Llegint aquest text fet per un alumne del Màster,
l’únic que puc dir és que crec que hi ha esperança: sorprenent, ben travat,
original, profund, detallista, fluid, savi, penetrant, agut, còmic, ben
orientat... mag-ní-fic!
Informació per als menys llegits: context
· Compte. Reflexió retòrica que et suggereixo: et convindria una capçalera més bonhomiosa, aquesta no
funciona massa com a ‘captatio’ ja que l’expressió ‘menys llegits’ crea un
‘dins’ i un ‘fora’ poc neutral (més llegits=cultes, menys llegits=ignorants);
potser el ‘dins-fra’ es podria fer sobre la base de ‘els que han estudiat filologia’
i ‘els que no han estudiat filologia?’, ‘els familiaritzats amb els col·loquis
renaixentistes’ i ‘els menys...’; per exemple: un pot haver llegit molt però
d’altres temàtiques, no? És la diversitat que hi ha a la nostra aula del
Màster, que reprodueix la diversitat que et trobaràs als claustres dels centres
d’ensenyament. És un apunt, un
renaixentista com vós, amant dels diàlegs i del saber, sabrà entendre l’observació.
No és que de
la conversa dels grans temes en surten les millors arts?
·
Magnífic;
Per bé que
els nostres alumnes han de tenir un accés clar a la cultura alfabetitzada, la
nostra vida és indestriable de les arts de les lletres, això són habilitats
lingüístiques com escoltar, parlar, llegir i escriure, o sia, interactuar. Qui
no ha volgut que els discents siguin capaços i competents en usar la nostra
llengua?
·
No entenc el ‘per
bé que fa servir aquí Lívio, amb valor adversatiu?; en realitat justament
‘cultura alfabetitzada’ i ‘habilitats lingüístiques’ van de bracet, no?
Aprendre llengua
ha de ser convertir-la tant en mitjà de comunicació, de ben cert, de la mateixa
manera com ho ha de ser convertir-la en mitjà d'aprenentatge.
·
Estic d’acord amb
aquesta afirmació de Fàbio;
No podem pas
desdir- nos de les arts liberals que ens ocupen: gramàtica, dialèctica i
retòrica.
·
Excel·lent!
Lívio: (...) No pot ser la culpa només
del qui aprèn la llengua si en els temps de Sòcrates, temps dels nostres pares
grecs, l'autor ja es queixava dels mals que tal dia com avui compartim:
"La joventut d'hui ama lo luxe. És maleducada, menysté l’autoritat, no
respecta los ancians, i tafaneja mentre hauria de treballar. Los joves ja no
s'alcen quan els adults entren a la sala. Contradiuen los pares, fanfarronegen
enfront la societat, devoren los postres en la taula, creuen les cames i
tiranitzen los seus mestres".
·
Visca!
Fàbio: (...) El focus indiscutiblement caldrà
posar-lo en l'aprenent i no en l'ensenyament3, en tot allò que
voldrem que aprenguin.
·
Aquí hi ha
condensats els tres pols: ensenyar, aprendre, continguts; potser Fàbio no és
prou explícit en allò que defensa?
Don Pedro: (...) I bé que les vaig aprendre.
Encara diré més, les vaig aprendre rectament!
Lívio: I, també, de facto. Molt me n'alegro que puguem navegar en un mar tan
encrespat de qüestions complexes. L'ordre de gramàtica amb què ensenyem els
alumnes ha de canviar, pot ser lògic per a experts però no per als infants.
·
Crec que Lívio la
clava; li direm que vingui un dia a la classe del Màster.
Líbio:
·
Lívio?
Lívio: (...)
són el futur, doncs un alumne fallat és una errada de per vida,
·
És habitual en
temps d’aquest col·loqui un ‘doncs’ causatiu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada