Els alumnes d’avui seran els professors de demà (o com després de la batalla campal, arriba el tiberi amb senglars)

Els alumnes d’avui seran els professors de demà

(o com després de la batalla campal, arriba el tiberi amb senglars)

Començaré aquest post amb un seguit de preguntes per connectar amb la motivació dels lectors i activar els seus coneixements previs. Per què Ensenyament i aprenentatge de la llengua és una de les assignatures més comentades i que genera més debat entre els alumnes del grup 4? Quin és el material que se’ns ha ofert? De quina manera se’ns ha ofert? Quin era realment l’objectiu del blog? Quin paper han jugat els contes llegits, les activitats realitzades, els premis atorgats en forma de postals?

Després d’aquestes darreres sessions, no he pogut evitar pensar en una de les aventures d’Astèrix i Obèlix, La Zitzània, que comença amb l’arribada al llogaret gal d’un personatge enviat pel senat de Roma. El personatge en qüestió té un do innat per provocar disputes i està disposat a sembrar la discòrdia entre els irreductibles. Per fer-ho comença regalant un gerro a Astèrix, afirmant que el dóna a "l'home més important del poble". Així comença una guerra psicològica destinada a fer que els gals acabin sentint, com a mínim, reticències per aquells que tenen al costat.

Baralla al llogaret gal. René Goscinny i Albert Uderzo. Astèrix el gal

                                                      

Com sempre, després de la batalla campal, i de molt cops de mall i de lluç, la història acaba amb un bon tiberi, amb senglars a dojo, amb els gals reconciliats i havent reforçat una mica més encara els seus lligams, els seus valors i la seva identitat.

René Goscinny i Albert Uderzo (1970). Une aventure d’Astérix le gaulois.

La zizanie. París:Dargaud Editeur

No vull dir amb això que el que ha passat a classe sigui exactament el mateix que el que descriu aquesta aventura d’Astèrix. Sí que m’agradaria que les històries acabessin de la mateixa manera: amb abraçades, un bon tec i fins i tot amb un bard tocant horrorosament la lira; però la diferència entre el que relata el còmic i el que ha passat a classe és que en aquest darrer cas, les intencions que hi ha hagut darrera de tots els estratagemes plantejats crec que han estat del tot lloables. No hi ha hagut cap mena d’intenció maliciosa, sinó més aviat tot el contrari. 

Potser ha estat un camí poc plàcid. Potser la travessia que ha comportat aquesta assignatura ens ha sacsejat més del que estem habituats com a alumnes, i fins i tot ens ha col·locat contra les cordes, però estic segura que: (1) ens ha permès experimentar en primera persona alguns dels conceptes clau relacionats amb la tasca de la docència que ens permetran afrontar els nous desafiaments professionals amb una nova perspectiva (parlaré del debat crític, del fet de pensar per escriure, de la parla exploratòria i de la bastida) i (2) i el que és més important per mi: crec que el viatge que ha comportat aquesta assignatura ha estat com ha de ser tot bon viatge: “ple d’aventures” (com diu el poema de Kavafis), i “ple de coneixences” i gràcies a tot això, crec que l’aprenentatge ha estat del tot significatiu.

Noves perspectives. 

Tiianen, “Harbinger”. Recuperat de: 

https://www.deviantart.com/tiianen/art/Harbinger-366353806 

Parla exploratòria

Segurament, si haguéssim tingut classes de tipus més convencional, basades en la parla monològica del docent, nosaltres com a alumnes no ens hauríem esforçat a discutir conjuntament i potser ens hauríem limitat a donar per vàlida l’única resposta correcta que ens hauria ofert el professor. Però a classe, hem pogut posar en pràctica la parla exploratòria[1], ens hem implicat críticament però constructivament amb les idees dels altres: els nostres supòsits s’han sotmès a crítica i comprovació, sempre argumentadament i oferint possibles alternatives, i aquest procés ha tingut un paper important en el desenvolupament del nostre aprenentatge.

Debat Crític

Cano, Chiaro i Leitão[2] es pregunten què podem fer com a docents per fomentar el debat crític entre els alumnes? I quines situacions de classe provoquen, en l’estudiant, la necessitat de pensar críticament? Doncs, des del meu punt de vista, el que hem viscut a classe d’Ensenyament i aprenentatge de la llengua ha estat una bona manera d’aconseguir-ho. Com a estudiants de màster hem tingut ocasió de reflexionar críticament sobre els mateixos temes de classe, i pensant críticament hem afavorit la construcció significativa del nostre coneixement, un coneixement que tindrem oportunitat d’estendre més enllà de l’aula quan siguem nosaltres els responsables de fer pensar als alumnes.

Escriptura epistèmica, escriure per aprendre

En el principal exercici que ha proposat l’assignatura, hem pogut experimentar amb la funció epistèmica del llenguatge. Elaborant els posts hem anat construint alhora el nostre propi aprenentatge i hem anat continuant la tasca d’edificació de la nostra identitat com a docents. Diu Montserrat Castelló[3] que l’escriptura ens permet comunicar el que hem après però també “ens ajuda a repensar el que sabem i, consegüentment, a construir nou coneixement”. Detectar en els nostres textos desajustos entre el que volíem comunicar i el que vam acabar aconseguint, ens ha obligat a revisar el que estàvem fent, a elaborar més idees, a desestimar-ne unes altres, a reorganitzar la informació i, en definitiva, a millorar la comprensió del fenomen sobre el qual estàvem escrivint. Escrivint hem dit coses sobre el que sabíem però també sobre nosaltres mateixos i estic d’acord amb el que diu Castellò que “aquesta funció epistèmica i les relacions que estableix amb la funció comunicativa [...] és el que cal promoure de manera especial a l’hora d’(aprendre a) escriure a secundària”.

"Gafas de escribir". PNGTree

                     

Bastida

Per parlar d’aquest concepte m’agradaria citar Xavier Fontich[4] per parlar de Xavier Fontich. El que crec que ha passat a classe d’Ensenyament i Aprenentatge de la llengua és que el docent ha desplegat un conjunt d’estratègies de suport o bastida que pretenien guiar-nos com a aprenents (però uns aprenents especials que hauran d’acabar convertint-se en docents). S’han fet preguntes molt interessants per implicar-nos des del punt de vista lingüístic i cognitiu; s’ha procurat que ens interessem per les tasques (animant-nos a resoldre-les); se’ns ha convidat a justificar els fenòmens (i a aportar raons); s’ha ofert un exhaustiu feed-back (que ens ha retornat informació sobre les nostres accions) i amb aquest retorn s’ha presentat el comportament del docent per a la imitació; i fins i tot –com ja pronosticava l’article citat– s’ha experimentat i s’ha pogut veure què passava amb l’espinós tema dels “premis i reprovacions” (p.70).

Agraïment

Finalment, vull aprofitar aquest post per donar les gràcies. M’agradaria agrair als meus companys totes les aportacions i comentaris que han enriquit i han transformat la meva visió de les coses i m’han mostrat nous camins. Ha estat un plaer aprendre amb vosaltres i espero poder-ho continuar fent en el futur. I també m’agradaria reconèixer la tasca del professor Fontich perquè en aquesta assignatura, plantejada de manera gens convencional, ens ha regalat una oportunitat única en el marc d’un sistema educatiu encara força encarcarat. Ens ha ofert les condicions necessàries per tal que poguéssim posar en pràctica uns verbs que estan més en desús fins i tot que la paraula “moixaina” o la paraula “cabòria”. Em refereixo al verbs “rumiar” i “barrinar” i no només des del punt de vista morfològic, sinó més aviat semàntic. I per aquest motiu, voldria agrair també la seva valentia. Potser un altre plantejament hauria estat més plàcid, però hauria estat més profitós?

"Penser" Marie Cardouat

---

[1] Fontich, X. (2011). El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural: Les nocions de ‘bastida’ i ‘parla exploratòria’. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 54, 68-75

[2] Leitão, S., De Chiaro, S. i Cano, M. (2016). El debat crític: Un recurs de construcció del coneixement a l’aula (Monogràfic: Pensar abans de parlar). Articles de didàctica de la llengua i de la literatura, 70, 26-33.

[3] Castelló, M. (2017). Tot mirant-se al mirall. De comunicar el que s’ha après a aprendre comunicant.

[4] Fontich, X. (2011). El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural: Les nocions de ‘bastida’ i ‘parla exploratòria’. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 54, 68-75