Innovem amb els peus a terra

Després del retorn m'agradaria fer un aclariment relacionat amb el paràgraf seleccionat pel Xavier Fontich, ja que entenc crec que potser es va mal interpretar la següent aportació:

<< El treball per projectes (...) és una metodologia que requereix un seguiment, un treball i una bastida per part de tota la comunitat educativa (famílies, alumnat, docents, equip directiu, govern...) major que no pas el que generalment entenem com a "metodologies tradicionals">>

En aquest sentit, lluny d'etiquetar el treball per projectes com un "plantejament maximalista" i "inhibidor" que mobilitza necessàriament tota la comunitat educativa volia expressar que la creació d'un bon projecte (sigui transversal o no) requereix un nivell de coordinació i planificació que moltes vegades els docents no tenim. 

http://violetalopiz.blogspot.com/

Per posar un exemple, ara mateix tots estem planificant la nostra SD. En el meu cas, consta de 8 sessions i ja fa unes setmanes que estic treballant-la (preparant el material, objectius, continguts...), després d'aquest temps encara no l'he acabat. En el meu cas, només he de preparar una SD per un curs en concret. M'imagino que en el moment en què estiguem treballant tindrem més d'una classe, haurem de complir amb un currículum i comptarem amb un temps més limitat. Per tant, entenc que una feina com la de preparar des de zero una SD cada 8 sessions, per tots els cursos de secundària és pràcticament inviable de fer.Amb això no vull dir que un parell de cops l'any, amb un curs determinat, sorgeixi el moment de fer-ho o per exemple de desenvolupar un projecte transversal. Relacionat amb l'article esmentat: Fontich, X. (2012). Diàleg, cinema i interpretació literària a l'ESO. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 58, 71-89, he de dir que recordo el projecte i, definitivament, és un projecte molt engrescador i totalment factible de proposar, en un moment puntual. De totes maneres, continuo pensant que tenint en compte l'escenari educatiu actual, és inviable treballar només d'aquesta manera i només amb aquesta metodologia, en la gran majoria d'instituts.

Pel que fa a l'esmentada "bastida per part de tota la comunitat educativa" em referia a tenir en compte on ets i quin "públic" tens. No és el mateix treballar per projectes en un institut-escola concerta a Cerdanyola del Vallès, on les famílies s'impliquen (la majoria) en els estudis dels seus/seves fills/filles, on hi ha un projecte comú entre l'escola i les famílies, un hàbit de treball per part de l'alumnat, etc., a arribar a un institut públic de màxima complexitat, on els pares no han passat mai per l'institut, l'alumnat prové d'una escola primària on ha imperat un model totalment tradicional, el claustre de professors i sobretot la direcció no sap ni pot (la majoria de vegades per falta de recursos) canviar la dinàmica de cop. 

Amb això, el que vull que quedi clar és que no m'oposo al model per projectes, o a realitzar projectes a l'aula en moments determinats. Tot i això, sent realista, crec que s'ha de tenir en compte quan i com es pot fer per tal que el projecte sigui un èxit i tingui un sentit per l'alumnat, que crec que al final això és el més important. 

Com a conclusió, s'ha de tenir en compte la metodologia per projectes i plantejar-ne un parell al llarg de tot el curs amb una finalitat i una organització adequada? Sens dubte. Anar per lliure i canviar d'una metodologia tradicional a una per projectes i creure que serà la panacea? No, en cap cas.

http://violetalopiz.blogspot.com/