Quatre pilars

Quatre pilars

Rosa dels vents

Aquest concepte explica els vuit àmbits clau per entendre l'educació lingüística mencionats a l'article de Fontich i Vilà (2013). Aquests aspectes vindrien inclosos dins de l'anomenat triangle didàctic (contingut, ensenyament i aprenentatge):

1) La dimensió social de la llengua: Des d'una perspectiva més sociocultural on l'element central de les llengües són les seves formes discursives (gèneres discursius).

2) La gramàtica: Existeix un debat obert. D'una banda es creu que la utilitat d'ensenyar gramàtica no està clara. S'entén a partir d'un aprenentatge implícit, és a dir de la manipulació d'oracions. D'altra banda es posa en el centre l'ús i la gramàtica. És a dir, s'ha d'abordar de manera integrada. Reflexionar sobre gramàtica per un millor ús, per exemple a partir de la reflexió metalingüística.

3) El currículum: No és fàcil la delimitació però, agafant el concepte que ha mencionat el meu company Miquel, les "ulleres", segons la concepció que es tingui de la llengua triarem uns continguts o uns altres.

4) Pràctica reflexiva: Implica un reajustament de la planificació posant com a eix principal el desenvolupament de l'alumne.

5) Organització d'aula: Tenint en compte la gran heterogeneïtat de l'alumnat en una mateixa aula a l'article es menciona la idea de treball en petits grups (aprenentatge col·laboratius), ja que els alumnes poden ajudar-se de múltiples maneres aprofitant totes les oportunitats de les seves diverses habilitats, coneixements... Un bon exemple seria l'escriptura col·laborativa.

6) Materials: És necessari repensar el sentit dels materials que oferim als alumnes. Tal com explica el text "els bons materials són aquells que suggereixen" Fontich i Vilà (2013).

7) Processos cognitius: La llengua té una realitat interior. Els discursos formals orals, la composició escrita o la parla exploratòria ho corrobora. El nostre objectiu com a docents haurà de ser el de transformar escriptors aprenents en experts a través de reformulacions, escriptures col·laboratives i atenció al destinatari.

8) Dimensió emocional: És necessari entendre la llengua en un marc comunicatiu, no de manera deslligada als usos i reduïda a l'aprenentatge de la gramàtica més normativa. Per tant com a docents hem de fomentar dins l'aula pràctiques atractives i significatives

Aprenentatge col·laboratiu

Com a docents hem de tenir en compte dues coses: l'heterogeneïtat del nostre alumnat i la creació d'un marc d'aprenentatge no lineal. El coneixement, en un context social (com és l'aula) circula. És a dir, els humans retroalimentem els nostres sabers i encara més avui en dia a la societat de la informació. Cerquem informació, la fem nostra, la compartim, etc. I aquesta idea no pot quedar exclosa dins de l'aula. L'alumnat té capacitats diferents, bagatges diferents, perspectives i maneres de pensar i habilitats diferents... Per tant, nosaltres hem d'aprofitar aquests múltiples sabers i fomentar aquest "aprenentatge col·laboratiu citat per Fontich i Vilà (2013). Un bon exemple seria l'escriptura col·laborativa, explicada més en detall a continuació.

Cultura alfabetitzada

Tal com s'afirma a l'article de Fontich i Vilà (2013), l'objectiu principal de l'escola hauria de ser el de facilitar l'accés a una cultura alfabetitzada on els mètodes i els continguts estiguessin supeditats a aquest objectiu principal. Aquest accés serà donat fixant-nos en els 8 àmbits de la rosa dels vents anteriorment citada.

Pel que fa a l'àmbit de la lingüística, s'hauria de focalitzar en el desenvolupament d'aquestes habilitats per part de l'alumnat: escoltar, parlar, llegir i escriure. Per tant, es posen en relleu les experiències que subratllen la importància de llegir per escriure, parlar i dialogar per interpretar textos, explorar els ponts que hi ha entre gramàtica i escriptura i parlar per aprendre i de parlar per explicar el que hem après de Fontich i Vilà (2013).

Escriptura col·laborativa

Citada anteriorment, l'escriptura col·laborativa és un bon mètode per l'aprenentatge de l'escriptura "Fa visible el procés de composició, el conjunt d'emocions (...) per tant facilita l'ensenyament" Castelló (2017). D'una banda és una molt bona activitat metalingüística des de la qual podem reflexionar ortogràficament i gramaticalment però des de la utilitat, des d'un sentit. D'altra banda, suposa ensenyar a gestionar i regular emocions per tal d'aconseguir objectius (és per tant un aprenentatge significatiu). D'aquesta manera es fa visible el fet que els textos mai es produeixen de manera lineal, un bon escriptor fa molts esborranys i revisions abans d'arribar al text definitiu.

Bibliografia

Castelló, M. (2017). Tot mirant-se al mirall. De comunicar el que s’ha après a aprendre comunicant. Articles de didàctica de la llengua i de la literatura, 73, 7-13

Fontich, X. & Vilà, M. (2015). L’ensenyament de la llengua a l’educació secundària: Proposta d'un marc per a la reflexió. In D. Casals & F. Foguet (eds.), Raons de futur (pp. 157-182). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.