Text molt ben escrit en
què les diverses informacions s’integren amb molta naturalitat. El fil
cronològic té el perill de fer aparèixer les reflexions d’una manera massa
lligada al flux temporal, fent que el text acabi sent essencialment descriptiu.
En aquest sentit, et felicito perquè no només has fet un escrit amè en què vas
desgranant les teves expectatives, sorpreses, reflexions i referències diverses
a lectures, sinó que ho fas amb una visió global dels objectius de
l’assignatura i de les diverses tasques realitzades. Potser caldria afegir-hi,
al final, la llista de referències que t’han servit per bastir el text.
agafar el que creiem que
son els punts negatius d’aquests.
·
i destacar-ne els punts negatius? / pensar quins són els
seus punts negatius?
una de les conclusions a
les que hem arribat
·
a les quals hem arribat
El nen aprèn a parlar
perquè nosaltres parlem amb ell des de que neix
·
perquè nosaltres hi parlem des del moment del naixement /
des que neix?
Per començar, ja anava amb
mal peu a la sessió perquè el text que em tocava llegir “Tot mirant-se al
mirall. De comunicar el que s’ha après a aprendre comunicant” de Montserrat
Castelló, no l’he entès fins a revisar-lo per tercer cop. Tot i que després
m’he adonat de que era una petita introducció als articles que s’havien de
llegir els altres grups, la meva primera reacció envers a aquest text en
concret ha estat negativa; l’he trobat curt, poc explicatiu i amb molts
conceptes. Ara bé, un cop revisat en el context de la classe, debatut amb la resta
de companys i amb una idea de la resta d’articles, ha passat de no agradar-me a
encantar-me.
·
Interessant reflexió sobre el propi procés d’aprendre,
molt lligat al procés recursiu acompanyat pels altres.
També he trobat bastant
complex el concepte de “pràctica reflexiva”; no el concepte en si mateix però
el fet de portar-ho a terme. Ha de costar molt desfer-se de les creences i
expectatives, que portem arrossegant des de que som estudiants, sobre el que és
una “bona classe”. Ara bé, crec que identificar aquestes creences com el que
són (expectatives) ja és un gran primer pas, perquè moltes vegades les tenim
tan interioritzades que no som capaços de reconèixer-les.
·
Molt interessant; crec que efectivament es tracta d0un
punt clau; una cosa són les pràctiques declarades que tenim (el que diem que
fem) i una altra les pràctiques reals (el que fem); una cosa són les maneres de
fer bé les coses (podem saber-ho contrastant opinions diverses i prenent
decisions i sabent que mai arribarem a fer-ho perfecte) i una altra cosa és
començar ‘amb la solució a punt’ (una actitud maximalista dels que pretenen
tenir la solució per a totes les coses);
Trobar
exercicis que vagin de la comunicació a la gramàtica sembla molt difícil. Per ser sincera, m’ha costat una mica trobar
la diferencia entre tots dos camins. Com se que vaig de la comunicació a la
gramàtica i no a la inversa? Imaginem que vull que els alumnes escriguin una
notícia referida a un fet d’actualitat per treballar el complement directe. Com
els faig fer l’activitat sense abans explicar a classe el complement directe? Això
ja seria anar de la gramàtica a la comunicació?
·
Segurament la solució passaria per un procés recursiu de
la teoria (què és un CD, observació de CD en textos controlats) a la pràctica
(observació del fenomen en textos reals); mira’t el text Fontich, X. &
Giralt, M. (2014). Gramática y escritura en 6º de primaria: El complemento del
nombre. Textos de Didáctica de la Lengua
y de la Literatura, 67, 45-53.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada