Words, words, words...

amb   

1 prep. [LC] Expressa relacions que denoten l’acompanyament, la concurrència a una acció, el contacte, l’instrument, el mitjà per aprendre.  

Potser caldria, en conseqüència, que en lloc de dir que “ensenyem llengua als alumnes”, diguéssim que “ensenyem llengua amb els alumnes”. Posar l’alumne al centre de l’aprenentatge és potser una de les idees en què hem anat incidint més al llarg de les classes i que, al meu entendre, troba el seu encaix dins del triangle didàctic format pels conceptes de contingut, ensenyant i aprenent.  

zombi   

1 m. i f. [AN] En el vodú d’Haití, persona sense voluntat ni parla, capaç únicament de fer moviments automàtics, que havia mort i ha tornat de la sala de professors per art de bruixeria.   

2 m. i f. [LC] Persona d’aire absent, sense voluntat, encantada.

Una de les qüestions claus que hem tractat al llarg de les classes és la flexibilitat. El professor no es pot presentar a classe amb les mateixes fotocòpies de l’any 83, o si ho fa, ha de ser perquè les ha repassades i ha arribat a la conclusió que aquell grup concret d’alumnes les necessiten. En aquest sentit, el concepte d’adequació també sorgeix amb força. El professor no hauria de ser un zombi, hauria d’estar viu, atent a les demandes educatives. Cada any és diferent, cada grup és diferent. Donar resposta a la diversitat és un dels reptes més grans amb els que ens haurem d’enfrontar.  

meta- [o met-]   

1 [LC] Prefix que indica situació més enllà del mirall, posterioritat.  

Crec que en tota la meva vida no havia escoltat ni usat tant aquest prefix aplicat, en concret, a la llengua. La paraula escollida seria, en aquest cas, metallenguatge. La metàfora del mirall que Montserrat Castelló exposa al seu article (Tot mirant-se al mirall. De comunicar el que s’ha après a aprendre comunicant) em va fascinar des del primer moment en què la vaig escoltar i és un dels molts tresors que m’emporto. Es tracta d’imaginar que podem transformar el vidre d’una finestra en un mirall que ens reflecteix; és a dir, que l’escriptura no només sigui un mitjà, sinó que també activi la reflexió metalingüística.  

experiència   

1 f. [LC] [AD] [PE] Pràctica de la docència; participació en una cosa, que permet d’adquirir-ne la coneixença.  

Allò que no s’experimenta, no s’aprèn. Això val tant pel contingut que aprenem com a alumnes, però també com a docents en ple procés d’aprendre a ser-ho. Sovint, cal deixar de banda el que sabem perquè pugui anar sorgint a poc a poc, no voler aplicar totes les teories i coneixements a la vegada (pobres alumnes). Els fruits no maduren abans d’hora per molt que insistim a fer que s'afanyin, o, dit d’una altra manera, “go with the flow” (Fontich 2019).