Ni retorn ni targeta

Ja fa uns mesos que estem junts i sabeu - alguns més que altres - que soc tal com raja. Seré honesta i sincera, perquè arribats a aquest punt del curs i de la vida, és el que vull ser.
A Ensenyament i Aprenentatge de la llengua he pensat, he après, he reflexionat, he llegit, he xerrat, he observat, he escoltat, he debatut, he discutit, he rajat i he desconnectat. Aquesta assignatura ha donat molt de si. Bé, l'assignatura i el professor.
Quin gran provocador en Xavier Fontich! I que bé que ens va que sigui així! Vaja, almenys és el que penso. 

En aquest màster, alguna matèria se m'ha fet, com diuen al meu poble, "costera amunt". I espera't!  Així doncs, el sacseig de cada dijous m'ha anat força bé.

Només un retret: jo també volia un retorn. Per què? Perquè  també vaig fer la feina. Ara bé, no vaig penjar el meu escrit al bloc quan tocava, no vaig complir les regles del joc, per tant, mut i xiton.

L'ham en forma de targetes va ser sensacional com deia un famós periodista. I és clar, alguns van picar. Tampoc me'n vaig endur cap, no m'estranya, a l'aula 44 hi ha molt nivell. El que sí que vaig fer és llegir en termes d'aprenentatge aquests guardons i vaig intuir ( o no) el rerefons de la jugada.  

L'aula és diversa. A l'aula hi ha tanta diversitat com alumnes. Pemiar uns i altres no, què és?:  un greuge comparatiu, un acte desafortunat, un incentiu per llegir els companys guardonats i aprendre coses, una provocació, un acte simbòlic del professor… Cadascú que pensi el que vulgui, jo ja ho tinc clar. El que no tinc tan clar és si faria el mateix amb els meus alumnes.

A l'aula he vist els professors com si fóssim nosaltres en un futur i a nosaltres  com si fóssim els alumnes. Per tant, aquest moments acció-reacció, encara que a vegades són incòmodes, m'han semblat sensacionals. La polèmica sempre va bé. I si no, recordeu la lectura amb final feliç. Mare meva quin enrenou! Si mai arribo a les aules, copiaré l'exercici i ja us diré què ha passat.

Tot i que  he llegit els retorns de la majoria de companys no faré referència un per un, però si en global. En primer lloc, felicitar i agrair la feina del professor Fontich. Mai he vist un docent que hi dediqui tant de temps en fer el feedback . Chapeau! Als companys, felicitar-los perquè he après molt llegint-los.

A la revista  Catorze. Cultura viva fan llistes de tot. I jo en soc fan. Així doncs copio el format de llista i faig un recull de què m'enduc de les darreres sessions.

Catorze reflexions d'en Xavier Fontich:

1. L'important és fer coses petites pels nostres alumnes.
2. L'objectiu del mestre és que els alumnes siguin feliços.
3. A l'aula és importar llegir, escriure i interactuar.
4. L'ortografia sempre aixeca passions.
5. El 'problema' d'escriure és que hi ha moltes coses i s'ha de triar. Triar no és fàcil.
6. La interacció és bàsica i fonamental per aprendre.
7. El alumnes sempre volen saber per què? Motivació i finalitat.
8. Ensenyar és tractar amb persones.
9. Cada aula i cada context és diferent.
10. El corrector ajuda. Et fa veure que hi ha errors al text. Per tant, per què no?
11. No suporto la deixadesa.
12. El quan és important. Sempre hem de pensar quan fem les coses?
13. Què és ser innovador? Segurament cadascú hi posa èmfasi en una cosa.
14. Sempre heu de pensar que hi ha temps per aprendre.