"The world is a hellish place, and bad writing is destroying the quality of our suffering"
Tom Waits
Les tries són de
vegades decisions complicades. D’altres no tant. Pregunta tòpica:
Què t’enduries a una illa deserta? Dubte sense complicació: Amb
sucre o sense?
Fer una selecció de
paraules que serveixin per definir una assignatura --una experiència
de mesos en un aula--, com a tria, és de les complicades. Si he de
fer un pòquer, però, em quedaria amb bastida, ortografia, joc i
rosa dels vents.
Bastida, perquè el
concepte l’hem treballat a classe i perquè és una de les idees
que ens ha d’acompanyar en el futur. Si l’alumne ha de ser el
centre de la nostra pràctica, l’acompanyament que li oferim ha de ser
clau i adaptat, modelable. Personalment, havia interioritzat la
bastida com les rodetes que posem a les bicicletes dels infants quan
tot just estan aprenent però amb el retorn vaig poder veure que,
de bicicletes, n’hi ha de moltes menes i que les rodetes, com a
suport inamovible, no poden funcionar prou bé en tots els casos. És cert,
a casa els meus fills no n'han necessitat mai, de rodetes per anar en
bicicleta, si els hi hagués posat els hagués fet molta nosa, però
de genolleres i de cascs mai els han sobrat...
Ortografia: diu
Castellà que “l’ortografia continua ocupant una posició
preeminent que gairebé totalitzat l’objecte llengua” i ens anima
a posar-nos “les ulleres de l’ús real de la llengua, de les
necessitats de comunicació de les persones i del relativisme (..)
que permet la pluralitat de punts de vista, la negociació i el
pacte”. S’escriu malament perquè s’escriu poc (malgrat els
exàmens, diaris, exercicis, redaccions...), també a les aules. "El món és un lloc odiós i la mala escriptura està destruint la qualitat del nostre patiment", que diu el gran Tom Waits.
Joc: a les classes
d’ensenyament i aprenentatge de la llengua també hem tingut
moments de joc: paraules, records, objectes, bloc sí bloc no…
L’aprenentatge divertit, amb lectures estimulants, jocs de
paraules, peixos al cove, és un gran estímul i una eina poderosa.
Cal proporcionar un entorn ric per a que l’activitat exploradora
dels alumnes i el paper d’agent actiu (però no solitari) doni els
seus fruits.
Rosa dels vents: com
a figura mnemotècnica, la rosa dels vents ha estat la imatge de la
nostra assignatura. Sota els vèrtex de contingut, ensenyament i
aprenentatge, els conceptes se’ns han ordenat d’una manera
lògica. Assignar figures, nombres, noms... fàcilment
identificables per als alumnes és un recurs que els ha d’ajudar i
de ben segur els agrada. Posem-los, doncs, al seu abast.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada