Conceptes particularment particulars

Com que en la meva primera entrada, la Guia interactiva: aprendre a ensenyar (o construir) llengua, ja vaig intentar reflexionar sobre els principals eixos de l’aprenentatge i ensenyament de la llengua, en aquesta segona entrada em proposo presentar alguns mots i expressions que m’han cridat l’atenció per algun motiu. 

Elaboració pròpia a partir de les classes 

La rosa dels vents. Aquesta figura més pròpia de l’estudi dels vents s’ha reivindicat com una eina útil i visual per fer divisions a classe, fins i tot a l’hora de construir llengua. Al meu parer, una analogia entre el vent i els diferents punts de vista pot ser especialment interessant. Així, ens podem aproximar a l’ensenyament de la llengua des de diferents bandes: des de tramuntana o una dimensió social, des de llevant o el currículum, des de migjorn o l’organització de l’aula, des de gregal o la gramàtica... I com en el cas dels vents, cada aproximació tindrà uns efectes diferents. 

El dictat de paret. Sempre he sigut un fan incondicional de fer dictats, m’agrada fer-los i fer-los-hi als meus alumnes de reforç. Però amb Cassany (2004) he descobert noves fórmules de dictar realment interessants. Especialment "original" em sembla el dictat de paret (per parelles, un alumne escriu i l’altre, ha d’anar corrent a la paret on està penjat el dictat, recordar una part i anar a dictar-lo al seu company/a).  Una manera de treballar multitud d’habilitats d’una manera encoratjadora pel jovent: la interacció i la comunicació amb el company, la memòria fotogràfica, la retenció d’informació, l’ortografia i la gramàtica... i de pas, fer exercici! Però una eina a utilitzar en el moment adequat, ja que ens podem perdre en el mètode (una vegada més). 

Reflexió metalingüística. Com a periodista, he pensat sobre la llengua en si mateixa moltes vegades. Així doncs, he fet una mena de reflexió metalingüística inconscient. No ha estat però fins al Màster que he après sobre aquest concepte. La pregunta és: cal fer ús d’aquesta reflexió amb els alumnes perquè puguin aprendre llengua? O bé se’n pot aprendre fent aquesta de manera inconscient? 

Servim un te? Font

Les affordances. Una de les traduccions d’aquest concepte que he trobat cercant a la xarxa és la d’“oferiment”. Aquest concepte encunyat pel psicòleg James Gibson fa referència als oferiments que qualsevol objecte o situació produeixen per interrelacionar-nos-hi. Per exemple, un semàfor vermell ens fa parar inconscientment. Em sembla doncs un concepte molt interessant per a la docència. Quan dissenyem una Seqüència Didàctica, cada sessió s’ha de pensar en base a affordances o oferiments a l’alumnat. 

Ens posem en dansa?  Aquesta expressió utilitzada en reiterades ocasions pel professor Fontich és nova per mi i em genera una simpatia especial. No és el mateix començar una activitat amb un “feu l’activitat” que amb un “posem-nos en dansa”. Així doncs, ara que ja quasi acabem el màster, és hora de posar-se en dansa amb la docència. O més aviat, en això de fer de professor, gratar i menjar, tot és començar!

Font