De congressos i posts opcionals

Com que aquest espai és lliure (oi?) i opcional, us parlaré d’un dels fils que vaig llegir i seguir al Twitter els dies del Congrés de Gramàtica (#congram19). Vaig assistir a algunes de les conferències (a la d’en Bosque, per exemple), però m’estimo més parlar-vos d’una taula rodona prou interessant que es va celebrar el dia 24 (?) i que no vaig poder escoltar en viu i en directe. La professora Aina Reig, del Grup GIEL de la Universitat de València, és qui en va fer les piulades. Aquesta taula rodona, que tractava sobre l’ensenyament de la gramàtica i l’escriptura, va reunir Joaquim Dolz, Manuel Leonetti i Carmen Rodríguez Gonzalo, moderats per Xavier Fontich. De totes les intervencions, em plau de destacar les de Carmen Rodríguez Gonzalo, que per començar esgrimí les raons que la van dur a fer recerca sobre la didàctica de la gramàtica: “Què passava perquè jo, com a professora de secundària, no poguera entendre el que passava a l’aula de llengua malgrat la meua formació lingüística?”. Recollint Rodríguez Gonzalo, Aina Reig escriu: “Perquè la filologia no ens converteix automàticament en professors de llengua. Cal conèixer l’aula i els processos d’ensenyament i aprenentatge: per a què, com ensenyar i de quina manera els estudiants aprenen uns determinats continguts, i quins continguts?”. Abordant els processos d’ensenyament i aprenentatge, Rodríguez Gonzalo deia: “Com posar en connexió la gramàtica i l’escriptura a l’aula? Per a manipular de manera conscient l’escriptura necessitem conceptes gramaticals. El problema és que aquests conceptes no es desenvolupen durant l’escriptura. Els alumnes no connecten automàticament conceptes gramaticals i usos. Per fer-ho operatiu, cal conceptualitzar per mitjà de la reflexió metalingüística i vincular llengua i usos.” Reig, cronista de la jornada, prosseguia: “Carmen Rodríguez Gonzalo diu que ha d’haver-hi un ensenyament explícit de la gramàtica i parla de la conceptualització i l’ús dels conceptes gramaticals. Durant l’escriptura, l’acostament al text és semanticopragmàtic. I afegeix que és durant la revisió dels textos, després del treball de conceptualització, que es fan operatius determinats conceptes gramaticals de manera conscient. La revisió és el moment de l’escriptura que crea consciència metalingüística i en permet la reflexió.” (El subratllat, evidentment, és meu.) Amb tot plegat, Rodríguez Gonzalo reblava: “L’aprenent no és expert: necessita de nocions i de reflexió conscient sobre la llengua per comprendre’n els mecanismes sobre els quals intervenir durant l’ús.” I això ho dic jo: chapeau.