Una imatge val més que mil paraules

La gran majoria d’assignatures a les diferents carreres universitàries remarquen la necessitat d’escriure correctament les cites bibliogràfiques, per tal de demostrar que el que s’escriu està extret d’alguna publicació i per evitar el plagi. I què passa amb les fotografies i/o il·lustracions? En molts casos, s’opta per agafar-les d’Internet (el famós Google) i apa, a copiar-les. És cert que estem en un món acadèmic i que, estranyament, en trauríem rèdit econòmic dels treballs. Tanmateix, jo prefereixo recórrer sempre que sigui possible a imatges lliures de drets, és a dir, que els seus autors les han cedides de forma altruista.

Aprofito aquesta entrada lliure per parlar d’algunes eines que utilitzo per trobar fotografies d’aquest tipus. A l’assignatura hem parlat de la importància d’escollir il·lustracions adequades, sobretot per a aquest blog. Així que, si us interessa, llegiu!

PEXELS

És l’eina que més m’agrada i que més utilitzo. Les imatges són completament lliures i es poden usar sense problemes. Tenen una qualitat excel·lent en resolució i en originalitat. No obstant això, hi veig un inconvenient: el seu ventall de fotografies és limitat... però és gratis, eh!

Imatge que et surt buscant la paraula "education" a Pexels

PIXABAY

Segueix l’estil de Pexels i pots buscar vectors, il·lustracions, vídeos, etc. Hi ha un cercador que et permet filtrar les imatges per mida, color, etc. L’avantatge és que també el pots fer servir en espanyol, i així no cal traduir-ho tot a l’anglès!

Una dels resultats a Pixabay amb la paraula "educación"

LIFEOFPIX

Té unes imatges de qualitat molt alta i et permet filtrar les fotografies per autor. Torna a ser una pàgina en anglès i el número de fotografies no és molt ampli, però us convido a fer-hi un cop d’ull!

Amb el mot "education" podem trobar aquesta imatge a Lifeofpix

FREEIMAGES

Tornem a una pàgina amb versió castellana, però també en molts altres idiomes diferents... menys en català. Per això, necessitem professors de llengua! Un dels punts forts que té és que està organitzada per seccions i, així, és molt més fàcil trobar les que més t’interessen.

Un dels resultats d'"educación" a Freeimages és aquesta fotografia 

GOOGLE

Vull acabar amb el Déu d’Internet, el senyor Google. Hi ha gent que no ho sap però el cercador més famós del món té l’opció de buscar imatges lliures de drets. Un cop hem fet la nostra cerca, només cal buscar la pestanya d’eines i, allí, la de drets d’utilització. Aquí ho podem veure amb la paraula... EDUCACIÓ!

Imatge lliure de drets que trobem a Google

Les quatre paraules clau

1.     Affordances

A una de les classes vam fer referència a aquest anglicisme que, ja d’entrada, em va semblar interessant. Resumint-ho, podríem dir que affordance és qualsevol característica d’un objecte, o ésser viu, que ens comunica com interactuar amb ells de forma implícita. Per exemple, si entrem en una sala amb una cadira, el nostre mecanisme humà ens portarà a seure-hi. És per això que, si extrapolem aquest mot a l’àmbit educatiu, podem afirmar que és vital anar deixant affordances als alumnes al llarg del curs. Així, ells podran anar creant el seu aprenentatge, no sempre de manera explícita, i ho retindran. I si ho traslladem a l’univers literari, la clau per buscar un bon text no serà quin llibre creiem que els agradarà més, sinó trobar aquella tasca que més els atraurà perquè hi haurà affordances.

2.     Dictats.

Com vaig comentar a la primera reflexió, els dictats per dictaminar el nivell ortogràfic dels estudiants em feien respecte com a alumne. Tanmateix, l’article El dictado como tarea comunicativa de Daniel Cassany m’ha permès veure el ventall de possibilitats que ofereix aquesta tècnica. Més enllà de les onze maneres de treballar el dictat que proposa l’expert, les quals em resulten fascinants, em quedo amb unes determinades qüestions. La forma de dictar del docent en el “dictat tradicional” pot portar lloc a una reflexió de puntuació, que permet treballar posteriorment aspectes com l’ús de les comes entre subjecte i predicat. O la motivació que pot representar per als alumnes el “dictat col·lectiu”, ja que la bidireccionalitat que caracteritza la forma més tradicional de dur-la a terme es veu estroncada i, l’alumnat, se sent, per fi, part fonamental en l’elaboració d’aquesta tipologia de dictat.

3.     Textos narratius.

La darrera classe de l’assignatura la vam dedicar als textos narratius i se’ns van presentar cinc itineraris per transitar qualsevol text o lectura:

a)     A l’interior de... Per analitzar els elements textuals.

b)    Al voltant de... Per buscar informació del text que permeti la comprensió.

c)     A partir de... Per crear nous textos, fent servir el llegit com a model.

d)    A propòsit de... Per argumentar la pròpia opinió.

e)    Darrere de... Per interpretar possibles significats de la lectura. 

