El cel està enrajolat,
qui el desenrajolarà?
bon desenrajolador serà.
Sempre m’han agradat els embarbussaments. Poder pronunciar i separar de forma eficaç paraules tan semblants sense equivocar-me em posava molt contenta de petita. “I aquest tenia paraules grans!” acostumava a dir la meva mare felicitant-me. Amb sis anys, les paraules grans eren aquelles llargues i complicades de dir o llegir; amb vint-i-cinc, aquelles paraules que considero importants.
Aquesta assignatura ha tingut moltes paraules grans. Triar-ne només cinc, i que aquestes hagin de representar bona part del que hem fet des de setembre, ha sigut realment complicat. Tot i això, aquesta és la meva selecció de mots claus (que si bé no del tot representatius, considero que han tingut una presència important en aquest curs).
Pràctica Reflexiva: Una de les propostes més complicades que m’han fet en aquest màster. No el concepte en si mateix, sinó el fet de portar-ho a terme.
Com ja vaig explicar al meu Diari, crec que ha de ser molt difícil desfer-se de les creences i expectatives que arrosseguem d’ençà que som estudiants, aquelles que ens dicten el que una “bona classe” ha de ser. Ara bé, crec que tots hauríem d’intentar (com a mínim) identificar-les i així, en un futur, ser capaços de lluitar en contra d’elles i poder créixer com a docents.
Dictat: Una de les activitats que més temen els estudiants a les classes de català ha agafat un nou significat per a mi. Després llegir l’article de Daniel Cassany, “El dictado como tarea comunicativa”, he descobert que un dictat pot arribar a ser molt més que la lectura d’un text en veu alta que els alumnes han d’escriure sense faltes (disculpeu la rima). Per primera vegada, veig molt probable una incorporació d’aquesta eina a les meves classes. Qui ho anava a dir! La veritat: tinc moltes ganes d’aplicar alguns dels onze exercicis proposats per Cassany. Crec que, més enllà del “dictat tradicional”, són una manera innovadora i divertida d’aprendre ortografia.
Gramàtica: Cal ensenyar gramàtica? Com ho hem de fer? Hem de ser innovadors? Podrem arribar als alumnes? I moltes més qüestions que em plantejo en relació a aquest terme. Tot i que la paraula “gramàtica” ha estat present en gairebé totes les classes d’aquesta assignatura, tinc la sensació que hem creat més preguntes que respostes.
És evident que l’ensenyament de la gramàtica és fonamental si volem que els alumnes aprenguin a expressar-se per escrit. Ara bé, podríem ensenyar gramàtica i escriptura alhora? Podria ser l’escriptura reflexiva la manera d’acabar amb aquelles llargues classes dedicades a normes gramaticals? O bé la solució la té de Zayas al seu blog “A vueltas con la gramàtica”? