Jo vull ser en Henry Finch

Font

Aquest cap de setmana, he descobert (hem descobert, de fet, la Marta i jo) l’Alexis Deacon (Londres, 1978), il·lustrador de renom de qui no havia sentit mai a parlar fins a poques setmanes abans de veure’l en persona en unes jornades professionals. Abans d’assistir a la seva conferència sobre àlbum il·lustrat (oh yeah!) a Montcada i Reixac no havia sabut apreciar amb goig la seva obra (massa fosca pel meu gust) tot i que, afortunadament, he pogut corregir la falta a temps. Uau! I em ve molt de gust compartir-ho amb vosaltres. L’autor ens va fer un tastet d’algunes de les seves obres. "Beegu" (excel·lent mostra de com refusem els nouvinguts però també de que l’esperança està en els nens i doncs, en el canvi) i "Croc and Bird", per exemple, que sí que estan editades en català, però no passa el mateix amb "I am Henry Finch" (alguna editorial a la sala?). La història del pinsà que abandona el confort i la seguretat de l’arbre que comparteix amb la seva comunitat té molt a veure amb la nostra condició humana. I amb la nostra nova condició de mestres.

I sabeu què? Que jo també vull ser en Henry Finch.

Es possible que en els pròxims mesos, futurs companys de professió em vegin (ens vegin) com a profana, com una intrusa, que em retreguin, de forma més o menys declarada, que no he estudiat filologia catalana i que no tinc formació de lingüista; que ni tant sols acredito un únic crèdit de fonètica en el meu expedient acadèmic (haver estat alumna de na Mavi Dolç hauria de donar punts), que no parlo bé i que no sóc prou pura per a la professió. Però si els escoltés, si atengués només aquestes raons, traïria en gran part l’essència de la docència. De professor no se n’és amb cap base i només amb bona voluntat, això és cert, però tampoc amb un coneixement enciclopèdic gens connectat a qui ens adrecem. Crec que m’equivocaré (ens equivocarem) i que em trobaré al ventre de la bèstia en alguna ocasió (com, sinó, podria aprendre?) però confio en saber sortir-me’n i fer volar algun pardal lluny del seu niu. Com en Henry Finch.

Font

PS: Alexis Deacon, il·lustrador, és l’autor de "I am Henry Finch" però en aquest cas va confiar la part gràfica a la també il·lustradora Viviane Swarchz. En aquest link us deixo el making-of explicat per l’artista (i com va reclutar ditades dels seus amics per a poder fer pinsans únics) i un vídeo del YouTube.