Tanqueu la porta que parlarà en Jaume Aulet

"Tirallonga de monosíl·labs" de Pere Quart

Bon dia companys,

A continuació us deixo «Tirallonga de monosíl·labs», el quart poema del llibre Circumstàncies de Pere Quart (Joan Oliver). Si no us fa res, us recomano llegir, primer, el poema, i després tornar a aquest mateix punt.

He decidit fer aquesta entrada opcional per diversos motius: primer i més important, per convidar-vos a llegir o continuar llegint Pere Quart. Sembla que últimament estic agafant molta estima a Sabadell i els seus habitants i ex habitants. Segon, perquè les intencions de Pere Quart amb aquest poema va explicar-me-les en Jaume Aulet, ben conegut per tots vosaltres. Va dir-nos que Pere Quart sempre jugava amb una ironia amagada; en aquest poema ell fa un cant espiritual amb un domini exquisit de la llengua per a forçar-la fins extrems il·limitats (i els meus amics a l'ESO em preguntaven que com podia ser que no em sorprengués amb Efectos Vocales d'un tal Nach Scratch...). Així, Pere Quart escriu aquest tipus de poema, el cant espiritual que tot poeta de renom n'ha de tenir un. Tots en tenen! I Pere Quart inclou el seu cant espiritual al llibre Circumstàncies, que remet a una temàtica - i tots sabem que és així - lleugerament per sota d'altres gèneres de la poesia. La intenció amb el llenguatge és evident; en Jaume Aulet va dir (va ser més o menys una cosa així): «És clar, aquí Pere Quart està dient que 'Aquí teniu, sóc un gran poeta perquè ja he fet un cant espiritual i a més a més he demostrat que com a digne poeta el meu domini sobre la llengua és més que demostrat. Ara ja puc escriure sobre circumstàncies sense que ningú pensi que sóc un poeta de la mateixa qualitat que el gènere poètic en què escric'.» PAM. Jo, em vaig quedar de pedra. Així, una demostració de supèrbia i capacitat, una desfilada per la passarel·la dels egos. Però, ai!, la ironia amagada de Pere Quart... (Alerta Espòiler!) Llegeixes i rellegeixes el llibre i no trobes pas cap circumstància, no trobes pas cap poema que puguis encabir dins aquest gènere perquè tots trenquen el motlle i se surten i t'envaeixen com ho fa la poesia de Foix, però d'una manera menys evident. Serà, doncs, que Circumstàncies és molt més del que suggereix el títol, que cada poema serà més que la circumstància, que la ironia traspassarà els límits de la lògica i esdevindrà més simple per entendre'ns que la mateixa veritat, que el cant espiritual és tota una reflexió sobre el gènere en si mateix, que la petulància lingüística és tota una aferrissada defensa del coneixement lingüístic necessaríssim que esdevé l'únic mitjà per expressar qüestions tan immortals com la comunicació més íntima, lírica, amb Déu, serà, doncs, tot això? Espero que, si llegiu això, ho hàgiu fet amb la porta tancada, que, a fora, hi ha la realitat...

"Tirallonga de monosíl·labs"

Déu

I tu, què vols?

Jo

Doncs jo sols vull

-ei, si pot ser-:

Un poc de fam

i un xic de pa.

Un poc de fred

i un poc de foc.

Un xic de son

i un poc de llit.

Un xic de set

i un poc de vi

i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,

un poc de pes

i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic

i un poc de pac

-o un xic de sou

i un xic de xec.

I un poc de sol

i un poc de sal.

I un poc de cel.

Un xic de bé

i un xic de mal.

Un poc de mel

i un poc de fel.

I un poc de nit

i un xic de por,

i un poc de pit

i un xic de cor

i un poc de crit.

I un xic de llum

i un xic de so:

un poc de llamp

i un xic de tro.

Un poc de goig

i un xic de bes

i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort

i un poc del fluix.

I un poc de rom

i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc

-tres reis, dos nous.

I un poc de groc

i un xic de gris

i un xic de verd.

I un xic de blau.

Un poc de tren

i un poc de nau;

i un xic de rem.

Un xic de vent.

I un poc de neu.

I un poc de rou.

I un poc de veu

-i un poc de vot.

I un poc de cant.

I un xic de vers.

I un xic de ball.

I d’art. I d’or.

Un poc de peix.

I un poc de greix.

I un xic de feix.

I un poc de gruix.

I un poc de carn

i un poc de sang;

i un poc de pèl.

I un poc de fang

i un xic de pols.

Un xic de flam

i un poc de gel.

Un poc de sant

i un xic de drac.

Un xic de risc

i un poc de res

-i un poc de rus.

I un tros de camp

i un xic de fruit;

un tros de clos

prop de la llar

amb aus i flors.

I un poc de bosc

amb pins i brins.

I un xic de font.

I un xic de riu

i un poc de rec

i un poc de pont.

I un poc de gorg.

I un poc de mar

i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli

i un poc de cuir

i un poc de pell

i un xic de fil.

Un poc de lluc

i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust

i un xic de rang.

I a més del meu

un poc del seu

i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?

bell? lleig? dret? tort?

gras? prim? llest? llosc?

nou? vell? ferm? flac?

bla? dur? buit? ple

dolç? tosc? sec? moll?

greu? lleu? curt? llarg?

fosc? clar? xaix? fi?

Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

Publicat originalment a Circumstàncies (1968)