Conceptes concebuts

Polèmica

Els moments estrella del curs en aquesta assignatura (i en d’altres) han estat les discussions, algunes prou aferrissades, entre companys, però per temes exclusivament lingüístics i/o didàctics eh... I és que alguns hem descobert un nou passatemps a la vegada lúdic i entusiasmant: fer rabiar filòlegs. Jo que vinc de la comunicació (heretge de mi!) em postulo davant vostre i us dic el que tots sabeu però no voleu assumir, perquè està escrit i és profecia: ensenyar ortografia és un trunyo! Serà l’última de les meves prioritats, les meves classes seran un akelarre antinormatiu, on es farà apologia de la sociolingüística, dictats en registre vulgar i es blasfemarà el bon nom del Termcat.

Recursos

Reconec que cada setmana es feia una mica més dur llegir els articles que teníem assignats per grups al CV. Alguns eren prou densos i/o extensos. Però això no treu que han estat molt profitosos, la majoria obrien nous punts de vista o donaven consignes que es podien polemitzar (he he). I al repartir-los per grups i posar-los en comú al final era com llegir-ne quatre pel preu d’un. Alguns també donaven recursos ben sorprenents com en el tema dels dictats. Han estat un bon mosaic de pràctiques didàctiques.

Ulleres (Castellà, 2014)

Recupero aquest concepte que serveix de metàfora per diverses coses. Per una banda, el professor ha de saber canviar-se les ulleres segons l’enfocament que li vol donar a la llengua. Ni veure-la tan allunyadament que sembli un tot dispers i abstracte, ni disseccionar-la tan al detall que en perdem la cohesió o la imatge global. Tenir en compte que la llengua és saber, eina, comunicació i patrimoni a la vegada. També ens hem de saber posar les ulleres de l’alumne i buscar com veurà ell el nostre objecte d’aprenentatge i com s’hi enfrontarà. Pensar la feina que realitzarem des del seu punt de vista, no des de la butaca del professor.

Metalingüística

A mi tot el que contingui metall m’agrada. I hem parlat diverses vegades de reflexions metalingüístiques. Són el heavy metal de la classe de llengua, s’hi ha d’anar amb compte. Buscar que els alumnes adquireixen els coneixements i les capacitats necessàries per fer reflexions metalingüístiques per ells mateixos és un gran objectiu que requereix l’esforç docent i discent en diverses etapes. Forma part de l’aprenentatge competencial que busquem i les habilitats pràctiques que volem inculcar. Però no podem forçar la màquina o els alumnes es perdran i es pensaran que tot plegat és soroll.

Tadjikistan

El tadjik s’escriu en alfabet ciríl·lic. No em diràs que això no és complicat! D’acord, potser per ells no, però vaja. I al Pamir parlen set llengües autòctones diferents, corresponents a les set grans valls de la regió. Totes set es conserven únicament en l’oral. Ni textos escrits, ni normatives, ni lectura, ni... Deia que ja és complicat l’alfabet ciríl·lic, però imagina’t no tenir ni alfabet. Així doncs, sabem que ensenyar llengua i literatura és difícil, però encara diria que ho tenim prou ben encaminat.