dissabte, 16 de febrer del 2019

4 conceptos clave


Andamiaje

 El término, acuñado por Vigotsky, debe de ser un referente en nuestra labor como futuros docentes ya que, solo a través de él conseguiremos construir un aprendizaje significativo para nuestros alumnos. Tal y como indica Fontich (2011) en su artículo, se trata de un proceso progresivo donde, inicialmente, el profesor asumirá el papel de guía hasta que el alumno sea capaz de llegar a un estadio de reflexión sobre el propio aprendizaje. No debemos olvidar que el alumno es el protagonista del aprendizaje y que nuestro papel es ayudar a construirlo, no transmitirlo como una verdad absoluta. Por lo tanto, nuestras prácticas docentes deben incluir actividades que fomenten la reflexión sobre el propio proceso de aprendizaje como, por ejemplo, diarios de aprendizaje.

Reflexión 

Nuestra tarea como docentes, tal y como indica Fontich (2011), es construir un aprendizaje lo suficientemente significativo para que trascienda del aula. Si trasladamos este concepto al aula de lengua, rápidamente nos daremos cuenta de que de nada nos sirve que nuestros alumnos hagan una cantidad desmesurada de ejercicios de gramática (por ejemplo, sobre los pronombres) si luego no son capaces de utilizarlos en su lenguaje habitual. Y, como demuestra Fontich en el proyecto Peix al cove (article sense publicar), tampoco sirve de nada penalizar y hacer copiar las palabras sin faltas de ortografía, sin reflexión metalingüística que nos permita evidenciar en qué fallamos, por qué fallamos y cómo podemos evitarlo.    



Exploración

 Como señala Fontich en su artículo (2011), tradicionalmente, los espacios de habla para el alumnado han sido duramente criticados por los docentes por su supuesta falta de efectividad. En la mayoría de los casos, esta reticencia es debida a la mala organización del espacio por parte del docente. Para que el habla exploratoria sea efectiva y el alumnado logre extraer el máximo de beneficios posibles, el docente debe explicitar previamente las pautas a seguir y las preguntas a resolver. Un ejemplo cercano de habla exploratoria serían los grupos de debate creados en clase para comentar los artículos de cada semana, la interpretación conjunta llegó a conclusiones a las que sola hubiera sido capaz de alcanzar.

Comunidad

Tal y como indica Lomas (2012), un aula es una comunidad de habla donde tienen lugar diferentes interacciones entre el alumnado y el profesorado. Una de las ventajas de las TIC y las TAC es la prolongación el espacio de aprendizaje más allá del espacio físico tradicional (aula). Con el blog, hemos prolongado el aula 44 hasta el infinito, ahora, cualquier persona en el mundo, desde cualquier lugar, puede encontrar nuestros debates y reflexiones sobre didáctica de la lengua. Quizás, nunca nadie (a parte de nosotros) los lee, pero quizás, sí. Si alguien se anima a leerlo y añadir un comentario podemos darnos más que por satisfechas; eso significaría que nuestra comunidad de futuros docentes preocupados por la didáctica de la lengua está aumentando. 





Fontich Vicens, X. (2011). El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural : les nocions de bastida i parla exploratòria. Articles: Revista de Didàctica de La Llengua i de La Literatura, (. 54), 68.
Lomas, C. (2012). Lengua, cultura y sociedad : una mirada sociolingüística a la enseñanza de la lengua. Textos de Didáctica de La Lengua y La Literatura, (60), 77

Respuesta



Utilizar el blog como espacio para compartir nuestras reflexiones no me ha supuesto un problema. A diferencia de algunas de mis compañeras, no creía que fuera una invasión de mi intimidad, por eso, escribí mi reflexión inicial desde una posición más personal. Quizás, por esto, la respuesta ha sido extensa, pero como muy acertadamente apuntaste en clase, “això vol dir que tenim coses a dir-nos”. En este segundo documento, no hay espacio para responder a todo, pero comentaremos algunos de los aspectos más significativos. Se abordarán, en primer lugar, temas relacionados con la educación como la reforma educativa y los docentes desmotivados; al final, reflexionaremos sobre el propio escrito y el tono en el que está redactado.

En el escrito inicial, reivindicaba la necesidad de una reforma “inmedita” de nuestro sistema educativo. Como muy bien señalaste en la respuesta:
“hi ha moltes maneres de contribuir al sistema (empatia, contingència, treballs en grup, individualització, praxis, etc.), cap de les quals s’aconsegueix de manera immediata  […] i cap de les quals es pot definir per avançat en la seva concreció a l’aula […] ja que no es pot capturar de manera global i immediata quina és la solució que el sistema necesssita”. 

Teniendo este aspecto en cuenta, quizás una palabra más adecuada para reclamar la reforma educativa es “urgente”. Somos conscientes que la didáctica de la lengua utilizada hasta ahora (recuento de faltas, ejercicios repetitivos, etc.) no funcionan, por eso, tal y como indicaba en mi prime escrito, es necesario cambiarlo. Modificarlas inmediatamente, como has señalado, es imposible: todo cambio requiere tiempo para la aplicación y la adaptación. No obstante, esto no excluye la urgencia de la demanda. 

A lo largo del primer escrito, también hice referencia a la posibilidad de eliminar a los docentes desmotivados del claustro de profesores. No puntualicé el origen de la desmotivación, por eso me comentaste lo siguiente:
“un docent desmotivat ha de ser ‘eliminat’ del claustre, és a dir se l’ha de poder fer fora? […]Potser són docents molt vàlids i  lúcids, desmotivats perquè veuen que els seus superiors jeràrquics són uns incompetents i no fan bé la seva feina o uns polítics covards que no volen aixecar la llebre”. 

Cuando hablaba de docentes desmotivados, me refería a todos aquellos docentes desanimados por falta de vocación. En mi centro de prácticas me encontré con profesoras que llegaron a afirmarme tales barbaridades como “los alumnos son como gremlins”. En estos casos, sí que creo que es necesario cuestionar su función dentro del centro ya que, las víctimas directas de este agotamiento son los alumnos.

Por último, me gustaría comentar el tono “arrogante”, “rotundo” y “acusador” de mi primer escrito. Utilicé este tono porque en ningún momento entendí el escrito reflexivo como un escrito académico tradicional, sino más bien un espacio para la reflexión individual. Pocas veces se proporciona al alumnado un espacio para la interacción y quería aprovecharlo para expresar mi opinión, aunque lo hiciera con un tono inadecuado. 

Sobre el retorn

Bon dia companys,

Primer, volia disculpar-me per no haver compartit abans amb vosaltres el meu treball. Com bé sabeu, no m’agrada massa la tecnologia, però tot i així és evident que podria haver-me esforçat més per a descobrir com funcionava aquesta comunitat online que en diem blog.

Aquesta entrada respon a la consigna de parlar sobre els retorns. Com podeu imaginar, acomodar-se té un preu; atès que el meu treball no estava al blog, tampoc ho està el meu retorn. Així, i per intentar que, amb el treball ja penjat, tingueu una idea general del meu retorn, intentaré reproduir algunes sensacions que em van quedar. Abans de continuar llegint, companys, tingueu present que de perspectives, n’hi ha moltes, i jo només us en puc donar una, i no puc assegurar que no estigui esbiaixada. Però menys mal que tenim el blog i som 31 a compartir perspectives. 

Pel que fa al retorn del meu document, us el puc explicar fil per randa: el primer que se’m va fer notar va ser un error formal. Haureu de disculpar que a la primera plana hi hagi dues citacions, citades amb formats diferents. És una d’aquestes incoherències formals que cometem de vegades, l’alteració d’una convenció que crec tan necesària i sobrevalorada com l’ortografia. De tota manera, aquesta qüestió està àmpliament debatuda al meu document i als vostres. Seguim, doncs. El segon que se’m va dir del document va ser que era un bon resum; vaig provar d’incloure només les temàtiques sobre les que tingués alguna cosa a aportar, però em sembla que al final vaig escriure molt i vaig aportar poc, perquè no volia pas que tingués aspecte de resum.

Pel que fa al retorn a la meva feina, més enllà del document, és on va recaure tot el pes. De tota manera, no el tinc tant clar a la memòria com el retorn del document. El primer que se’m va fer notar és que vaig acomodar-me massa en la convencionalitat, privacitat i regularitat del correu electrònic. Sembla que la meva reticència al blog no va passar desapercebuda! Vaig acceptar-ho de seguida, que em vaig acomodar, però vam estar-nos una estona llarga reflexionant sobre què passaria, sempre en termes hipotètics, si un docent prengués per norma acomodar-se i no acceptar canvis ni suggerències a mig trimestre, o si convertís l’aula en un espai tancat i aïllat de la realitat, sense aprofitar l’avinentesa de l’entorn, sense interacció, on l’ensenyament fos unidireccional, del professor a l’alumne, i els exercicis dels alumnes fossin exclusivament per a la lectura del professor. Quin escàndol, no? Menys mal que he ensopegat amb la comoditat abans que sigui massa tard.

Pel que fa als retorns, maravillada me hallo (m’encanta dir això), maravillada me hallo davant la feinada que suposa fer un retorn (no un, gairebé trenta!) a una consigna tan extensa. Al marge de l’acord o desacord que em puguin suscitar els vostres textos, me n’alegro, i de tot cor, que hi hagi un denominador comú en tots (les metàfores són a tot arreu! no és meravellós?); el nervi del començament, aquell que t’omple d’impaciència i energia; volem tant que el sistema educatiu millori que ens morim de ganes per entrar, sacsejar-lo i veure com la nostra feina ha pagat la pena. Els vostres textos em donen esperança; no pel que sabeu ni pel que dieu (que també!), sinó perquè s’endevinen uns fonaments molt sòlids que, de ben segur, us permetran construir-hi coses meravelloses al damunt.


Us deixo una foto que ens va passar l'Eva de pedagogia, que també em dona esperança (però, quin SN és el que em dóna esperança? Menys mal que la sintaxi ens permet jugar amb l'ambigüitat...). 
Que tingueu bona sort, companys.


divendres, 15 de febrer del 2019

Quatre paraules clau




Companys, aquí teniu les paraules clau del curs:



-Ulleres-


http://nymag.com/strategist/article/cool-new-reading-glasses-line-look-optic.html



Hem triat ulleres fent referència a l'article de Josep Maria Castellà (2005) que llegírem a la segona sessió. Pensam que és molt il·lustrativa la metafora que hi utilitza: les ulleres com a maneres de veure l'ensenyament de la llengua. En quin aspecte de la llengua centra la seva atenció el professor? Aquesta pregunta hauria de ser contestada així: en cap aspecte, hem d'intentar copsar la totalitat del llenguatge, tractar tots els aspectes que el conformen i introduir-los a les aules d'una o altra manera. Aquest article és certament útil ja que ens exposa de quina manera no hauríem d'enfocar les nostres classes, quines són les ulleres que no ens hem de posar. No hem de ser ni els professors puristes i sacerdots de la norma, ni tampoc els professors enciclopèdics, dipositaris únics de tot el coneixement lingüístic. Tant la lectura d'aquest article, que va suposar una petita espurna al començament, com el pas per l'assignatura, ens han permès tenir més idea de quines ulleres volem triar.






-Dictat-


http://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/detalls/activitatagenda/Dictat-popular



Creim que aquest terme és imprescindible que estigui en aquest recull dels conceptes claus de l'assignatura. Després de les vacances de Nadal, treballàrem un article de Daniel Cassany (2004) que ens semblà molt útil i ens suposà un canvi respecte de la concepció que teníem dels dictats. Véiem els dictats com una eina antiga i monòtona, amb poca possibilitat de canvi i innovació. Amb aquest text i amb la discussió que es generà a classe, però, hem pogut veure els diferents tipus de dictats que podem fer a l'aula: dictats per parelles o en grup, dictat gramatical, dictat de dibuixos, mig dictat... Cada un d'ells té una aplicació concreta i serveix per practicar diferents aspectes de la llengua. D'aquesta manera, esdevé molt útil aquest article en tant que modernitza i amplia un dispositiu didàctic tradicional i, alhora, proporciona recursos i idees concretes per treballar a l'aula.




-Bastida-


https://www.autodesk.com/redshift/scaffold-design/



També volem posar de relleu el concepte de bastida que tractàrem a la segona sessió amb el text de Xavier Fontich (2011). Trob que és importat que no ens fugi mai del cap mentre siguem docents que el nostre paper com educadors no és transmetre de manera unidireccional i a tots els alumnes per igual uns coneixement i prou, sense assegurar-nos de l'aprenentatge mateix. Hem de tenir present que cada persona té el seu ritme d'aprenentatge i necessita de diferents ajudes. Així, fer de bastida vol dir acompanyar el procés d'aprenentatge d'una persona i, a poc a poc, anar construint els fonaments necessaris per tal que aquella persona pugui seguir aprenent autònomament. Bastida és acompanyament guiat, gradual i, important, temporal.



-Debat-


http://www.econometrica.com.ve/blog/es-hora-de-argumentar-es-hora-de-debatir-por-henkel-garcia/


Hem seleccionat debat fent referència a l'article que llegírem a la segona sessió de Selma Leitão i Sylvia de Chairo (2016), en què proposen el debat crític com a recurs didàctic per treballar diferents aspectes relacionats amb la llengua i per fomentar la reflexió crítica en els alumnes. Com que creim que una de les tasques principals de qualsevol docent, sigui quina sigui la seva disciplina, és fomentar la reflexió i l'anàlisi crítica de la societat i del coneixement, sempre des del raonament i l'argumentació, aquest article esdevé una lectura molt útil i necessària. A més, també permet treballar l'oralitat i la interacció a l'aula; i possibilita tot un seguit d'aprenentatges tant transversals com disciplinars. Permet, també, introduir a les aules temes delicats i polèmics i tractar-los de manera objectiva i analítica. Crec a més, que debat és també una molt bona paraula per definir algunes de les sessions.





Seguim!








dijous, 14 de febrer del 2019

Recursos interessants





En aquest post m'agradaria compartir amb tota la comunitat que hem format en aquest blog alguns recursos que trob que poden ser interessants i útils per a qualsevol docent de llengua. Alguns dels recursos que propòs són només per la classe de català; d'altres, en canvi, serveixen tant per castellà com per català. Alguns ni tan sols estan relacionat amb cap d'aquestes llengües i vendríen a donar eines per gestionar la diversitat de les aules i a servir per tractar la Dimensió Actitudinal i Plurlingüe del Currículum que, pel que he vist jo durant les pràctiques (ja em direu com era la situació en el vostre centre) queda en un segon - o inexistent- pla en moltes programacions. Res més a dir, esper que us siguin útils!



A. Els sons del català







Aquest recurs online desenvolupat pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona ens permet treballar a l'aula, de manera gràfica i dinàmica, moltes qüestions relacionades amb la fonètica i la fonologia. Serveix, per exemple, per comprendre i veure les diferents maneres com articulam els sons, quins són els òrgans implicats... Així, és molt més fàcil entendre la classificació del sons consonàntics i vocàlics. A més, com que està especialitzat per dialecte, també és una eina útil per conèixer la fonètica de les diferents varietats del català.  A banda d'això, conté un glossari de termes i exercicis per practicar la transcripció. Visiteu-lo a l'enllaç i culejau-hi una estona!


http://www.ub.edu/sonscatala/ca


B. Guia de correcció fonètica




El lingüista mallorquí Gabriel Bibiloni ofereix un recurs online molt interessant per treballar la correcció fonètica. A través de diferents fases i activitats, el pla de correcció permet, primer, identificar les errades de pronúncia que sovint fem en català; i en segon lloc, prendre orientacions per una bona pronúncia. Ens proporciona, també, exemples bons i exemples dolents per tal que puguem identificar-los i comparar-los. És una eina que ens pot servir tant a nosaltres com als alumnes. Als alumnes perquè els ajuda a identificar bons models de pronúncia i a prendre consciència de la seva pròpia parla. I a nosaltres perquè, com a bons individus bilingüitzats, tenim una fonètica força interferida per l'espanyol i sovint ni tan sols ens en temem. Jo, amb aquesta guia, vaig veure clarament que les meves eles [l] són absolutament diferents a les de, per exemple, els meus pares o els meus avis. En Bibiloni en diria ela bleda, ben estesa a la ciutat de Palma. Us anim que us poseu a prova i vegeu com d'interferida tenim la llengua!  

http://bibiloni.cat/correcciofonetica/



C. Col·lecció Llengua, Immigració i Ensenyament de Català






Aquesta col·lecció feta pel Grup de Lèxic i Gramàtica de la Universitat de Girona està formada per tot un seguit de gramàtiques comparades del català i algunes de les llengües més parlades a Catalunya, com podrien ser el xinès mandarí, el wòlof o l'amazig. Aquestes gramàtiques ens mostren quines són les dificultats que cada comunitat lingüística té a l'hora d'aprendre català. D'aquesta manera, podem saber quins aspectes lingüístics cal treballar més amb alumnes no catalanoparlants en funció de la seva llengua i, per exemple, podem saber també quines errades vénen donades per desconeixement del català i quines vénen per influència de la seva llengua. Són textos no excessivament especialitzats i que contenen bons consells i bona informació. Deu dels volums estan destinats a llengües en particulars i un està dedicat a la proporcionar idees sobre com podem tractar i integrar la diversitat lingüística a l'aula. Si mai acabam en una aula d'acollida o en una aula multilingüe ens pot ser de gran ajuda. Tot online, tot accessible, tot mel!

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/el_departament/publicacions/immigracio/col_leccio_llengua_immigracio_i_ensenyament_del_catala


D. Poemes 


Aquí m'agradaria deixar uns quants poemes que, de qualque manera, tenen a veure amb la llengua i que em sembla que poden ser utilitzats a l'aula pel gaudi o per la reflexió sobre alguns conceptes, com ara l'accentuació, el paper del llenguatge en la construcció del nostre món o el procés de substitució lingüística del català. Esper que els gaudiu tant com jo i que els trobeu alguna utilitat. Tots són d'Antonina Canyelles (Palma, 1942):




Amb la veu
he foradat una muntanya.

Ara és la meva cova

___________________


No sé llegir els teus ulls
perquè són àtons.

¿No t'hi posaren accents
o els vares perdre?

I bé, que ho veig,
que només parles amb la boca.


__________________


Conec l'ortografia del vent
i la sintaxi del foc.

Som una gran tastadora de fum


__________________


Menjaràs morena, no altres peixos.
Menjaràs arròs amb gramenera.
Beuràs aigua amb cabotins de la més bruta.
Et prohibiran trencar la ce i geminar la ela.
A poc a poc perdràs la fesomia.
A poc a poc perdrà sonoritat la essa.
La be i la ve serà un tant se'm dóna.
El so neutre es tancarà com una porta.

Acabaràs amb el cos ple d'autopistes


__________________




Salut i seguim!!









Marta Vilà - Retorn Document 1

Font El primer que he de dir és que aquest text està molt ben escrit, començant amb dos moviments retòrics molt efectius: la cita d...