El retorn que s'expandeix

En les últimes setmanes hem estat reflexionant sobre la importància i el temps que de dedicació que suposa la correcció en la pràctica docent. A partir del repte d'aquest blog el docent ens ha permès saciar la nostra xafarderia i conèixer el retorn d'algunes companyes, malauradament ens hem perdut el de més d'un terç de la classe i això ha provocat diferències entre l'alumnat. Com a mínim hi ha hagut la sensació que el retorn no era, ni pretenia ser, universal, i això sobta amb les idees preconcebudes que es tenia sobre l'exercici de la docència, encara més des d'una institució pública. Seguim aprenent.

De l'observació de la resta de retorns també m'ha xocat que sovint el professor bolcava la seva opinió obertament: amb frases com hi estic d'acord, o no hi estic d'acord. Aquest tipus d'intervenció que en entorns més informals segurament passarien desapercebudes, m'ha xocat molt veure-les escrites i publicades. Em sorprèn essencialment per un d'aquests preconcebuts que tenim. Sempre havia entès el retorn o la correcció com una eina que aporta valor a allò que has fet, t'ajuda a avançar o millorar un text, t'indica on hauries d'afinar més una reflexió, aportar més dades per defensar una argumentació i, si es fa en positiu, fins i tot remarcar els punts claus del text. Entenent que la clau és la qualitat del treball i l'interès de l'alumne, o del grup, no hi trobava l'espai per a l'opinió personal del professor. És interessant l'escletxa que s'obra en aquest sentit.

Dit això, entrem en matèria. En molts dels 19 retorns que hi ha al bloc és especialment enriquidor els aspectes en què el professor ha aportat amplificat les fonts que s'havien proposat, així com ha aportat altres exemples que ha tingut a bé compartir i socialitzar. N'he fet un recull (espero no haver-me'n deixat cap) que m'agradaria compartir amb vosaltres.

"A més de la pràctica, et caldrà recórrer a d’0altres lectures per poder interpretar aquesta pràctica, no?" (Fontich, 2018)

Som-hi! Avís, el text sumen 500 paraules, els recursos unes 600 més. Si cal es poden eliminar i posar en el 3r post.

Una imatge val més que mil paraules

La gran majoria d’assignatures a les diferents carreres universitàries remarquen la necessitat d’escriure correctament les cites bibliogràfiques, per tal de demostrar que el que s’escriu està extret d’alguna publicació i per evitar el plagi. I què passa amb les fotografies i/o il·lustracions? En molts casos, s’opta per agafar-les d’Internet (el famós Google) i apa, a copiar-les. És cert que estem en un món acadèmic i que, estranyament, en trauríem rèdit econòmic dels treballs. Tanmateix, jo prefereixo recórrer sempre que sigui possible a imatges lliures de drets, és a dir, que els seus autors les han cedides de forma altruista.

Aprofito aquesta entrada lliure per parlar d’algunes eines que utilitzo per trobar fotografies d’aquest tipus. A l’assignatura hem parlat de la importància d’escollir il·lustracions adequades, sobretot per a aquest blog. Així que, si us interessa, llegiu!

PEXELS

És l’eina que més m’agrada i que més utilitzo. Les imatges són completament lliures i es poden usar sense problemes. Tenen una qualitat excel·lent en resolució i en originalitat. No obstant això, hi veig un inconvenient: el seu ventall de fotografies és limitat... però és gratis, eh!

Imatge que et surt buscant la paraula "education" a Pexels

PIXABAY

Segueix l’estil de Pexels i pots buscar vectors, il·lustracions, vídeos, etc. Hi ha un cercador que et permet filtrar les imatges per mida, color, etc. L’avantatge és que també el pots fer servir en espanyol, i així no cal traduir-ho tot a l’anglès!

Una dels resultats a Pixabay amb la paraula "educación"

LIFEOFPIX

Té unes imatges de qualitat molt alta i et permet filtrar les fotografies per autor. Torna a ser una pàgina en anglès i el número de fotografies no és molt ampli, però us convido a fer-hi un cop d’ull!

Amb el mot "education" podem trobar aquesta imatge a Lifeofpix

FREEIMAGES

Tornem a una pàgina amb versió castellana, però també en molts altres idiomes diferents... menys en català. Per això, necessitem professors de llengua! Un dels punts forts que té és que està organitzada per seccions i, així, és molt més fàcil trobar les que més t’interessen.

Un dels resultats d'"educación" a Freeimages és aquesta fotografia 

GOOGLE

Vull acabar amb el Déu d’Internet, el senyor Google. Hi ha gent que no ho sap però el cercador més famós del món té l’opció de buscar imatges lliures de drets. Un cop hem fet la nostra cerca, només cal buscar la pestanya d’eines i, allí, la de drets d’utilització. Aquí ho podem veure amb la paraula... EDUCACIÓ!

Imatge lliure de drets que trobem a Google

Glosa, si goses

Ja que hem obert aquest meló del vers, i com que entre tots farem que el blog quedi ben farcit d’idees, reflexions i recursos, em permeto la llicència d’estirar una mica més el fil de les rimes. Desgranem per què ens pot servir incloure-les a l’aula, i per quins motius no hauria de quedar-nos com un bolet merament lúdic o gratuït (tranquils, no mor ningú de la meva família si faig servir aquesta expressió!)

Les nostres estimades companyes que fan pràctiques a l’Institut Federica Montseny ja ens van parlar dels raps que van fer els alumnes de 2n d’ESO del centre contra el masclisme. Una iniciativa molt ben travada, que només escoltant-ne el resultat ja ens transmet l’entusiasme que els alumnes hi devien posar. Per tant, podem parlar de motivació intrínseca. Però a més a més, en aquest cas la temàtica del rap no podia ser més d’actualitat i present en el dia a dia dels i les alumnes (i de tots nosaltres), així doncs, el projecte té una grandiosa intencionalitat social, vocació d’influir en l’entorn. Motivació².

Personalment, vaig tenir l’ocasió de participar en un taller de Versembrant, un col·lectiu amb diverses propostes educatives entorn el rap, que em va agradar molt i va funcionar molt bé entre els adolescents que hi van participar, i val la pena fer-los constar aquí.

D’altra banda, el que a mi em sembla un nivell de sublimació superior, és atrevir-se a endinsar-se en el món de la glosa. Una glosa és un cant improvisat sobre una melodia popular. N’hi ha de mil tipus: garrotins, corrandes, jotes, nyacres, seguidilles... Respecte el rap aquí hi trobem valors afegits. La glosa és comuna i tradicional arreu dels Països Catalans, i a cada territori hi podem trobar gèneres particulars, així doncs és un tret comú de tots els parlants de la nostra llengua i a la vegada ens farà descobrir particularitats diverses segons la geografia i els dialectes. Descobrir aquest patrimoni musicolingüístic comú i variat ens farà cohesionar el nostre àmbit lingüístic i ens enriquirà, a més a més de poder col·laborar per la seva perpetuació entre generacions. No cal perdre el cul pel que fan a fora si aquí tenim so good shit.

Hi hem de veure també l’oportunitat (o l’obligació) de treballar interdisciplinàriament amb el departament de música del centre. I tot el que pugui afegir, ja ho estan fent des d’eduglosa.cat (gràcies per existir). Només ens queda ser valents, i apuntar-nos a algun curs del CAT,  l’escola d’estiu de glosa, o tantes altres iniciatives per iniciar-s’hi.

Sigui com sigui, el rap, la glosa i el que ens posin per davant, són un motiu per dur a terme un projecte tan profitós com engrescador:

- És ideal per treballar en grups i que els alumnes discuteixin i construeixin col·lectivament.

- Es treballa escriptura i oralitat de forma paral·lela i profunda, a consciència.

- Són exercicis que requereixen obligatòriament que repassin i validin una vegada rere l’altra la seva pròpia escriptura (costum difícil d’aplicar a vegades).

- Ens permeten dur a terme una pràctica oral que requereix molta consciència i treball.

- Ens fan entrenar pràctiques lingüístiques molt valuoses com si fossin un joc: com condensar un missatge en molt poques paraules, ordenar arguments, dotar les paraules de missatges i intencions...

-Requereixen una reflexió metalingüística complexa.

A més a més, projectes d’aquest tipus ens permetran buscar simbiosis amb altres centres, a nivell d’alumnes i/o professors, i qui sap el que pot arribar a sorgir...

Fòrum educació i cultura popular: Presentació d'experiències 4 --> Que guais que som a Vilafranca.

L'ensenyament del català és Pedro Sánchez

L’ensenyament del català és Pedro Sánchez. I no ho dic només perquè ensenyar català sigui el millor que m’ha passat a la vida. Cosa que és mentida, perquè el millor que m’ha passat a la vida és Pedro Sánchez. Però ensenyar català s’hi acosta.

L’ensenyament del català és Pedro Sánchez i la gramàtica és el PSOE. A ningú sembla agradar-li. De fet ningú sembla tenir gaire clar què és ni per què serveix. I fins i tot hi ha qui pensa que ni tan sols hauria d’existir. Però, coses de la vida, quan arriba la veritat i hi ha eleccions (o exàmens), sempre acaben sobrerepresentats.

Pedro Sánchez és alt, com la pila que formen els diccionaris, llibres de text i material de lectura que els alumnes necessiten per aprendre català a l'ESO. Pedro Sánchez és valent, com els nens que entren a l’aula tot i saber que seran bestialment adoctrinats per emissaris independentistes. Pedro Sánchez és molt guapo, com jo, que seré professor de català. I Pedro Sánchez sempre, sempre, sempre fa il·lusió, com una classe de fonètica a les vuit del matí.

L’ortografia també és Pedro Sánchez. Escrius quatre paràgrafs sense faltes i ningú t’ho valora, però si t’oblides d’un guionet en una combinació de pronoms febles venen els independentistes i et tomben els pressupostos. I si ho corregeixes a l’últim moment per intentar tenir a tothom content, t’organitzen una manifestació en contra a Madrid.

L’Iceta és els accents diacrítics. Últimament ballen.

L’ensenyament del català és Pedro Sánchez perquè a Andalusia se’l volien carregar però no han pogut fer res per tombar-lo. L’oralitat és Pedro Sánchez perquè Pedro Sánchez parla tan bé que poso la ràdio per escoltar-lo i excitar-me quan faig l’amor. Pedro Sánchez està més bo que Pompeu Fabra després de tres anys de gimnàs. En Pere Navarro, en canvi, és més lleig que el plusquamperfet de subjuntiu del verb constrènyer.

Pedro Sánchez és fàcil d’entendre. L’ensenyament del català també. Pedro Sánchez és suau. L’ensenyament del català també. Pedro Sánchez aprofita les ofertes del Lidl. L’ensenyament del català també. Pedro Sánchez se n’anirà a la merda si PP, Ciutadans i VOX guanyen les eleccions. Visca Pedro Sánchez.

Paraules clau (o no)

Ortografia

Per escriure bé només cal fer poques faltes. Saber on van els accents, quines paraules van amb doble essa i quan posar un punt i coma. I ja ho tindríem. És igual si les nostres frases no tenen cap mena de sentit. No ens importa si escrivim un text acadèmic en llenguatge vulgar. I no cal perdre el temps buscant sinònims, podem repetir les paraules sempre que calgui. Us ho prometo, això és així. O almenys és el que em van ensenyar a l’escola.

Examen

Sort en tenim dels exàmens. Com sabríem sinó que els nostres alumnes són capaços de memoritzar la definició de tots i cada un dels temps verbals existents? Com comprovaríem que en Pere, la Júlia i en Ricard per fi s’han après les catorze característiques dels textos descriptius? Com posaríem a prova la capacitat dels adolescents d’avui en dia per passar-se una nit sense dormir a base de refrescs de cola, Red Bull i qui sap si alguna ampolla de vodka per ajudar a passar el mal tràngol?

Silenci

A classe el professor parla i els alumnes escolten. Perquè el primer és el respecte i l’ordre. Si algú té una pregunta, que aixequí el braç. I quan veiem que li comença a fer mal, ja li direm que no ens faci perdre el temps a classe, que allò que ens pregunta ho busqui a internet quan arribi a casa. Els debats a l’hora del pati, els treballs en grup a casa. A classe, només cal que parli en professor. O és que algú en sap més que ell, que es va graduar en periodisme i ara xerra i xerra sobre llengua?

Aprendre

Des de temps immemorials (quan va néixer Jesús i tot plegat), aprendre ha consistit en escoltar allò que diu el professor, llegir el que trobem al llibre, intentar endevinar quina de les dues versions és la que ens demanaran a l’examen i suspendre perquè resulta que ens hem equivocat. En tot cas, un cop sapiguem del cert què és el que vol el mestre, l’operació no esdevé més senzilla: pobres de nosaltres que ens equivoquem en una sola paraula de la definició que ens demanen: el professor ho considerarà un error prou greu com per posar-nos un bon zero a l’exercici. És que ser detallista és important.

Pensar

Això encara no ho he estudiat.

Seguim...

Sobre el retorn: I si deixem de fer exàmens?

I si deixem de fer exàmens?

En el primer text que vaig publicar per aquest blog, titulat "L'ensenyament de la llengua: ortografia, transversalitat, errori innovació", arribava a la conclusió que el món de l'ensenyament de la llengua -així com el de l'ensenyament en general- necessita modernitzar-se urgentment per defugir de sistemes arcaics i poder emprendre nous camins que resultin en un aprenentatge més eficient i enriquidor per l'alumnat.

Treballant en aquesta direcció, un dels canvis que se'm fan més necessaris és la necessitat de reduir o fins i tot eliminar el pes dels exàmens de l'avaluació. Considero que l'examen tal com l'hem entès en les últimes dècades és una eina molt poc útil per una assignatura en la qual la majoria de coneixements i competències que s'adquireixen tenen una finalitat pràctica.

Recordo, per exemple, com vaig tractar el text argumentatiu quan encara era un alumne d'ESO. Vam gastar una classe sencera escoltant com la professora llegia desenes de paràgrafs que explicaven què era un text argumentatiu, quines característiques tenia i quan es podia fer servir. Ens va demanar que féssim una sèrie d'exercicis orientats a retenir aquests coneixements i el següent dia els vam corregir. El tema va quedar aparcat fins al dia de l'examen, quan vam haver de respondre al següent enunciat: "Què és el text argumentatiu? Quines característiques té? (2 punts)".

Com que havia estudiat, vaig saber respondre bé i vaig obtenir els dos punts. I en el meu currículum hi va figurar que jo havia assolit a la perfecció tots els aprenentatges relacionats amb el text argumentatiu. Sense haver-ne escrit cap. Sense haver-ne llegit cap. Tan sols retenint a la memòria una sèrie de definicions que no em feia falta ni entendre i que, per cert, ja no recordo.

És evident que jo i la resta de companys hauríem après molt més si, en comptes d'haver memoritzat unes definicions amb l'objectiu de superar un examen, haguéssim fet treball pràctic a partir de la lectura i l'elaboració d'una sèrie de textos. I crec que això es pot aplicar a una immensa majoria dels camps que engloba l'ensenyament de la llengua. Que treballem l'accentuació? Demanem als alumnes que elaborin un text on apareguin almenys vint paraules amb accent. No cal que ens vomitin les normes en un qüestionari. Que treballem els reportatges audiovisuals? Que es reuneixin per grups i en preparin un.

L'examen és una eina d'avaluació que crea pànic als alumnes, els planteja qüestions poc relacionades amb el que realment han d'aprendre i que els acaba donant una nota que en teoria defineix la seva intel·ligència, però que realment tan sols indica la seva capacitat per passar-se hores memoritzant sense quedar-se adormits a l'escriptori. No dubto que en casos concrets sigui un mal necessari, però en la majoria dels casos estic convençut que la feina basada en escriure, llegir, pensar i compartir resultarà molt més útil. Treballem per fer realitat aquest canvi, els alumnes ens ho agrairan.