de l’assignatura i sintetitzar-les de la manera més pràctica i
clarivident possible. Mostres, a més, el potencial dels vincles per transitar
per un text, una estratègia que es treballa poc en les tasques sobre els
processos d’escriptura a l’aula.
totes les activitats poden ser bones o dolentes en
determinats moments i quasi totes les estratègies poden ser acceptades si el
que es persegueix és l’aprenentatge de l’alumne.
·
Interessant; hi estic essencialment d’acord;
Ara bé, hi ha
tres regles d’or que mai no hauria d’oblidar (encara que, desgraciadament,
molts
professors
semblem fer-ho amb massa freqüència).
·
M’agrada molt la primera persona del plural, un
gest amb el qual tu també t’inclous en els perills que denuncies; molt bé:
efectivament, el que dius no només ens pot passar sinó que ens passa
constantment i a més ens passa a tots;
L’error ha de
servir per motivar l’alumne.
·
La pregunta és ‘com aconseguir-ho?’, però la
idea és aquesta, efectivament;
hem d’explicar que un subjecte
és qui fa l’acció
del verb (concepte
prototípic)? O bé hem de reflexionar també sobre els límits dels elements
lingüístics i posar l’èmfasi en d’altres
de perifèrics, com seria un subjecte no agent? No hi ha una recepta màgica per resoldre aquesta qüestió, però
una possibilitat seria buscar un equilibri uns i altres.
·
Ben observat;
Descontextualitzat i prototípic
·
El terme ‘descontextualitzat’ en llengua és
problemàtic ja que qualsevol paraula o frase aïllats tenen la càrrega d’un
context potencial; per tant pot treballar-se un element no-prototípic fora d’un
context immediat, també, per la via de preguntar ‘En quin context faríeu servir
aquesta frase?’ (per exemple, l’ús no-prototípic d’un verb transitiu a ‘En Pere
ja no beu’);
podria ser que
els seus alumnes construeixin
·
... construïssin...
és millor ensenyar
habilitats comunicatives per utilitzar en determinats contextos
de la vida real que no ensenyar
classificacions tancades de textos
que els estudiants normalment perceben com a purament acadèmics.
·
Ben observat
No hi entrarem,
però sí que ens hauríem de plantejar COM ensenyem gramàtica, és a dir, com ho
fem perquè l’alumne pugui construir coneixement gramatical.
·
La finalitat també és important; et recomano
aquest text: Fontich, X. (2017). Enseñar gramática: cuando el "para
qué" articula el "qué" y el "cómo". Textos de
didáctica de la lengua y la literatura, 75, 7-12.
Ara bé, també considero que és utòpic
pensar que tot el professorat duu a terme aquesta
reflexió quan sovint la seva única
preocupació és “passar el currículum”. A més, probablement no disposa de prou
temps per fer aquesta pràctica de
manera conscient, serena i calmada.
·
Observació molt
important; efectivament, la reflexió vol un context propici; la pregunta és: en
algun moment, al llarg dels 9 mesos que dura un curs, un professor pot trobar
un instant (una hora, una tarda, unes quantes tardes, potser cinc o sis) per
reflexionar amb altres professors sobre el que fa, el que el preocupa, les
seves il·lusions, els seus desencisos, etc.?
la mayor parte del software educativo que
existe en estos momentos es malísimo.
·
Pot un sofware substituir el professor?
no crec que
sigui capaç de reflexionar-hi amb gran profunditat abans d’endinsar-me
plenament en l’ensenyament de la llengua com a docent. Per això, la majoria de
punts resten oberts, inconclusos i en molts casos, excessivament esquemàtics.
·
A més de la pràctica, et caldrà recórrer a
d’0altres lectures per poder interpretar aquesta pràctica, no?
