Interactuar per avaluar?

Una de les preocupacions més esteses entre l’alumnat és l’avaluació de la feina realitzada. L’avaluació, tot i ser present en la majoria d’espais professionals, es relaciona gairebé sempre amb l’educació. De fet, fins i tot l’Institut d’Estudis Catalans ja en fa aquest paral·lelisme dins de l’entrada del DIEC:

f. [LC] [PE] Acció d’avaluar. Avaluació educativa.

L’avaluació, doncs, sembla una part intrínseca de l’educació. El sistema educatiu fa que l’alumnat hagi de passar per ella i que, aquesta, determini si s’han assolit unes competències i coneixements bàsics per seguir progressant adequadament. No obstant això, sempre se sol associar aquest mot amb els estudiants. Tanmateix, el màster, i aquesta assignatura en particular, m’ha brindat l’oportunitat de reflexionar sobre l’avaluació des de la perspectiva del docent. En el sistema educatiu actual, l’avaluació de docent-alumne segueix sent la més prevalent. Per això, considero fonamental que se’ns instrueixi sobre com és millor avaluar els nostres futurs alumnes. En les últimes setmanes hem fet un curs intensiu de rúbriques i pautes d’avaluació. Tot i així, considero que el retorn dels treballs publicats en aquest blog ha estat la millor manera d’aprendre com s’hauria de fer una bona avaluació, la qual perduri a la memòria dels alumnes. 

El docent ha de ser capaç de donar un feedback argumentat i coherent amb l’objectiu que siguin capaços d’entendre els encerts i també els aspectes a millorar. Tot i mostrar-me reticent a la idea del blog per unes determinades qüestions personals, considero que crear una comunitat en què tots els alumnes puguem aprendre dels retorns elaborats cap als nostres companys ha estat un encert. No aprenem si no ens involucrem. I això m’ha portat a pensar en una cèlebre frase de Benjamin Franklin “Digues-m’ho i ho oblido, ensenya-me’n i ho recordo, involucra’m i ho aprenc”.

Crear una comunitat per aprendre dels altres
Imatge lliure de drets extreta de "www.pexels.com" 

L’objectiu real d’un docent hauria de ser que la totalitat dels seus alumnes s’involucrin en la matèria, no que recordin coneixements. I el retorn del blog m’ha fet veure que, a mesura del possible, l’avaluació també hauria de comportar l’involucrament de l’estudiant. Arribats a aquest punt, doncs, el professor hauria de ser capaç de fer partícips a tots els seus alumnes mitjançant el retorn: crear una autèntica comunitat d’aprenentatge en què tothom (també el propi docent) sigui capaç de tenir-hi veu i rebre’n crítiques constructives.

M’agradaria posar un cas del que considero un retorn coherent i que propicia la reflexió de l’alumna. Em refereixo a la correcció de l’Esther Catalan en aquets post. Potser influït per als meus estudis previs, m’ha cridat especialment l’atenció el paràgraf dedicat als diversos gèneres discursius. Sovint ens n’oblidem, però, com explicita Xavier Fontich, els gèneres evolucionen constantment i, a vegades, neixen a través de les formes en com ordenem elements lingüístics.

Això em porta a la següent reflexió: podríem considerar que les diferents xarxes socials han obert un nou paradigma amb multitud de gèneres discursius? Twitter, per exemple, només permet un determinat número de caràcters i, per tant, la brevetat n’acaba esdevenint la clau. En canvi, Instagram ha acabat sent, per a molts, un aparador al món i d’aquí que alguns lluitin per fer-s’hi un lloc i hi publiquin un material molt concret i elaborat. La manera com els usuaris editen vídeos, però també els comenten, acaba essent un registre molt propi del Youtube. I acabo mencionant el cas del Snapchat, on els missatges (i imatges) s’esborren en 10 segons!