Quatre paraules clau

Companys, aquí teniu les paraules clau del curs:

-Ulleres-

http://nymag.com/strategist/article/cool-new-reading-glasses-line-look-optic.html

Hem triat ulleres fent referència a l'article de Josep Maria Castellà (2005) que llegírem a la segona sessió. Pensam que és molt il·lustrativa la metafora que hi utilitza: les ulleres com a maneres de veure l'ensenyament de la llengua. En quin aspecte de la llengua centra la seva atenció el professor? Aquesta pregunta hauria de ser contestada així: en cap aspecte, hem d'intentar copsar la totalitat del llenguatge, tractar tots els aspectes que el conformen i introduir-los a les aules d'una o altra manera. Aquest article és certament útil ja que ens exposa de quina manera no hauríem d'enfocar les nostres classes, quines són les ulleres que no ens hem de posar. No hem de ser ni els professors puristes i sacerdots de la norma, ni tampoc els professors enciclopèdics, dipositaris únics de tot el coneixement lingüístic. Tant la lectura d'aquest article, que va suposar una petita espurna al començament, com el pas per l'assignatura, ens han permès tenir més idea de quines ulleres volem triar.

-Dictat-

http://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/detalls/activitatagenda/Dictat-popular

Creim que aquest terme és imprescindible que estigui en aquest recull dels conceptes claus de l'assignatura. Després de les vacances de Nadal, treballàrem un article de Daniel Cassany (2004) que ens semblà molt útil i ens suposà un canvi respecte de la concepció que teníem dels dictats. Véiem els dictats com una eina antiga i monòtona, amb poca possibilitat de canvi i innovació. Amb aquest text i amb la discussió que es generà a classe, però, hem pogut veure els diferents tipus de dictats que podem fer a l'aula: dictats per parelles o en grup, dictat gramatical, dictat de dibuixos, mig dictat... Cada un d'ells té una aplicació concreta i serveix per practicar diferents aspectes de la llengua. D'aquesta manera, esdevé molt útil aquest article en tant que modernitza i amplia un dispositiu didàctic tradicional i, alhora, proporciona recursos i idees concretes per treballar a l'aula.

-Bastida-

https://www.autodesk.com/redshift/scaffold-design/

També volem posar de relleu el concepte de bastida que tractàrem a la segona sessió amb el text de Xavier Fontich (2011). Trob que és importat que no ens fugi mai del cap mentre siguem docents que el nostre paper com educadors no és transmetre de manera unidireccional i a tots els alumnes per igual uns coneixement i prou, sense assegurar-nos de l'aprenentatge mateix. Hem de tenir present que cada persona té el seu ritme d'aprenentatge i necessita de diferents ajudes. Així, fer de bastida vol dir acompanyar el procés d'aprenentatge d'una persona i, a poc a poc, anar construint els fonaments necessaris per tal que aquella persona pugui seguir aprenent autònomament. Bastida és acompanyament guiat, gradual i, important, temporal.

-Debat-

http://www.econometrica.com.ve/blog/es-hora-de-argumentar-es-hora-de-debatir-por-henkel-garcia/

Hem seleccionat debat fent referència a l'article que llegírem a la segona sessió de Selma Leitão i Sylvia de Chairo (2016), en què proposen el debat crític com a recurs didàctic per treballar diferents aspectes relacionats amb la llengua i per fomentar la reflexió crítica en els alumnes. Com que creim que una de les tasques principals de qualsevol docent, sigui quina sigui la seva disciplina, és fomentar la reflexió i l'anàlisi crítica de la societat i del coneixement, sempre des del raonament i l'argumentació, aquest article esdevé una lectura molt útil i necessària. A més, també permet treballar l'oralitat i la interacció a l'aula; i possibilita tot un seguit d'aprenentatges tant transversals com disciplinars. Permet, també, introduir a les aules temes delicats i polèmics i tractar-los de manera objectiva i analítica. Crec a més, que debat és també una molt bona paraula per definir algunes de les sessions.

Seguim!