Dictat
«Mama,
tinc un dictat per dijous! M'ajudes?». A l'escola vaig patir els
dictats i ara com a mare, també. Quan he d'ajudar els meus fills a
fer un dictat els faig estirar a terra, seure al sofà o a la taula
de la cuina. Per què? Perquè fugir del flexo i la taula d'estudi em
sembla que alleugereix el pes i la seriositat de l'activitat.
A
partir d'ara i gràcies a Daniel Cassany he perdut la 'por' al dictat.
El dictado como tarea comunicativa és una de les lectures del
curs que més he gaudit. L'autor presenta onze maneres de fer
l'activitat i obre així un ventall de possibilitats interessant. Ja
he posat en pràctica el dictat paret amb els meus fills
bessons de vuit anys. Vam fer la tasca i vam passar-ho bé. No és
una bona manera d'aprendre llengua?
https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=39600213
Congrés
Assistir
a les conferències del III Congrés Internacional de
l'Ensenyament de la Gramàtica em va fer sentir xicoteta i humil.
Quants 'falti' que tinc! Però, per altra banda, em va fer sentir
capaç i oberta. Capaç d'aprendre i oberta i receptiva per aprendre.
Em
centraré en algun aspecte de la xerrada del
professor Abelard Saragossà (Lingüista del Departament de Filologia
Catalana de la Universitat de València). Saragossà va parlar
de com ensenyar ortografia,
un tema tan recurrent a les nostres classes. L'ortografia (pre) ocupa
als que en saben molt i als que, potser, no en sabem tant.
Saragossà
(2019): «La lectura i l'escriptura practicades habitualment fan que
escrigues dignament (...) qui sap moltes normes i no practica, no
escriu bé. Saber fonologia interessa als lingüistes i no als
parlants». Aquestes idees em van fer
pensar
i també aquesta afirmació del professor Saragossà:
«Gravem mitjançant la lectura les irregularitats i per tant no hi
fem reflexió».
Així
doncs, sentit comú perquè depèn
del que hem d'ensenyar, de com ho volem fer i
de qui tenim davant. Aprendre
llengua i ensenyar-la és un trajecte
de llarg recorregut, una cursa per etapes, un camí que no s'acaba
mai. Lluny
d'angoixar-nos i enfrontar-nos, hauria d'unir-nos per aconseguir
arribar com més lluny millor.
 |
| Foto: LEVANTE -emv |
Beneïdes
lectures
Crec
que ha estat un encert
el
plantejament del professor Fontich de
fer una
lectura i
compartir
les altres amb els companys.
És
com
una oferta del
súper, no
per treure's el producte de sobre, més
aviat, per treure'n rèdit.
Dels textos 'no obligatoris' vos
recomane l'article
La
revisió de l'escriptura al cicle inicial (pp.
26-33) de Rosa Gil i Lara Reyes(Graó). Jo soc
de fer llistes i soc
de deixar notes, així doncs, vaig trobar revelador, que arran de la
lectura d'un àlbum il·lustrat diari, els alumnes definisquen
la història amb un adjectiu. Després de les lectures, fan
llistes de paraules i notes als companys i les comparteixen.
Les
llistes penjades
ajuden
a l'aprenentatge del codi i la classe és l'aparador d'aquestes
escriptures privades.
Una activitat senzilla, lúdica i efectiva.
Una
manera original i
didàctica
d'ensenyar llengua.
 |
«Go
with the flow»
A
l'última sessió de l'assignatura Xavier Fontich va exclamar: «Go
with the flow!». Quin gran eslògan! Com a professors crec que ens
convindria/ convindrà i molt.
El
Cambridge Dictionary fa aquesta definició: « To do what
other people are doing or to agree with other people because it is
the easiest thing to do». I el Collins diu: «If you go with
the flow, you let things happen or let other people tell you what to
do, rather than trying to control what happens yourself».
Lluny
d'agafar la definició al peu de la lletra, llegesc el missatge entre
línies i aporte un parell de reflexions d'en Fontich: «Go with
the flow no vol dir no fer ni brot a classe, vol dir que sigui
tot més orgànic. Calma!». «La vida és l'activitat però la
reflexió és el que ha passat».
I
per últim, una idea que recull l'objectiu d'aquesta assignatura. Xavier
Fontich (aula 44): «El curs ha de ser transformador. Jo voldria
pensar això». Per a mi ho ha estat i molt. Gràcies i felicitats
per la feina feta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada