Laura Manchado - Retorn Document 1

font

Comentaris als fragments, tot seguit;

 reforma immediata

• Els sistemes complexos poden reformar-se ‘de manera immediata’? Intentem respondre a aquesta pregunta començant per un dels elements d’aquest sistema: nosaltres mateixos. Podem ‘reformar-nos de manera immediata’? És possible això? Busquem un sector en què calguin destreses professionals ben definides per part dels docents: el de l’educació lingüística en les aules d’acollida i els centres multilingües; puc exigir una ‘reforma immediata’ en aquest sector? En què consistiria? En exigir que els docents dominessin xinès, àrab, berber i panjabi ‘de forma immediata’? I per descomptat anglès, posats a fer. I això només pel que fa a un dels sectors importants per a la bona marxa del sistema.  Segons aquesta posició, els docents que no s’ajustessin a aquest requisit passarien a ser ‘redundants’, és a dir,  innecessaris: haurien de buscar una altra feina. En canvi, sabem que una bona acció dins l’aula de collida i en contextos multilingües depèn de molts altres factors també; més aviat, el que mostra la realitat és que hi ha moltes maneres de contribuir al sistema (empatia, contingència, treballs en grup, individualització, praxis, etc.), cap de les quals s’aconsegueix de manera immediata (ja que demanen al professional un període sostingut d’estudi, reflexió i creixement professional i personal) i cap de les quals es pot definir per avançat en la seva concreció a l’aula (és a dir, no es poden abordar amb la solució a punt com dient “La reforma immediata que el sistema necessita és aquesta’) ja que no es pot capturar de manera global i immediata quina és la solució que el sistema necessita (en tant que organisme complex).

una visió crítica i bastant negativa del sistema educatiu.

• ·         Visió crítica? No seria ‘actitud crítica’?

no ho tinc gaire clar.

• ·         Cal? Manifestar un te és bo, és senyal d’humilitat; però en un escrit amb un to tan rotund i fins i tot arrogant el primer que et dirà el lector és que si no ho tens ‘gaire clar’ tornis quan t’hagis aclarit;

quedava retrògrad no?

• ·         To molt acusador?

ha canviat la seva concepció de l’educació

• ·         Apunt històric: quan el tripartit d’esquerres va fer-se amb el control del Departament després de més de 20 anys de pujolisme a la Generalitat i governs de Convergència i Unió (ara sabem que plens de corrupció, per cert) el nom nou adoptat va ser ‘Departament d’Educació’; quan Convergència va tornar al poder es va eliminar aquest terme i es va tornar al de ‘Ensenyament’; ara, el govern de gran coalició dreta-esquerra (l’antiga Convergència i Esquerra Republicana) han tornat a ‘Educació’; sens dubte un bon negoci per als fabricants de tampons i papers oficials, com a mínim, no sé si això es deu a un canvi de concepció com apuntes tu; potser sí; de moment les coses no varen gaire en termes de finançament de l’educació pública; més aviat sembla que hi ha un procés encobert de privatització i  desregulació, es veu que així les coses milloren; però no soc expert en gestió pública de l’educació; ens caldrà confiar en la bondat dels nostres polítics.

ja no s’ensenya la teoria tradicional sinó que ara eduquem, en tots els sentits: no només ensenyem el teorema de Tales o la literatura d’Ausiàs March sinó que a més, també eduquem en valors com l’empatia, l’esperit crític, etc.

• ·         No entenc el pes argumental que té aquesta afirmació: és ironia? Un canvi de nom implica que ara ho fem així? O que el canvi de nom indica la voluntat que es faci així? O es canvia el nom per respondre al fet que ja ho fem així?

una de les coses que cal transformar urgentment en l’educació és l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua.

• ·         Vegi’s el meu comentari inicial.

“ensenyar” llengua no és corregir dictats ni fer una classe magistral (parla monològica).

• ·         El to maximalista engavanya: ensenyar llengua també és això, però no només.

Com venim parlant a classe des de ja fa uns quants dies, ensenyar o educar en llengua vol dir saber utilitzar-la però també, i no menys important, saber reflexionar sobre ella.

• ·         Molt bé; saber-hi reflexionar

uns quants aspectes sobre la didàctica de les llengües que em sembles claus per aconseguir aquesta renovació de l’educació tan esperada. Posaré en contrast la proposta amb la meva experiència com a alumna perquè sigui més evident el fracàs i la inutilitat de les pràctiques actuals.

• ·         Crec que aquesta afirmació revela una concepció equívoca del que és la ‘renovació’, com si fos un canvi que ja sabem com serà, que esperem que arribi, i que arribarà tot sol (independentment de les petites accions que realitzem). El primer que et diran, si bases la teva argumentació en la teva experiència personal, és que (i) aquesta experiència és limitada (cal situar-la en un context ben definit per poder entendre-la i que sigui significativa), i (ii) que aquesta limitació s’ha de reconèixer (no ho fas; fer-ho permet fer servir l’experiència com a estudi de cas; no fer-ho és fer passar l’experiència com a generalització; l’argument perd força a ulls del lector);

aplicar el concepte,

• ·         Els conceptes no s’apliquen sinó que serveixen per poder interpretar la realitat;

vostè sabia que aquestes pràctiques no funcionaven i no les va canviar.

• ·         Acusació mot directa, no? No sé si té efectes retòrics gaire forts;

sent conscient que aquestes metodologies no funcionaven,

• ·         To acusatori bastant fora de lloc, una mica moralista; no ets dins la consciència de la persona;

fracassar

• ·         És aquest el terme adequat?

Després d’aquesta breu però contundent acusació, si m’ho permet, li presento el concepte de bastida

•  Aquesta frase condensa els dos vessants del teu text: el vessant acusador, gairebé dogmàtic i moralista; i el vessant acadèmic, ben fonamentat per referències i estudis. Crec que retòricament aquesta combinació no funciona; el coneixement ha de servir per qüestionar la realitat, que és el primer pas per modificar-la de manera fonamentada. Però en el vessant acusador no hi ha coneixement (en el sentit d’estudis, treballs, observacions de gent informada i capacitada) sinó únicament hi ha el que en podríem dir la teva ‘actitud combativa’; és una actitud sense dades i per tant bastant buida. 
• En canvi hi ha moltes dades que podries fer servir: per exemple, per què el nostre govern de la Generalitat 
• (i) ha blindat les escoles concertades (on un director pot estar fent de director 40 anys seguits) i (ii) ha qüestionat la seguretat laboral dels professors de les escoles públiques (Pasqual Maragall, en una conferència a la tardor de 2009, quan estant ja malalt tenia encara perfil públic, va afirmar de manera contundent i inequívoca i a una pregunta del públic sobre quines mesures caldria prendre, en la seva opinió, per resoldre el gran problema de l’educació al nostre país: “El que cal fer és des-sindicar el professorat i que un director pugui dir a un docent: ‘Ho sento, noi, no ho fas prou bé: en fitxo un altre’”. Ja tenim això aquí: alguns en comptes de posar-se a tremolar es posen a aplaudir-ho.). 
• També podem preguntar per què (i) oficialment es defensa la coeducació i l’escola inclusiva i (ii) a la pràctica dona subvencions milionàries a escoles l’elit de l’Opus Dei; per què (i) l’escola pública (60%) absorbeix la majoria l’alumnat nouvingut i (ii) la major part de l‘escola privada (40%) no coneix què és la matricula viva. 
• Aquests són problemes que haurien reclamat que et documentessis; no ho has fet, probablement perquè el focus del treball era sintetitzar el que hem fet a l’assignatura, i no hem fet res d’això: és a dir, les dades que manejaves no es corresponien amb les dades que necessitaves per donar suport a la teva actitud. El resultat és que et queda un text molt honest, sincer i autèntic, però completament descompensat i mancat de força argumental. El text és correlat de la teva posició davant el fet educatiu; et recomano que revisis aquesta posició en els termes expressats més amunt (que comptis amb dades que donin suport directa al que sostens). 
• Crec que el to lleugerament de confrontació que adoptes no hi ajuda gaire, tampoc, ja que ràpidament et poden preguntar si tens la solució a tots els mals: perquè les coses surtin així de malament cal l’esforç noble, pacient i discret de molts professionals brillants, sense els quals les coses serien infinitament pitjors.

Però, sí que és responsable de mantenir en el claustre docents desmotivats que no tenen interès en la seva feina i que només estan allà per cobrar un sou.

• ·         Ús de la coma. Acusació molt directa i amb poc fonament; preguntes que em formulo: un docent desmotivat ha de ser ‘eliminat’ del claustre, és a dir se l’ha de poder fer fora? Però no és una experiència molt humana, la desmotivació? Potser són docents molt vàlids i  lúcids, desmotivats perquè veuen que els seus superiors jeràrquics són uns incompetents i no fan bé la seva feina o uns polítics covards que no volen aixecar la llebre (i per exemple augmentar la dotació a l’escola pública en detriment de l’escola concertada d’elit) per por de perdre la poltrona. Pel que fa al sou, novament no sé quines dades maneges; el que sí que sabem és que hi ha molt polítics que són allà només pel sou, així com alts càrrecs, càrrecs de confiança, etc. Potser l’imaginari destinatari de la teva carta només és allà pel sou, però no ho podem assegurar.

no vull que abandoni la lectura d’aquesta carta.

• ·         Probablement, donat el to agre que la carta adopta, ja ho hagi fet fa estona;

Espero que ja sapigueu qui soc, el pitjor que pot fer un professor (de primària, d’ESO o d’universitat) és no saber-se els noms dels seus alumnes.

• ·         To molt insolent; si vols que el lector continuï llegint t’has d’assegurar que aquest to tan arrogant no se t’escapi; pots plantejar el mateix problema de manera més irònica i indirecta, a través d’alguna pregunta retòrica o d’alguna insinuació; ara bé, si tens en compte que un mateix professor pot arribar a tenir a la universitat i en el mateix trimestre més de 250 alumnes (80 alumnes de grau, 60 alumnes de màster, 120 alumnes de 3r i 4t d’ESO – has de saber que molts professors de la universitat també són professors a secundària), potser t’adonaràs que et convé reduir el to.

hi ha algunes coses que són una utopia i es poden aplicar en segons quines situacions.

• ·         Si són utopia no es poden aplicar mai no?

I dic diferent, perquè no la considero ni millor ni pitjor del que s’ha fet fins ara, simplement és una altra visió més innovadora, però no per això més eficaç.

• ·         Tant que t’has mullat fins ara i ara adoptes un to artificiosament distant, com perquè no sigui dit; em sona a ‘ni millor ni pitjor sinó tot al contrari’

al meu cap tenia dues opcions: màster d’investigació o màster professionalitzador. Influenciada pel capitalisme i la vocació intrínseca, vaig decidir-me pel màster professionalitzador.

• ·         Quina referència tan enigmàtica. Interessant, però potser es podria explicar més; és que en un règim no capitalista la gent no es forma per ser docent? La revolució soviètica que va enderrocar el Tsar el 1917 va donar pas a un estat, la Unió Soviètica, que diguin el que diguin va permetre que una societat essencialment agrària i d’economia de subsistència passés a tenir un dels millors sistemes educatius del món en 40 anys i llancés a l’òrbita el primer satèl·lit artificial, davant la sorpresa de l’occident capitalista; això només s’aconsegueix si formes bé els docents; no entenc la teva referència al capitalisme; formar els docents no té res a veure amb el capitalisme sinó amb l’organització d’una societat, no?

potser soc massa tradicional i trobo a faltar una “teoria”.

• ·         Interessant; ho planteges com un ‘mea culpa’ però en realitat el que revela el teu dubte és que la teoria és necessària?

en la gran majoria, s’oblida la funció estètica de la llengua o no es valora com objecte d’estudi, simplement s’utilitza per comunicar-se.

• ·         Mira’t Camps & Ribas (2017) El verbo. Barcelona: Octaedro

Com filòloga em va bullir la sang quan,

• ·         Com a ? Potser el que cal, en comptes de deixar-te arrossegar per tanta impulsivitat, és mantenir el cap fred i preguntar-se perquè els profes (potser també et passarà a tu?) troben més fàcil fer projectes generals que projectes sobre gramàtica. És un fet objectiu i un repte.

Cap dels grups havia pensat a posar a reflexionar als alumnes sobre les funcions de les figures retòriques o sobre la validesa de les categories gramaticals actuals. Pot ser, soc massa purista però crec que, a vegades, també és necessari fer-ho.

• I el teu de què anava? Suggeriments: Fontich, X. (2017). Aproximación léxica a la oración: clasificar verbos para trabajar la complementación verbal. In T. Ribas & A. Camps (ed.), El verbo y su enseñanza. Hacia un modelo de enseñanza de la gramática basado en la actividad reflexiva (pp. 108-18). Barcelona: Octaedro; Fontich, X. & Giralt, M. (2014). Gramática y escritura en 6º de primaria: El complemento del nombre. Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 67, 45-53; monogràfics de Terxtos i Articles sobre el llenguatge de la publicitat; material didàctic del CAC (Consell de l’0Audiovisual de Catalunya) sobre el llenguatge audiovisual; treballs de Joan Ferrés (UPF);

moltes vegades he pensat que projectes com l’hort urbà (Fontich, 2013) o seqüències com la de treballar l’argumentació (Fontich, 2012) fomenten l’elitisme i la segregació per classes socials. En el moment que aquests projectes s’han provat uns centres i no en uns altres, és per alguna cosa.

• ·         Aquests projectes es van portar a terme en el marc d’un plantejament que ja funcionava sense el concurs inicial de cap investigador, només amb posterioritat l’investigador s’hi va afegir a petició d’ells i hi va aportar algun matís, que és el que expliquen aquestes lectures. No tot el que es porta a terme es posa per escrit; hi ha projectes innovadors en centres de zones pobres, també.

pensareu que soc massa crítica 

• ·         Més que res, poc informada a l’hora de donar suport a algunes de les afirmacions que fas.