Sobre el retorn: I si deixem de fer exàmens?

I si deixem de fer exàmens?

En el primer text que vaig publicar per aquest blog, titulat "L'ensenyament de la llengua: ortografia, transversalitat, errori innovació", arribava a la conclusió que el món de l'ensenyament de la llengua -així com el de l'ensenyament en general- necessita modernitzar-se urgentment per defugir de sistemes arcaics i poder emprendre nous camins que resultin en un aprenentatge més eficient i enriquidor per l'alumnat.

Treballant en aquesta direcció, un dels canvis que se'm fan més necessaris és la necessitat de reduir o fins i tot eliminar el pes dels exàmens de l'avaluació. Considero que l'examen tal com l'hem entès en les últimes dècades és una eina molt poc útil per una assignatura en la qual la majoria de coneixements i competències que s'adquireixen tenen una finalitat pràctica.

Recordo, per exemple, com vaig tractar el text argumentatiu quan encara era un alumne d'ESO. Vam gastar una classe sencera escoltant com la professora llegia desenes de paràgrafs que explicaven què era un text argumentatiu, quines característiques tenia i quan es podia fer servir. Ens va demanar que féssim una sèrie d'exercicis orientats a retenir aquests coneixements i el següent dia els vam corregir. El tema va quedar aparcat fins al dia de l'examen, quan vam haver de respondre al següent enunciat: "Què és el text argumentatiu? Quines característiques té? (2 punts)".

Com que havia estudiat, vaig saber respondre bé i vaig obtenir els dos punts. I en el meu currículum hi va figurar que jo havia assolit a la perfecció tots els aprenentatges relacionats amb el text argumentatiu. Sense haver-ne escrit cap. Sense haver-ne llegit cap. Tan sols retenint a la memòria una sèrie de definicions que no em feia falta ni entendre i que, per cert, ja no recordo.

És evident que jo i la resta de companys hauríem après molt més si, en comptes d'haver memoritzat unes definicions amb l'objectiu de superar un examen, haguéssim fet treball pràctic a partir de la lectura i l'elaboració d'una sèrie de textos. I crec que això es pot aplicar a una immensa majoria dels camps que engloba l'ensenyament de la llengua. Que treballem l'accentuació? Demanem als alumnes que elaborin un text on apareguin almenys vint paraules amb accent. No cal que ens vomitin les normes en un qüestionari. Que treballem els reportatges audiovisuals? Que es reuneixin per grups i en preparin un.

L'examen és una eina d'avaluació que crea pànic als alumnes, els planteja qüestions poc relacionades amb el que realment han d'aprendre i que els acaba donant una nota que en teoria defineix la seva intel·ligència, però que realment tan sols indica la seva capacitat per passar-se hores memoritzant sense quedar-se adormits a l'escriptori. No dubto que en casos concrets sigui un mal necessari, però en la majoria dels casos estic convençut que la feina basada en escriure, llegir, pensar i compartir resultarà molt més útil. Treballem per fer realitat aquest canvi, els alumnes ens ho agrairan.