divendres, 28 de desembre del 2018

Albert Torrents - Retorn Document 1








Llegint aquest text fet per un alumne del Màster, l’únic que puc dir és que crec que hi ha esperança: sorprenent, ben travat, original, profund, detallista, fluid, savi, penetrant, agut, còmic, ben orientat... mag-ní-fic!








Informació per als menys llegits: context
·      Compte. Reflexió retòrica que et suggereixo: et convindria una capçalera més bonhomiosa, aquesta no funciona massa com a ‘captatio’ ja que l’expressió ‘menys llegits’ crea un ‘dins’ i un ‘fora’ poc neutral (més llegits=cultes, menys llegits=ignorants); potser el ‘dins-fra’ es podria fer sobre la base de ‘els que han estudiat filologia’ i ‘els que no han estudiat filologia?’, ‘els familiaritzats amb els col·loquis renaixentistes’ i ‘els menys...’; per exemple: un pot haver llegit molt però d’altres temàtiques, no? És la diversitat que hi ha a la nostra aula del Màster, que reprodueix la diversitat que et trobaràs als claustres dels centres d’ensenyament.  És un apunt, un renaixentista com vós, amant dels diàlegs i del saber, sabrà entendre l’observació.

No és que de la conversa dels grans temes en surten les millors arts?
·         Magnífic;

Per bé que els nostres alumnes han de tenir un accés clar a la cultura alfabetitzada, la nostra vida és indestriable de les arts de les lletres, això són habilitats lingüístiques com escoltar, parlar, llegir i escriure, o sia, interactuar. Qui no ha volgut que els discents siguin capaços i competents en usar la nostra llengua?
·         No entenc el ‘per bé que fa servir aquí Lívio, amb valor adversatiu?; en realitat justament ‘cultura alfabetitzada’ i ‘habilitats lingüístiques’ van de bracet, no?

Aprendre llengua ha de ser convertir-la tant en mitjà de comunicació, de ben cert, de la mateixa manera com ho ha de ser convertir-la en mitjà d'aprenentatge.
·         Estic d’acord amb aquesta afirmació de Fàbio;

No podem pas desdir- nos de les arts liberals que ens ocupen: gramàtica, dialèctica i retòrica.
·         Excel·lent!

Lívio: (...) No pot ser la culpa només del qui aprèn la llengua si en els temps de Sòcrates, temps dels nostres pares grecs, l'autor ja es queixava dels mals que tal dia com avui compartim: "La joventut d'hui ama lo luxe. És maleducada, menysté l’autoritat, no respecta los ancians, i tafaneja mentre hauria de treballar. Los joves ja no s'alcen quan els adults entren a la sala. Contradiuen los pares, fanfarronegen enfront la societat, devoren los postres en la taula, creuen les cames i tiranitzen los seus mestres".
·         Visca!

Fàbio: (...) El focus indiscutiblement caldrà posar-lo en l'aprenent i no en l'ensenyament3, en tot allò que voldrem que aprenguin.
·         Aquí hi ha condensats els tres pols: ensenyar, aprendre, continguts; potser Fàbio no és prou explícit en allò que defensa?

Don Pedro: (...) I bé que les vaig aprendre. Encara diré més, les vaig aprendre rectament!
Lívio: I, també, de facto. Molt me n'alegro que puguem navegar en un mar tan encrespat de qüestions complexes. L'ordre de gramàtica amb què ensenyem els alumnes ha de canviar, pot ser lògic per a experts però no per als infants.
·         Crec que Lívio la clava; li direm que vingui un dia a la classe del Màster.

Líbio:
·         Lívio?
Lívio: (...) són el futur, doncs un alumne fallat és una errada de per vida,
·         És habitual en temps d’aquest col·loqui un ‘doncs’ causatiu?

Natàlia Tejada - Retorn Document 1

font

Interessant feina, encara que potser poc elaborada, massa pendent de l’ordre del contingut; s’hi apunten idees que són rellevants i que t’han semblat molt importants (intenció, interacció…) però les desenvolupes poc, només les esmentes. Potser en el futur exercici podràs donar més forma a la teva pròpia veu i desenvolupar més aquells aspectes que et semblen clau?


en ningún caso creo que deba dejar a un lado la enseñanza de la gramática.
·         Interessant, encara que poc argumentat, no? Si defensem l’ensenyament de la gramàtica hem de poder donar raons més consistents; et recomano la lectura dels textos següents: Casas-Deseures, M., Durán, C., Fontich, X. (2017). La construcció del coneixement gramaticals en aprenents d’educació primària i secundària: Algunes aproximacions a l’aprenentatge del verb. Caplletra: Revista Internacional de Filologia, 63, 111-38. DOI:10.7203/Caplletra.63.10396; Fontich, X. (2017). Enseñar gramática: cuando el "para qué" articula el "qué" y el "cómo". Textos de didáctica de la lengua y la literatura, 75, 7-12.

En lo que se refiere al currículo, lo que nos indica este artículo es que los contenidos más fáciles de cuantificar o evaluar no deben tener el protagonismo absoluto en los contenidos de evaluación.
·         Bé; també se senyala que el currículum és objecte de disputes de visions oposades sobre el contingut, sobre com s’ensenya i com s’aprèn (i per extensió de com funciona o hauria de funcionar la societat: recorda que un conseller del govern català, l’insigne Boi Ruiz, conseller de Sanitat, va dir que qui vulgui estudiar carreres inútils que se les pagui); qui aconsegueixi dominar el currículum captarà els fons públics (milions d’euros destinats a educació) i desenvoluparà carreres professionals de la seva corda.

el concepto de acompañamiento es totalmente crucial. Los seres humanos somos seres sociales y sentir que pertenecemos a un grupo que podemos pedir ayuda, que podemos crear todos juntos, poniendo cada uno su granito de arena es altamente recomendable y reconfortante. Nos debemos olvidar que trabajamos con adolescentes, con mentes altamente potenciales y a la vez con un gran miedo a la no aceptación del grupo.
·         D’acord amb l’afirmació; seria interessant aplicar aquesta idea al funcionament del Màster i si la gent opina amb comoditat o no. La gent fa un esforç a aceptar la diferencia o hi ha gent que no opina ‘per por’?

para las actividades más lúdicas del currículo si podemos utilizar de alguna forma las TIC, para conceptos metalingüísticos de la lengua o ejercicios más teóricos o normativos no creo que sea ni necesario ni apropiado utilizarlas.
·         Interessant posició; la variable ‘lúdic’ pot ser pertinent per treballar les TIC; però no em sembla que sigui una variable vàlida per a unes matèries (no dius quines, potser literatura?) però no d’altres (i esmentes la gramàtica); jo em pregunto: és que no hi ha plataformes sobre gramàtica a Internet per compartir dubtes, troballes, etc.; no es pot traslladar això a l’aula de secundaria?

Son procesos cognitivos que realizamos por ejemplo cuando pasamos de ser un escritor novel a ser un escritor experimentado.
·         Interessant; potser poc desenvolupat?

En algunas sesiones hemos acordado que la interacción es el motor del aprendizaje.
·         Molt bé; idea poc desenvolupada;

como filólogos escondidos detrás de nuestros libros,
·         Curiosa expressió; fa referencia a la identitat final d’un docente de lengua, relativa a la formación inicial rebuda; és com dir ‘En el Fons som filòlegs… però no es pot dir’ (estem amagats darrera una pantalla, els libres…); és així? NO ha de buscar el docente una nova identitat com a tal, com a docente?

Camps, A., Guasch, O., Milian, M., Ribas, T. (2007). El escrito en la oralidad: el texto intentado. Archivos de Ciencias de la Educación, 1, 231-51. Algunos de los conceptos claves de este artículo son: La diferencia Bastida padre/hijo, experto/ aprendiz con docente: grado complejidad con un grupo numeroso de alumnos con estudios de conocimientos y momentos educativos distintos. La Bastida: contingencia (retirada gradual del soporte). Se realiza una transferencia de responsabilidad y se promueve la autonomía. Debe ser un proceso fluido entre el profesor y el alumno, hay una negociación y una actividad colaborativa. Por último, me gustaría subrayar los diferentes tipos de hablas: Habla disputativa: como el habla individualista, que muestra desacuerdos y sin argumentos, aportaciones no constructivas. Habla acumulativa: es la que construye un conocimiento común de forma positiva pero práctica, a partir de lo que los otros han dicho. Habla exploratoria: simplifica críticamente, pero se construye con las ideas de los demás. Participación equitativa. El profesor debe explicitar lo que quiere en la discusión, las normas
·         Crec que estàs resumint un altre text.


Marta Vilà - Retorn Document 1

Font El primer que he de dir és que aquest text està molt ben escrit, començant amb dos moviments retòrics molt efectius: la cita d...