Aquests cinc itineraris, perfectament compaginables entre ells, em semblen una manera molt coherent per treballar la comprensió de textos narratius, però també l’escriptura de nous. Tanmateix, el que considero més interessant és el fet que es poden extrapolar aquests cinc itineraris a totes les tipologies de textos, no només als narratius, i també a exercicis per treballar l’oralitat que es puguin fer a l’aula. Una idea ben traçada per exercitar diferents competències amb un mateix treball.

4.     Congrés.

Quan se’ns va plantejar aquest treball, tenia clar que una de les paraules claus havia de ser Congrés. I es que poder assistir com a voluntari al III Congrés Internacional sobrel’Ensenyament de la Gramàtica em va omplir la motxilla de multitud d’aspectes per reflexionar. No només em va permetre ser oient a xerrades dels grans referents de la gramàtica catalana i espanyola, sinó que també vaig poder constatar que l’ensenyament de la gramàtica es pot abordar de mil perspectives diferents i que, a vegades, poden ser motiu d’acord o de desavinences. Per altra banda, fins a l’arribar al màster no tenia constància que s’organitzessin congressos d’aquest àmbit i, menys, que hi coincidissin professors de nacionalitats tan diverses. Va ser un autèntic plaer i una experiència que repetiria, sense cap mena de dubte.

Diàleg a tres veus sobre la gramàtica de referència i l’escola entre Anna Camps, Mª Josep Cuenca i Salvador Gutiérrez Ordóñez
Pol Masdeu

Interactuar per avaluar?

Una de les preocupacions més esteses entre l’alumnat és l’avaluació de la feina realitzada. L’avaluació, tot i ser present en la majoria d’espais professionals, es relaciona gairebé sempre amb l’educació. De fet, fins i tot l’Institut d’Estudis Catalans ja en fa aquest paral·lelisme dins de l’entrada del DIEC:

f. [LC] [PE] Acció d’avaluar. Avaluació educativa.

L’avaluació, doncs, sembla una part intrínseca de l’educació. El sistema educatiu fa que l’alumnat hagi de passar per ella i que, aquesta, determini si s’han assolit unes competències i coneixements bàsics per seguir progressant adequadament. No obstant això, sempre se sol associar aquest mot amb els estudiants. Tanmateix, el màster, i aquesta assignatura en particular, m’ha brindat l’oportunitat de reflexionar sobre l’avaluació des de la perspectiva del docent. En el sistema educatiu actual, l’avaluació de docent-alumne segueix sent la més prevalent. Per això, considero fonamental que se’ns instrueixi sobre com és millor avaluar els nostres futurs alumnes. En les últimes setmanes hem fet un curs intensiu de rúbriques i pautes d’avaluació. Tot i així, considero que el retorn dels treballs publicats en aquest blog ha estat la millor manera d’aprendre com s’hauria de fer una bona avaluació, la qual perduri a la memòria dels alumnes. 

El docent ha de ser capaç de donar un feedback argumentat i coherent amb l’objectiu que siguin capaços d’entendre els encerts i també els aspectes a millorar. Tot i mostrar-me reticent a la idea del blog per unes determinades qüestions personals, considero que crear una comunitat en què tots els alumnes puguem aprendre dels retorns elaborats cap als nostres companys ha estat un encert. No aprenem si no ens involucrem. I això m’ha portat a pensar en una cèlebre frase de Benjamin Franklin “Digues-m’ho i ho oblido, ensenya-me’n i ho recordo, involucra’m i ho aprenc”.

Crear una comunitat per aprendre dels altres
Imatge lliure de drets extreta de "www.pexels.com" 

L’objectiu real d’un docent hauria de ser que la totalitat dels seus alumnes s’involucrin en la matèria, no que recordin coneixements. I el retorn del blog m’ha fet veure que, a mesura del possible, l’avaluació també hauria de comportar l’involucrament de l’estudiant. Arribats a aquest punt, doncs, el professor hauria de ser capaç de fer partícips a tots els seus alumnes mitjançant el retorn: crear una autèntica comunitat d’aprenentatge en què tothom (també el propi docent) sigui capaç de tenir-hi veu i rebre’n crítiques constructives.

M’agradaria posar un cas del que considero un retorn coherent i que propicia la reflexió de l’alumna. Em refereixo a la correcció de l’Esther Catalan en aquets post. Potser influït per als meus estudis previs, m’ha cridat especialment l’atenció el paràgraf dedicat als diversos gèneres discursius. Sovint ens n’oblidem, però, com explicita Xavier Fontich, els gèneres evolucionen constantment i, a vegades, neixen a través de les formes en com ordenem elements lingüístics.

Això em porta a la següent reflexió: podríem considerar que les diferents xarxes socials han obert un nou paradigma amb multitud de gèneres discursius? Twitter, per exemple, només permet un determinat número de caràcters i, per tant, la brevetat n’acaba esdevenint la clau. En canvi, Instagram ha acabat sent, per a molts, un aparador al món i d’aquí que alguns lluitin per fer-s’hi un lloc i hi publiquin un material molt concret i elaborat. La manera com els usuaris editen vídeos, però també els comenten, acaba essent un registre molt propi del Youtube. I acabo mencionant el cas del Snapchat, on els missatges (i imatges) s’esborren en 10 segons!