1 prep. [LC] Expressa relacions que denoten l’acompanyament, la concurrència a una acció, el contacte, l’instrument, el mitjà per aprendre.  
Potser
 caldria, en conseqüència, que en lloc de dir que “ensenyem llengua als 
alumnes”, diguéssim que “ensenyem llengua amb els alumnes”. Posar 
l’alumne al centre de l’aprenentatge és potser una de les idees en què 
hem anat incidint més al llarg de les classes i que, al meu entendre, 
troba el seu encaix dins del triangle didàctic format pels conceptes de 
contingut, ensenyant i aprenent.  
zombi   
1 m.
 i f. [AN] En el vodú d’Haití, persona sense voluntat ni parla, capaç 
únicament de fer moviments automàtics, que havia mort i ha tornat de la sala de professors per art de bruixeria.   
2 m. i f. [LC] Persona d’aire absent, sense voluntat, encantada.
 Una
 de les qüestions claus que hem tractat al llarg de les classes és la 
flexibilitat. El professor no es pot presentar a classe amb les mateixes
 fotocòpies de l’any 83, o si ho fa, ha de ser perquè les ha repassades i
 ha arribat a la conclusió que aquell grup concret d’alumnes les 
necessiten. En aquest sentit, el concepte d’adequació també sorgeix amb 
força. El professor no hauria de ser un zombi, hauria d’estar viu, atent
 a les demandes educatives. Cada any és diferent, cada grup és diferent.
 Donar resposta a la diversitat és un dels reptes més grans amb els que 
ens haurem d’enfrontar.
Una
 de les qüestions claus que hem tractat al llarg de les classes és la 
flexibilitat. El professor no es pot presentar a classe amb les mateixes
 fotocòpies de l’any 83, o si ho fa, ha de ser perquè les ha repassades i
 ha arribat a la conclusió que aquell grup concret d’alumnes les 
necessiten. En aquest sentit, el concepte d’adequació també sorgeix amb 
força. El professor no hauria de ser un zombi, hauria d’estar viu, atent
 a les demandes educatives. Cada any és diferent, cada grup és diferent.
 Donar resposta a la diversitat és un dels reptes més grans amb els que 
ens haurem d’enfrontar.  
1 [LC] Prefix que indica situació més enllà del mirall, posterioritat.  
Crec
 que en tota la meva vida no havia escoltat ni usat tant aquest prefix 
aplicat, en concret, a la llengua. La paraula escollida seria, en aquest
 cas, metallenguatge. La metàfora del mirall que Montserrat Castelló exposa al seu article (Tot mirant-se al mirall. De comunicar el que s’ha après a aprendre comunicant)
 em va fascinar des del primer moment en què la vaig escoltar i és un 
dels molts tresors que m’emporto. Es tracta d’imaginar que podem 
transformar el vidre d’una finestra en un mirall que ens reflecteix; és a
 dir, que l’escriptura no només sigui un mitjà, sinó que també activi la
 reflexió metalingüística.  
1 f. [LC] [AD] [PE] Pràctica de la docència; participació en una cosa, que permet d’adquirir-ne la coneixença.  
Allò
 que no s’experimenta, no s’aprèn. Això val tant pel contingut que 
aprenem com a alumnes, però també com a docents en ple procés d’aprendre
 a ser-ho. Sovint, cal deixar de banda el que sabem perquè pugui anar 
sorgint a poc a poc, no voler aplicar totes les teories i coneixements a
 la vegada (pobres alumnes). Els fruits no maduren abans d’hora per molt
 que insistim a fer que s'afanyin, o, dit d’una altra manera, “go with the flow” (Fontich 2019). 



 
 
 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada