La veu de qui ensenya, la veu de qui aprèn

font

Tres alumnes reflexionen sobre una de les lectures obligatòries de curs:

Sara: “A mi m’ha agradat molt perquè mai hagués arribat a fer aquestes comparacions per mi sola i amb l’ajuda dels meus companys hem pogut arribar a aquestes conclusions”. Cris: “Si m’ho haguessin fet llegir així, normal, com quan llegim els llibres les altres vegades, no m’hagués agradat perquè el llibre en si no m’ha agradat, però treballar d’aquesta manera així, diferent, comparant i analitzant molt bé el llibre, doncs sí perquè és diferent”. Elena: “A mi el llibre per separat no m’hagués agradat perquè el final no em va agradar gens però la pel·lícula sí que em va agradar i haver-los comparat els dos em va agradar bastant, vam veure coses que per separat poden semblar molt diferents però que quan les compares són del tot igual.” Fontich, X. (2013). Cine y literatura en secundaria para trabajar la interpretación literaria conjuntamente. Lenguaje y textos, 37, 121-132.

Felipe (professor de Llengua i Literatura) reflexiona sobre els cicles d’aprenentatge:

Hacia mayo siempre tengo la sensación de que mis alumnos están ya preparados..., no para pasar de curso, sino para iniciarlo. Entienden mejor las instrucciones, entran con facilidad en los sitios donde tienen preparada la información, reconocen términos gramaticales imprescindibles para hablar de las actividades, han cubierto algunas lagunas que dificultaban enormemente el trabajo al principio de curso, comprenden mejor los textos que les proporciono, reclaman mi ayuda de forma ordenada, piden disculpas cuando regaño a alguien por molestar, conocen mi interés por ellos y corresponden con su afecto, aceptan (soportan) mis manías... Quisiera que ahora comenzáramos el curso... Ahora podrían empezar a aprender... Ahora podría comprobar que aprenden y que tienen interés en hacerlo, me digo ¿Pero es que no han aprendido? Claro que han aprendido: todo lo que he señalado antes también son aprendizajes. Pero, ¿podrían pasar una prueba ajustada al nivel señalado por el currículo? También me pregunto si les servirán de algo estos aprendizajes el curso próximo. ¿Los incorporarán a su trabajo? ¿Los advertirán sus profesores? ¿O todo tendrá que volver a empezar? ZAYAS, F. (2006): «Reflexiones ante el fin de curso». Darle a la lengua. Blog de Felipe Zayas. Disponible a: <http://darlealalengua.blogspot.com/2006/05/>.

Paula (professora de Llengua i Literatura) reflexiona sobre el rol del docent a l’aula i els perills de tancar l’espai de reflexió: 

L‘aula hauria de ser un espai viu i de descoberta, liderat per un professorat implicat, savi i capaç de transmetre coneixements i valors al mateix temps, que dialoga amb els alumnes i construeix amb ells l‘aprenentatge, facilitant-lo i connectant-lo amb experiències funcionals, i que també ensenya a apropar-se a l‘abstracció. Els profes haurien de treballar en xarxa col·laborativa per connectar les matèries, les maneres diverses de veure el coneixement i el món, l‘assoliment de destreses necessàries en l‘alumnat. Cal una escola on es puguin trobar espais per al treball personal i en grup, amb mitjans per ensenyar a descobrir el plaer d‘aprendre, de com funcionen les coses i les persones [...] El coneixement és dinàmic [...]. Enregistrar-lo, fossilitzar-lo de manera tancada i des d‘una mirada única i lineal està perdent sentit. Fontich, X. (2010). Llibres de text i digitalització de les aules. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 50, 36-47.