1. Affordances
A una de les classes vam fer
referència a aquest anglicisme que, ja d’entrada, em va semblar interessant.
Resumint-ho, podríem dir que affordance
és qualsevol característica d’un objecte, o ésser viu, que ens comunica com
interactuar amb ells de forma implícita. Per exemple, si entrem en una sala amb
una cadira, el nostre mecanisme humà ens portarà a seure-hi. És per això que,
si extrapolem aquest mot a l’àmbit educatiu, podem afirmar que és vital anar
deixant affordances als alumnes al
llarg del curs. Així, ells podran anar creant el seu aprenentatge, no sempre de
manera explícita, i ho retindran. I si ho traslladem a l’univers literari, la
clau per buscar un bon text no serà quin llibre creiem que els agradarà més,
sinó trobar aquella tasca que més els atraurà perquè hi haurà affordances.
2. Dictats.
Com vaig comentar a la primera
reflexió, els dictats per dictaminar el nivell ortogràfic dels estudiants em
feien respecte com a alumne. Tanmateix, l’article El dictado como tarea comunicativa de Daniel Cassany m’ha permès
veure el ventall de possibilitats que ofereix aquesta tècnica. Més enllà de les
onze maneres de treballar el dictat que proposa l’expert, les quals em resulten
fascinants, em quedo amb unes determinades qüestions. La forma de dictar del
docent en el “dictat tradicional” pot portar lloc a una reflexió de puntuació,
que permet treballar posteriorment aspectes com l’ús de les comes entre
subjecte i predicat. O la motivació que pot representar per als alumnes el
“dictat col·lectiu”, ja que la bidireccionalitat que caracteritza la forma més
tradicional de dur-la a terme es veu estroncada i, l’alumnat, se sent, per fi, part
fonamental en l’elaboració d’aquesta tipologia de dictat.
3. Textos narratius.
La darrera classe de
l’assignatura la vam dedicar als textos narratius i se’ns van presentar cinc
itineraris per transitar qualsevol text o lectura:
a) A
l’interior de... Per analitzar els elements textuals.
b) Al
voltant de... Per buscar informació del text que permeti la comprensió.
c) A
partir de... Per crear nous textos, fent servir el llegit com a model.
d) A
propòsit de... Per argumentar la pròpia opinió.
e) Darrere
de... Per interpretar possibles significats de la lectura.
Aquests cinc itineraris,
perfectament compaginables entre ells, em semblen una manera molt coherent per
treballar la comprensió de textos narratius, però també l’escriptura de nous.
Tanmateix, el que considero més interessant és el fet que es poden extrapolar
aquests cinc itineraris a totes les tipologies de textos, no només als
narratius, i també a exercicis per treballar l’oralitat que es puguin fer a
l’aula. Una idea ben traçada per exercitar diferents competències amb un mateix
treball.
4. Congrés.
Quan se’ns va plantejar aquest
treball, tenia clar que una de les paraules claus havia de ser Congrés. I es
que poder assistir com a voluntari al III Congrés Internacional sobrel’Ensenyament de la Gramàtica em va omplir la motxilla de multitud d’aspectes per
reflexionar. No només em va permetre ser oient a xerrades dels grans referents
de la gramàtica catalana i espanyola, sinó que també vaig poder constatar que
l’ensenyament de la gramàtica es pot abordar de mil perspectives diferents i
que, a vegades, poden ser motiu d’acord o de desavinences. Per altra banda,
fins a l’arribar al màster no tenia constància que s’organitzessin congressos
d’aquest àmbit i, menys, que hi coincidissin professors de nacionalitats tan
diverses. Va ser un autèntic plaer i una experiència que repetiria, sense cap
mena de dubte.
 |
| Diàleg a tres veus sobre la gramàtica de referència i l’escola entre Anna Camps, Mª Josep Cuenca i Salvador Gutiérrez Ordóñez Pol Masdeu |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada