Retornant el retorn

Fent una rellegida al meu text, tinc la sensació que en l’escrit reflexiu que vaig voler abastar tots els temes que havíem tractat a classe durant el primer tram de l’assignatura, i que en canvi no em vaig acabar centrant en cap aspecte en concret. Més que una reflexió profunda em temo que vaig acabar fent un refregit de tots els conceptes treballats. Els retorns i els treballs dels meus companys m’han ajudat a veure-ho clar i a fer una revisió més conscient de les meves idees.

Abans de res, volia admetre que d’entrada la idea del blog em fa fer ‘molta mandra’. No pel fet d’exposar el meu treball al grup classe (quina pressió!), sinó per la meva abnegació a les tecnologies. Tot i així, no vaig verbalitzar el meu descontentament en cap moment (sóc conformista de mena), però en el meu interior es va crear un judici. Avui puc dir, i molt contenta, que estava equivocada. Si no fos pel blog i la comunitat que s’hi ha creat, no hauria pogut valorar en perspectiva el retorn del meu treball, ni hauria sigut conscient de les meves carències.

En el meu text plantejava una conversa entre dues docents, una de jove i una a punt de jubilar-se. Aquesta última estava esgotada, era ‘tradicional’ i ‘reticent’, mentre que a la jove se li podien atribuir els adjectius ‘d’àgil’ i ‘innovadora’. Vull deixar clar que la meva intenció no era tirar d’estereotips, ni posar etiquetes i rols, però crec que el meu subconscient em deuria enganyar. Com ve se’m deia al retorn, la variable d’edat no és rellevant en aquest sentit, i si ho és, en tot són professors joves els que acostumen a ser més tradicionals. Suposo que la meva futura experiència en els claustres de professors em permetran veure aquesta realitat.

Amb tot plegat, més enllà dels moviments retòrics “gens innocents”, com diu en Fontich en el meu retorn, la idea principal que volia transmetre amb la reflexió era la importància de l’aprenentatge significatiu en l’alumnat.

I això enllaça amb la meva gran preocupació, un cop finalitzada la matèria. Més enllà d’aconseguir que els meus alumnes experimentin aquest tipus d’aprenentatges, per mi, que no vinc d’estudis lingüístics, tinc la inquietud de saber com aconseguiré fer que la gramàtica pugui arribar a ser un ensenyament atractiu pels estudiants, sense angoixar-los i que per ells sigui quelcom significatiu. Ús i gramàtica són dues cares de la mateixa moneda, per la qual cosa tots dos aspectes haurien d’abordar-se de manera integrada, ajudant els alumnes a ser observadors reflexius de la llengua en ús, amb diferents graus d’explicitació (FONTICH I VILÀ, 2015). Això mateix deia jo en el treball, però a l’hora de la veritat, com posar-ho en pràctica? Espero que amb la meva futura experiència pugui arribar a donar-hi resposta. Com a mínim tinc clars els meus ‘falti’ (quina sort!), així que ja hi puc anar posant remei.

Sóc conscient que constantment m’estic referint al meu futur docent per poder respondre a alguns dels dubtes, però és que realment espero que anirem aprenent progressivament, i amb l’expertesa com a professors podrem contribuir a donar forma al discurs que anirem travant, i a donar resposta a les nostres cabòries.

Un petit afegitó. M’han agradat molt alguns dels comentaris dels meus companys en els retorns. Especialment quan s’ha fet referència a l’avaluació, que crec que és un dels aspectes més abandonats del màster, i que, sens dubte, ens fa ‘patir’ molt.

______________________________________________________

Fontich, X., Vilà, M. (2015). L’ensenyament de llengua a l’Educació Secundària. Proposta d’un marc per a la reflexió. A Casals, D., Foguet, F. Raons de futur (p. 157-182). Barcelona, Espanya: Societat Catalana de Llengua i Literatura.