Avituallament

Llavors. Aquestes darreres setmanes he tornat a les pàgines de Psicoanálisis de los cuentos de hadas per preparar la SD i m’he trobat amb una idea que m’ha recordat la bona sensació que vaig tenir el primer dia d’aquesta assignatura, quan a partir de diverses cites Fontich ens va presentar les qüestions (incerteses, dubtes...) sobre les quals reflexionaríem durant el curs. N’hi va haver una* (que feia referència al misteri del procés d'ensenyar i aprendre, en el sentit que no és lineal o automàtic, ni homogeni o inequívoc) que em va semblar especialment suggeridora. Sobretot perquè les llavors m'evocaven una altra idea: per mi la feina de mestra té molt a veure amb les coses gairebé invisibles, els petits detalls (ensenyar i aprendre a mirar amb cura), i alhora espero que sigui transformadora, fecunda:

...escuchar un cuento de hadas y tomar las imágenes que éste nos presenta puede compararse con arrojar unas cuantas semillas, de las que sólo unas pocas darán fruto en la mente infantil. […] Habrá otras, en cambio, que necesitarán permanecer en reposo durante algún tiempo, [...] y habrá algunas, por último, que nunca echarán raíces. Sin embargo, las semillas que se han esparcido en el terreno adecuado darán lugar a hermosas flores y a sólidos árboles –es decir, darán validez a importantes sentimientos, provocarán percepciones internas, alimentarán esperanzas y eliminarán ansiedades– y, al hacerlo enriquecerán la vida del niño en un momento determinado y par siempre. (Bettelheim, 2009: 212)

   Germinate de Logan Scarborough 

He triat aquest passatge també perquè em permet parlar d’un altre moment estel·lar de les classes: les lectures dels contes. En els darrers minuts d’unes sessions maratonianes la flama d’un encenedor o uns mitjons en una americana van aconseguir desfermar emocions intenses. Crec que tots estem d’acord en els beneficis de llegir a classe, però oferir-nos la possibilitat d’experimentar (i poder reflexionar) sobre les reaccions que una lectura pot generar en un grup ha estat un gran regal. 

Il·lustració de Pawel Kuczynski

Interacció. Un altre dels aspectes que més valoro d’aquest curs ha estat l’espai que s’ha donat al diàleg. En primer lloc, des del professor que s’adreça als alumnes i mostra (i proposa) una forma de fer classe molt estimulant: qüestionar constantment allò que poden semblar certeses. Des de la pregunta s’implica a l’alumne i es motiva l’aprenentatge, i alhora es fa explícita la necessitat dels matisos, de no ser taxatius (el depèn). Es posa també en valor la parla exploratòria creant un espai de confiança i alhora fent de model visible del raonament. En segon lloc, la interacció també s’ha ofert durant el curs com a eina de construcció de comunitat (amb jocs que ens han ajudat a mostrar la nostra identitat i conèixer-nos millor); i com a eina de cooperació per a construir aprenentatge invertint llargues estones a posar en comú i debatre les lectures individuals. Aquests debats per mi han estat una activitat molt significativa, tot i que he trobat a faltar més guiatge (o bastida). 

Font

Reflexió. Reflexionar és un verb que hem sentit i fet servir molt aquests mesos; tenim clar que cal accionar-lo per posar en marxa qualsevol aprenentatge. Si parlem de didàctica de la llengua, la reflexió metalingüística és, doncs, fonamental per consolidar l’aprenentatge. Però també m’agradaria fer un apunt sobre la reflexió metadidàctica atès que durant aquest curs hem tingut l’oportunitat de superar la dualitat professor-alumne per ocupar una zona transitòria força creativa. Situar-nos en aquest espai entremig o punt cec ha estat un bon exercici, que està donant lloc a interessants reflexions metacognitives, segons vaig llegint en els vostres posts. 

Il·lustració d'Olimpia Zagnoli

––––––

* […] Si és que podeu
en la llavor del temps clavar l'ullada,
i dir quin gra té de llevar profit [...]

William Shakespeare, Macbeth,
traducció de Josep M. de Sagarra

––––––

Bettelheim, B. (2009). Psicoanálisis en los cuentos de hadas. Barcelona: Editorial Crítica.

Macbeth de William Shakespeare amb traducció de Josep M. de Sagarra. Recuperat de https://books.google.es/books