Omplim la nostra motxilla

Reflexió

Font

La paraula estrella de l’assignatura, per mi, és sens dubte “reflexió”, i també la del meu primer escrit: 31 vegades la vaig mencionar (reflexió i qualsevol de les seves derivades) en tan sols 10 pàgines. Reflexió per parlar dels meus pensaments davant l’assignatura; reflexió davant la pràctica docent, per poder adaptar-la a circumstàncies futures; reflexió sobre la llengua o metalingüística; reflexió en els alumnes; reflexió sobre com hem d’ensenyar llengua... Si l’objectiu d’en Xavier Fontich era que interioritzéssim la importància de la reflexió en la nostra pràctica docent i en tots els seus vessants, no hi ha dubte que ho ha aconseguit!

Versatilitat

Font

Una altra de les coses que m’han quedat clares d’aquesta assignatura és la necessitat de ser capaços d’adaptar-nos a cada situació. No trobarem solucions magistrals, receptes de tècniques fàcils per aplicar a l’aula, sinó que el que ens definirà com a bons docents serà la nostra capacitat d’adaptar les diferents tècniques a l’entorn en el qual ens trobem en cada moment, per tal d’optimitzar l’aprenentatge dels nostres alumnes. Com es va comentar a la darrera classe, no podem aspirar a tenir aquesta habilitat el primer any, ni tan sols en els primers cinc anys! Serà amb la nostra expertesa, i evidentment amb els nostres encerts i errors, com aconseguirem aquesta gran virtut del docent. És molt important també tenir unes expectatives realistes, o morirem en l’intent!

Dinàmica

És una de les paraules clau per mi, i a més aprofitaré per contestar a una de les preguntes que en Xavier Fontich em va fer en el seu retorn, on em demanava l’opinió a les dinàmiques plantejades a classe per a la lectura dels textos. Evidentment, van ser molt enriquidores, una mostra de com el coneixement col·lectiu pot arribar més enllà del coneixement individual. A la meva motxilla m’enduc un bon grapat de dinàmiques que de ben segur aplicaré a l’aula. De fet, algunes (i una variant d’aquesta de les lectures en particular) ja les aplico a la meva seqüència didàctica.

Font

Text intentat

De manera més específica, aquest concepte em va marcar molt quan el vaig sentir per primer cop durant una de les dinàmiques de les lectures que vam dur a terme, ja que per mi va molt més enllà del significat del concepte en si: parlar i discutir col·laborativament per fer un text conjunt. Trobo que és tota una declaració d’intencions, en un bagatge personal en el qual, a tots els treballs en grup que m’han manat fer com a estudiant, els meus companys i jo hem acabat repartint la feina i cadascú ha escrit la secció que li tocava, sense més col·laboració que potser alguna pluja d’idees inicial de com enfocar-la. Aquest no és l’esperit d’un treball en grup, i crec totalment en els beneficis de practicar el text intentat, així com en què el resultat del treball fet d’aquesta manera serà molt millor, amb la suma de tots els coneixements. Per aquest motiu, des que n’he estat conscient, he intentat, en la mesura que les nostres agendes ens ho permetien, aplicar aquest concepte en els meus treballs en grup del màster, si no podia ser presencialment, sí a través del Drive escrivint conjuntament el text (malgrat que no és el mateix, és clar, perquè es perd tota la part de discussió que un xat no pot suplir). Per aquest motiu, considero essencial donar temps i espai a l’aula per poder realitzar els treballs en grup, per afavorir aquest tipus de feina realment col·laborativa, i així ho penso fer.