![]() |
font |
Text molt clar
i interessant. He trobat que integraves d’una manera molt ben equilibrada els
diversos aspectes que vam establir que havia d’integrar aquesta tasca. A més,
crec que h fas d’una manera àgil, amb una escriptura molt amena. Com veuràs, et
discuteixo el moviment retòric gens innocent de fer passar la professora gran
com la ‘tradicional’ i ‘reticent’ i la jove com a ‘àgil’ i ‘innovadora’ (termes
meus). En realitat la variable edat no és massa rellevant i com s’indica al
text que et cito més avall els professors joves acostumen a ser més
‘tradicionals’ que no pas els veterans, encara que no sempre. M’ha agradat la
referència a Leontiev i la importància de l’activitat i les intencionalitats.
I d’aquesta
discussió ha de sortir el dictat perfecte.
·
... n’ha de sortir...?
A mi el que
m’agrada és que siguin ells mateixos els que busquin la informació i
l’expliquin a la classe. Per exemple, si estem parlant d’un autor que té unes
etapes molt marcades en el seu recorregut literari, m’agrada dividir la seva
vida en les parts que siguin necessàries i que cada alumne s’encarregui d’algun
aspecte concret. Aquest alumne es converteix en l’expert sobre aquesta qüestió,
i després de redactar un document on aparegui tota aquesta
informació, ha de ser l’encarregat d’exposar-ho a classe perquè els altres ho
puguin aprendre.
·
Crec que el que respon la professora gran sobre
aquesta tresca és pertinent; a mi em va passar en una tasca semblant que
explico en la cita que et poso al final; rumiant rumiant vaig trobar la sortida
al problema que se’m va generar i que no m’esperava, i que no se solucionava
només posant els alumnes a treballar en petit grup amb un destinatari definit
per als seus textos;
·
Fontich, X. (2012b). Llegir per escriure textos
d’història de la literatura. Articles de Didàctica de la Llengua i de la
Literatura, 56, 27-38. https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2012/182599/Llegir_per_escriure_textos_d_historia_de_la_literatura.pdf
Aquesta
conversa fictícia que acabem de llegir mostra dues postures totalment oposades
en el món de l’educació. D’una banda tenim el perfil
d’una professora que no està avesada
als canvis, ni té cap intenció en millorar qualsevol
aspecte de la seva professió. De l’altra, trobem
la figura d’una docent amb ganes d’innovar i experimentar noves opcions per fer
classe als seus alumnes. En aquest fragment que hem llegit, es poden observar
unes quantes qüestions molt interessants.
·
Interessant; en el diàleg tal com està plantejat
hi ha dues assumpcions que caldria revisar, perquè la recerca diu que no són
del tot encertades:
·
a) que els professors joves són innovadors i els
professors veterans són tradicionals; això sembla que no és cert ni tan sols en
un àmbit en què la nostra intuïció de seguida posaria etiquetes i rols: el de
l’ús de les TIC (ho explico en aquest text: Fontich, X. (2010). Llibres de text
i digitalització de les aules. Articles de Didàctica de la Llengua i de la
Literatura, 50, 36-47. https://ddd.uab.cat/record/182598
·
b) que els processos reflexius tal com el
planteges en el diàleg puguin passar constructivament en una sala de
professors; en aquest àmbit i en general en els centres els processos són
bastant reactius, lligats al que acaba de passar; la professora gran del diàleg
se situa en un nivell proper al que acaba de viure i diferent del nivell en què
se situa la professora jove, més distanciada; la necessitat de buscar espais
per als processos reflexius és important; s’explica bé aquí: Adell i Ribelles
(2011) L´ensenyament de l´escriptura a secundària, Articles de didàctica de la
llengua i de la literatura, 55, 84-99.
Anem aprenent progressivament,
i amb l’expertesa com a professors podrem contribuir a donar forma al discurs.
·
Molt ben observat;
l’argumentació ofereix la possibilitat que l’individu
s’involucri en el procés reflexiu que el condueix a revisar els seus punts de vista.
·
Molt bé;
una major
capacitat metacognitiva permet un accés més conscient al saber gramatical i un
major control en el seu ús.
·
Molt bé;
Leontiev
presenta la ‘Teoria de l’activitat’ (LEONTIEV, 1981), en la qual defensa que l’aprenentatge es dona
en l’activitat, i també se li atorga un sentit. No un sentit extern
o que ve donat pel docent, sinó que és un sentit construït internament pel qui aprèn. Per
tant, l’objectiu no és fer l’activitat pel professor, sinó fer-ho pel propi alumne.
·
Interessant el que Leontiev destaca és que
diversos alumnes poden tenir intencionalitats diverses en fer la mateixa
activitat; ens cal mirar d’explicitar-les i intentar establir un terreny comú,
que no serà mai coincident, però;
Penso que és molt important proposar diverses
opcions, i que siguin els alumnes els que puguin escollir quina és més pròxima
a la seva vida, i per tant, a aquella que li poden donar un sentit.
·
Interessant; jo hi afegiria que és molt
important treballar també la idea d’interès, ja que l’interès es pot suscitar i
es pot arribar a fer veure als alumnes àrees del coneixement i l’experiència
humana que desconeixien i que poden desvetllar-los l’interès;
sovint fem les
preguntes però no deixem temps per a la reflexió.
I és important que tinguin
un instant per poder ordenar els seus pensaments. I després, sobretot, deixar que s’expliquin i puguin acabar les seves argumentacions. (...) El professor ha de crear el marc que interessa per
afavorir la intervenció dels estudiants. És
bo que sorgeixin errors interpretatius en un espai de discussió
amb el professor. I si un
estudiant comet un error, en lloc de negar-lo, es pot aprofitar
per introduir aquest
error en la discussió.
·
Interessant; a mi m’ha passat amb la proposta de
fer un blog; m’ha costat frenar i deixar que alguns alumnes manifestessin
disgust, contrarietat, desacord, etc., ja que és un procés vital
d’aprenentatge; mentre manifesten això el que fan és aprendre, assimilar el que
calia fer; amb el lliurament se supera aquesta primera fase i amb el reton es
veurà més clar (espero!) quin era el sentit del blog i quines possibilitats
obre; la primera és crear un terreny comú i compartit de coneixements i
sensibilitats;
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada