![]() |
font |
Això sí que és gran sorpresa,
Un assaig en vers, quin bèstia!
N’hi ha que són
valents de mena,
I et treuen dels
ulls la bena.
|
Una bona riallada
que ens ajudi amb
la canalla
ens farà fer una
docència
amb un xic més de
decència.
|
Que un futur profe s’hi posi
Sense agror ni
fent el tòtil
Mostra un amor
per l’ofici
Tendre i sa, fora
desfici!
|
Quin cangueli que m’agafa,
Això poc és cap estafa
L’ enginy
d’aquest gran sapastre
M’enlluerna com
un astre!
|
Però jo em pico! Hi poso barra!
No me’n vull anar
de farra,
I uns quants
garrotins, fent l’ase,
Engipono, frase a
frase.
|
El primer que dius: “Gramàtica!”
Soporífica i
apàtica!
no sembla que hi
trempis gaire
però els mots no
són pas plens d’aire!
|
Lèxic? Sintaxi? Fonètica?
Tots els
ingredients d’un xeflis!
Ah! I tres unces
de semàntica
Sembla talment
nigromància!
|
Tot fent la cosina-prima
Mots fent duets
que s’arraïmen
Tens dues
llengües besant-se
Tot formant un
sol sintagma.
|
“Cotxe-car” i “sin-pecado”
“Cop de poli”,
quin enfado!
Són parelles per
qui afina
I ja està “tip de propina”
|
Frases molt poc bondadoses
I intencions
calamitoses
Polítics d’altes
esferes
Ens endossen i
adulteren.
|
Per això a classe de Llengua
Si cal prenent molta
absenta
Ens caldrà
mostrar la trampa
Que amb subtils
mots n’hi ha que tramen.
|
Pobre Manelic, fa caixa
Carregant-se el
llop, i encaixa
El coll de
Sebastià i garla:
“He mór al iop!”,
ai!, quin fanga!
|
Quina excitació i desvari
Sentir el nostre
abecedari
Respectem-ne les
pronúncies
Vetllem-ho sense
renúncies!
|
La gramàtica és, accepta-ho!
Una tasca
acrobàtica!
Ja ho dius al teu
gran poema,
Fa observar el
diasistema.
|
Estimat Pere Anton, maco,
No em facis fer
el currotaco,
Se m’acaben les idees...
I a sobre ara amb
cefalea!
|
És per això que hom necessita,
Un recés, i tenir
cita
Tant amb tankas
com amb haikus
Discorrent tot
xino-xano.
|
La
llengua és moure’s
Activitat, vivència
I créixer endintre.
|
Aquesta
idea
Et bull amb fortalesa
Jove i ja savi.
|
Els
teus alumnes
Viuran amb goig l’aprendre
Literatura.
|
Parlar i escriure,
Confrontar les idees,
I il·luminar-se.
|
Aprenentatge?
Màster de Secundària?
Et felicito:
Perseverant i dúctil,
‘Conyon’ i ‘sèrio’ alhora.
|
Sembla
que marxa
L’estranya cefalea
Això s’acaba:
Idees que et retorno
L’esforç m’ha fet aprendre.
|
Ortografia,
La parla exploratòria,
No són cap rèmora.
|
Tot té
importància
La llengua és molt complexa,
No és catequesi.
|
Fins la
poesia,
Serveix i esmola idees,
Dins l’acadèmia.
|
Quina
aventura
100 versos, tot un repte!
Una abraçada!
Pere Anton, gran sapastre,
I gran mestre de mestres!
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada