Retorn document 2.3

font

Selecció de fragments que m'emporto a una illa deserta (amb el vostre permís):

1.       CARMONA LaiaAceptad mi silencio: lo mejor / de mí. Huid del soplo que pronuncia, / en mi boca, / la amarga condición de lo humano./ Y, entretanto, dejadme contemplar / el vuelo de la ropa / tendido en las ventanas. Chantal Maillard

2.       GARCIA EvaAny del llibre infantil i juvenil de Montcada i Reixac, Alexis Deacon]  ens va fer un tastet d’algunes de les seves obres. "Beegu" (excel·lent mostra de com refusem els nouvinguts però també de que l’esperança està en els nens i doncs, en el canvi) i "Croc and Bird", per exemple, que sí que estan editades en català, però no passa el mateix amb "I am Henry Finch" (alguna editorial a la sala?). La història del pinsà que abandona el confort i la seguretat de l’arbre que comparteix amb la seva comunitat té molt a veure amb la nostra condició humana. I amb la nostra nova condició de mestres.

3.       HERNÀNDEZ JoanL’ensenyament del català és Pedro Sánchez i la gramàtica és el PSOE. A ningú sembla agradar-li. De fet ningú sembla tenir gaire clar què és ni per què serveix. I fins i tot hi ha qui pensa que ni tan sols hauria d’existir. Però, coses de la vida, quan arriba la veritat i hi ha eleccions (o exàmens), sempre acaben sobrerepresentats. (…) L’ortografia també és Pedro Sánchez. Escrius quatre paràgrafs sense faltes i ningú t’ho valora, però si t’oblides d’un guionet en una combinació de pronoms febles venen els independentistes i et tomben els pressupostos. I si ho corregeixes a l’últim moment per intentar tenir a tothom content, t’organitzen una manifestació en contra a Madrid. (…) Pedro Sánchez és fàcil d’entendre. L’ensenyament del català també. Pedro Sánchez és suau. L’ensenyament del català també. Pedro Sánchez aprofita les ofertes del Lidl. L’ensenyament del català també. Pedro Sánchez se n’anirà a la merda si PP, Ciutadans i VOX guanyen les eleccions. Visca Pedro Sánchez.

4.       JORGE EloyUn buscador es alguien que busca. No necesariamente es alguien que encuentra. Tampoco es alguien que sabe lo que está buscando. Es simplemente para quien su vida es una búsqueda. ("El Buscador", de Jorge Bucay)

5.       LARROYA ArnauAquesta taula rodona [del III Congrés sobre Ensenyament de la Gramàtica, UAB 2019] , que tractava sobre l’ensenyament de la gramàtica i l’escriptura, va reunir Joaquim Dolz, Manuel Leonetti i Carmen Rodríguez Gonzalo, moderats per Xavier Fontich. De totes les intervencions, em plau de destacar les de Carmen Rodríguez Gonzalo, que per començar esgrimí les raons que la van dur a fer recerca sobre la didàctica de la gramàtica: “Què passava perquè jo, com a professora de secundària, no poguera entendre el que passava a l’aula de llengua malgrat la meua formació lingüística?”. Recollint Rodríguez Gonzalo, Aina Reig escriu: “Perquè la filologia no ens converteix automàticament en professors de llengua. Cal conèixer l’aula i els processos d’ensenyament i aprenentatge: per a què, com ensenyar i de quina manera els estudiants aprenen uns determinats continguts, i quins continguts?”. Abordant els processos d’ensenyament i aprenentatge, Rodríguez Gonzalo deia: “Com posar en connexió la gramàtica i l’escriptura a l’aula? Per a manipular de manera conscient l’escriptura necessitem conceptes gramaticals. El problema és que aquests conceptes no es desenvolupen durant l’escriptura. Els alumnes no connecten automàticament conceptes gramaticals i usos. Per fer-ho operatiu, cal conceptualitzar per mitjà de la reflexió metalingüística i vincular llengua i usos.” (…) I això ho dic jo: chapeau.

6.       MADÍ Poli aprenguéssim a saber les nostres culpes, / la nostra part del fracàs, / i sabéssim adreçar la nostra voluntat / cap al futur, cap al millor, cap a l’altura, / quant de rovell cauria de les portes que hem d’obrir, com lliscarien les frontisses dels exàmens de la vida! (David Jou)

7.       MANCHADO Lauranuestra tarea como docentes de lengua no es solo enseñar sobre la lengua, sino también enseñar a reflexionar sobre la lengua. Una de mis mayores preocupaciones en cuanto al uso del lenguaje, es la capacidad performativa que tiene (Butler, 1990). Como muy bien señaló Butler (1990), el lenguaje que usamos para nombrarnos es un reflejo de la realidad en la que vivimos.

8.       MARTÍ Maria IsabelMIRALL: Allò que penses de mi no em diu / res de mi, però m'ho diu tot / de tu. (Joan Brossa)

9.       MARTI Montserratjo també tinc un somni i els nostres somnis avui es barregen –ves quines coses que passen: “Tinc el somni que un dia als turons colorits” no només de Geòrgia sinó també de Bellaterra, blancs, negres, liles i grocs i tots els colors de l’arc de sant Martí – filòlegs, lingüistes, periodistes, comunicadors, dramaturgs, publicistes i amants de les lletres en general– “seran capaços de seure junts a la taula de la germanor” i “seran capaços de transformar les discordances en una bonica simfonia”.

10.   MASDEU PolLa gran majoria d’assignatures a les diferents carreres universitàries remarquen la necessitat d’escriure correctament les cites bibliogràfiques, per tal de demostrar que el que s’escriu està extret d’alguna publicació i per evitar el plagi. I què passa amb les fotografies i/o il·lustracions?

11.   MATEO MiriamEs un poderoso día de verano en Misiones, con todo el sol, el calor y la calma que puede deparar la estación. La naturaleza, plenamente abierta, se siente satisfecha de sí. Como el sol, el calor y la calma ambiente, el padre abre también su corazón a la naturaleza. ‘Ten cuidado, chiquito’…”

MIGUELEZ Andrea

13.   PEREÑÍGUEZ AldaraLa intenció amb el llenguatge és evident; en Jaume Aulet va dir (va ser més o menys una cosa així): «És clar, aquí [amb  "Tirallonga de monosíl·labs"] Pere Quart està dient que 'Aquí teniu, sóc un gran poeta perquè ja he fet un cant espiritual i a més a més he demostrat que com a digne poeta el meu domini sobre la llengua és més que demostrat. Ara ja puc escriure sobre circumstàncies sense que ningú pensi que sóc un poeta de la mateixa qualitat que el gènere poètic en què escric'.»

14.   PRIETO Sòniail·lustració-anècdotes-classe

15.   ROCA AdrianaPer aquesta entrada optativa se’m va acudir de recollir els llibres que des de l’assignatura d’Ensenyament i Aprenentatge de la Llengua se’ns han anat recomanant al llarg del curs.  (…) [aquest volum de Jorge Wagensberg] va ser proposat pel professor en una de les sessions inicial de l’assignatura, quan ens fèiem preguntes com ara “saber llengua què vol dir?”, “a usar la llengua se n’aprèn només usant la llengua?”. Sempre recordaré el dia que Wagensberg va venir a la meva escola (Nostra Llar de Sabadell) quan jo feia 5è de primària.

16.   RUANO BegoñaA lo largo de las lecciones, según el tiempo del cual se disponía, se ha creado un mayor o menor espacio de reflexión. Sin embargo, en una de las sesiones, bajo mi punto de vista, no se dedicó el tiempo suficiente a reflexionar sobre la lectura. No obstante, daba pie a hablar sobre diferentes temas. Para los que no os acordeis, el cuento es Joc de peus y forma parte del libro de “Llibreta de vacances” de Ramon Solsona. Refrescando un poco la memoria, os recuerdo que el cuento narraba una escena (picantona) entre un hombre y una mujer durante una boda. Más allá del agrado hacia este texto o no, se generaron algunas preguntas que hubiera sido interesante poder tratar con más detenimiento en ese momento (aunque a posteriori se retomó en cierta manera el tema en el aula). ¿Se trata de una lectura adecuada para un grupo de alumnos de secundaria? ¿Dónde está el límite entre lo que se puede mostrar y lo que no? ¿Quién decide donde está ese límite? Estas son algunas de las cuestiones que me rondan la cabeza cuando imagino el alcance social de esta obra en un escenario como el que viviremos en nuestro día a día. (…) ¿Consideráis que esta obra [El origen del mundo, Gustave Courbet] se debería mostrar en las aulas como estudio artístico? ¿Nos encontramos ante la misma situación que en la lectura de Ramon Solsona o son recursos diferentes? ¿Existen límites diferentes entre lo que se debe enseñar o no en la literatura respecto otras disciplina? Como vemos, la vida de un profesor es una constante reflexión. Por ese motivo, como educadores en construcción (véase mis intervenciones anteriores en el blog) he querido aprovechar esta entrada opcional que nos ofrece este blog para abrir una línea de debate; una herramienta (no lo olvidemos) a partir de la cual se trabaja lengua. ¿Y qué opinas tú?

17.   VALDIVIA MiquelAntonina Canyelles)

18.   VILÀ Martaa causa de la saturació d’informació que canvia a gran velocitat, aquesta perd el seu valor. A mesura que la informació es desvirtua, el coneixement s’erigeix com a pilar on agafar-se i com a eina d’aproximació a la veritat (…) L’actitud lectora de la postmodernitat té un component interactiu. L’àlbum de no-ficció reivindica el seu sentit com a font de preguntes que el lector ha de qüestionar-se. La seva estructura està inspirada en les pedagogies actives i aprenentatges manipuladors; així les activitats que proposa porten per nom exploracions o desafiaments, que són tota una declaració d’intencions.  (idees d' Ana G. Lartitegui, "Si no es ficción, entonces ¿qué? No-ficción en el álbum", Any del llibre infantil i juvenil de Montcada i Reixac)