De Somnis,
etiquetes, colors i Martin Luther King
No
sabia si, finalment, se m’acudiria cap tema per escriure aquest post, però aquesta nit m’ha passat una
cosa estranya, molt estranya. Se m’ha aparegut en somnis l’esperit de Martin Luther King ̶ sí, tal com ho llegiu ̶ i ha estat ell qui
m’ha donat la idea:
̶ Has de parlar de les etiquetes, Montserrat.
̶ De les etiquetes, Martin?
̶ Sí, de les etiquetes, de les etiquetes. Tu ja
m’entens.
I
llavors s’ha esfumat, sense cap més explicació. Us ho podeu creure? Segur que
estava ocupat...
“Tu
ja m’entens”, “tu ja m’entens”, “tuuuu-jaaaa-m’enteeeens”... he anat rumiant mentre
la imatge del seu bigoti i la seva mirada clara i contundent es mantenia encara,
nítidament definida, a la meva retina.
Com
podeu comprendre, aquesta experiència paranormal, o com a mínim
pertorbadora, no m’ha deixat indiferent
i m’he començat a fer preguntes. Què vol dir “tu ja m’entens”? Per què el premi
Nobel de la Pau 1964 se m’ha aparegut en somnis? Potser la proximitat entre el
seu nom i el meu primer cognom han afavorit el contacte? Potser l’he invocat
sense voler? I el més important de tot: com és que m’ha parlat en català?
Potser
és que, com ell, jo també tinc un somni i com ell també detesto les etiquetes.
I com que ell avui m’ha proposat parlar d’etiquetes, i jo no goso contradir els
esperits, he decidit posar fil a l’agulla
buscant la paraula al diccionari, a veure si m’inspirava i, per començar, he
comprovat que és un mot que té unes quantes accepcions:
etiqueta[1]
1 f. [LC] [ECO] Tros de paper, de plàstic o d’un altre material, que conté una indicació per a fer conèixer la naturalesa, el preu, la destinació, etc., de l’objecte al qual va enganxat o lligat. Etiquetes adhesives.
2 1 f. [LC] Cerimonial que s’ha d’observar a la cort, en un acte públic solemne, etc.
2 2 f. [LC] Tracte cerimoniós entre particulars.
3 f. [LC] Mot, concepte, idea, que marca, encasella, classifica, algú o alguna cosa. No m’agrada que em posin etiquetes.
4 f. [IN] En inform., identificador que forma part d’un conjunt de dades elemental o hi està relacionat.
Totes
les accepcions d’”etiqueta” són interessants, però he decidit que, avui, em vull
fixar en la número 3: f. [LC] Mot, concepte, idea, que marca, encasella,
classifica, algú o alguna cosa. I
també en l’exemple que utilitza el DIEC: “No m’agrada que em posin etiquetes.”
I
llavors m’he dit:
̶
Ni a mi tampoc, DIEC. A mi tampoc m’agrada!
Reconec
que les etiquetes tenen certa utilitat si tenim en compte la seva capacitat de facilitar l’organització
de les coses. No saps quin pot conté el sucre? Doncs, val més que llegeixis l’etiqueta
abans de posar-ne 300 grams a la massa del pastís, no fos cas que sigui sal i
et quedis sense postres. Treballes en una farmàcia i no saps on has deixat el fosfat
càlcic dibàsic, que és un inofensiu excipient? Doncs et convé llegir bé les
etiquetes, no fos cas que preparis la pomada per a la psoriasi de la senyora
Maria amb àcid clorhídric, i s’acabi quedant sense pell. Utilitzar etiquetes per
ordenar objectes gairebé sempre és útil, però utilitzar-les per classificar les
persones és, com a mínim, perillós.
Ens
hem cansat de sentir-ho en aquest màster des dels àmbits de la psicologia o la
pedagogia, per exemple: “No hauríem d’etiquetar els alumnes”, “fer-ho és
limitar les nostres expectatives envers ells”, “fer-ho és negar-nos la
possibilitat com a professors de conèixer aquests alumnes en totes les seves
dimensions”, “fer-ho és perdre’ns moltes de les seves virtuts”, “fer-ho té
efectes negatius pràcticament sempre”.
Però
tot i saber-ho, ho continuem fent sovint. Gairebé sempre sense adonar-nos-en. I
ho fem nosaltres, entre nosaltres. “És que aquests són els blaus, és clar. Nosaltres
som els vermells” ̶ afirmem sense contemplacions. I solem
quedar-nos tan amples.
Per
què no podem acceptar la realitat en la seva diversitat, tal com és? Per què
pel simple fet de ser blau se’t suposen certes qualitats i si ets vermell, les contràries? No
és veritat que hi ha vermells que per dins són blaus, i blaus que per dins són vermells,
i fins i tot i ha liles (que tenen una aparença confusa, a mig camí entre els
blaus i els vermells)? I no hi ha també violetes, porpres, amarants, carmesins,
granats, atzurs, blaus cels, blaus de Prússia, blaus de França, cobalts,
aiguamarines...? I el que és més interessant: no tenen tots els colors la capacitat de canviar, de transformar-se si es mesclen amb altres tonalitats?
Encara
que no ho vulguem, posant etiquetes genèriques, sempre, o gairebé sempre,
estarem simplificant, limitant, cosificant els nostres companys, i això pot
portar fàcilment a la deslegitimació, encara que aquesta no sigui la nostra
intenció. Deixem que els nostres companys facin, que provin, que aprenguin, que
s’equivoquin, que posin remei a les seves mancances –que segur que en són
moltes-, que tornin a començar, que es preparin, que es formin amb compromís i
vocació perquè són molt responsables, que aportin aire fresc i noves
perspectives, i no pel simple fet que són blaus i ja porten escrit a la pell
que suposaran un problema quan s'incorporin al sistema, sinó perquè és el que hauríem de fer
tots, perquè tots som encara “primaveres” en aquesta nova etapa que comença:
blaus, vermells, grocs, liles, taronges, verds, negres i blancs.
![]() |
Identificación 90843420, © Benjavisa Ruangvaree, creative commons. Dreamstime.com |
A
l’assignatura de biologia s’elogia la diversitat i sempre hi ha algú que ho
recorda. Podríem dir que tothom està d’acord amb aquesta sentència. Doncs, per
què alguns no ho fan en l'àmbit d'aquest màster, per exemple?
Ja
ho va dir el meu bon amic Martin, que també parlava de colors: “la comunitat negra no ha de conduir a la
desconfiança dels blancs, car molts dels nostres germans blancs [...] s’han
adonat que el seu destí va lligat al nostre destí”[2] i que “No podem caminar sols. I a mesura que
caminem, ens hem de fer la promesa que anirem endavant. No podem tornar enrere”.
Ell va
dir “Tinc un somni, avui” i
jo també tinc un somni i els nostres somnis avui es barregen –ves quines coses
que passen: “Tinc el somni que
un dia als turons colorits” no només de Geòrgia sinó també de Bellaterra, blancs,
negres, liles i grocs i tots els colors de l’arc de sant Martí – filòlegs,
lingüistes, periodistes, comunicadors, dramaturgs, publicistes i amants de les
lletres en general– “seran
capaços de seure junts a la taula de la germanor” i “seran capaços de transformar les
discordances en una bonica simfonia”.
![]() |
Sinfonía de colores. Pixabay. |
[1] Institut d’Estudis Catalans, Diccionari de la llengua catalana. Segona edició. Recuperat de: https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=etiqueta&operEntrada=0
[2] King, M. L. (1963). Jo tinc un somni (I Have a Dream), discurs Martin Luther King al peu del monument a Lincoln, a Washington D.C. Recuperat de: http://arjau.blogspot.com/2013/08/famos-discurs-en-catala-de-martin.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada