Laia Montoliu - Retorn Document 1

font

Excel·lent text: està magníficament redactat, en el sentit que presenta amb fluïdesa idees diverses seguint un fil molt clar, i ho fa amb lleugeresa, com si hagués estat molt fàcil redactar-lo així. Crec que els símils de la bicicleta i la cocció han estat molt encertats (lògicament aquest darrer m'ha arribat molt... ha, ha!) i crec que els aspectes destacats de les lectures han estat molt pertinents, mostrant una comprensió molt aprofundida de les idees discutides a classe (per exemple en relació al que afirma Ferreiro o Camps);

Ara ve Nadal,

matarem el gall

I a la tia Pepa

li darem un tall

·         Li’n? n’hi?

I, que s’agreugen quan es pensa en el curs vinent.

·         cal, la coma?

Perquè no fem un Fontich?

·         Per què?

L’aposta de Cuenca de cara el professor de llengua és que sigui “eclèctic i aplicat”. Per tant que conegui tots els models gramaticals i n’extregui de cadascun allò que li pugui servir: “Convé remarcar que el professor de llengua no ha d’explicar lingüística, sinó que ha de traduir els coneixements que té sobre el llenguatge i les llengües en una pràctica coherent i sistèmica.” (1992: 133)

·         sí, però també suggereix la importància que una perspectiva sigui l'aglutinadora; ella defensa la lingüística cognitiva, que té molts punts de contacte amb la perspectiva sociocultural (mira’t Lantolf, J. P. & Poehner, M. E. (2014). Sociocultural theory and the pedagogical imperative in L2 education: Vygotskian praxis and the research/practice divide. New York: Routledge)

desprén

·         desprèn

titolar

·         titular?

Si “Escriure és participar en la comunicació verbal humana en una societat alfabetitzada i que les activitats d'escriptura s'entrellacen de manera inseparable amb les de lectura i amb la comunicació oral” (Camps, 2017: 31).

·         per què aquest mot inicial; converteix la cita en un fragment sense verb principal;

ha que

·         ja que?

i parla exploratòria, aquest tipus de parla col·laborativa és la que ajuda a reflexionar i pensar, que comporta una escolta activa i respectuosa entre els alumnes ( Fontich, Espinet & Llerena, 2013),

·         és aquest el treball mes adequat per citar?

novedòs,

·         novedós en tot cas? Potser simplement ‘nou’?

d’un dels principals referents en el tractament de l’oral la Montserrat Vilà.

·         referent en un dels dos orals - parlar per explicar el que sabem - l'oral formal monologal, proper a l’escrit que reclama reparacions), però no de l'altre oral (l’oral exploratori, parlar per aprendre el que encara n sabem)

itteversabilitat;

·         ?

en disminueixen la subjectivitat, en fomenten l'autonomia, autoavaluació i coavaluació. Permeten disseccionar la complexitat dels usos lingüístics en tasques delimitades

·         bona cita; avui en dia s'ha hipertrofiat l'ús de rúbriques, convertint-les en un suposat instrument per avaluar objectivament;

Això és com aprendre a anar en bicicleta.

·         magnífic símil i explicació; probablement hi ha un aspecte mecànic i repetitiu (algorítmic) en l'anar en bicicleta que  fa que no sigui al 100% comparable amb aprendre a usar la llengua, però el símil és vàlid i encertat, crec; mira’t aquest altre vídeo, amb la mateixa idea... però encara més evident: que difícil és aprendre coses noves sobre el que ja sabem! Per a mi la lliçó d’aquest vídeo és doble: a) que difícil que és aprendre coses noves a partir del que ja sabem; b) que difícil que és que aquest nou aprenentatge no acabi destruint la base inicial, allò que fa que siguem qui som a partir del que sabem fer, la nostra identitat. Hem de ser conscients de la dificultat que els nens tenen en el punt a), i que important és posar-nos nosaltres a aprendre coses noves també que potser no encaixen amb el que ja sabem fer; si ens quedem amb el que ja sabem fer, no avançarem, no aprendrem; no sabrem anar amb la nova bici que gira del revés; ens quedarem amb el saber que ja teníem. En relació als nostres alumnes: es quedaran fent la falta que ja feien, amb la pobra redacció que ja tenien, llegint els llibre que els agrada sense anar més enllà; en relació a nosaltres, ens quedarem amb la nostra expertesa (per exemple dels nostres estudis de comunicació audiovisual, sense aprendre Història de la Literatura o Lingüística; si som de Literatura ens quedarem sense saber Llengua; si som de Llengua en quedarem sense saber Crítica Literària). Per aconseguir-ho hem de tenir confiança amb el nostre interlocutor-formador; hem d’assumir que no ens vol enganyar, que té alguna cosa per oferir-nos, que allò que ens ofereix no aniquilarà la nostra identitat, hem de donar crèdit al que sap; per una vegada que fem això i el nostre interlocutor ens enganyi (i vegem que és un diletant que no sap res o que no sap tant com vol aparentar) ens trobarem amb 50 casos en què ha valgut la pena superar el primer moment de recel i posar-nos a les seves mans i posteriorment fer una síntesi internament d'allò que hem après posant-ho en relació a allò que ja sabíem. Això darrer és molt important: no hem de tolerar que ens passi el que ens passa quan aprenem a anar amb la nova bici: el nostre cervell sembla que desaprèn el que ja sabia; per evitar el punt b), hem de mantenir-nos assertius amb la nostra identitat, el que sabem fer, la bonda de l’aportació dels altres i la que fem per als altres;

zona de desenvolupament intermental (Fontich, Espinet & Llerena, 2013).

·         potser millor Fontich 2011, de les que heu llegit;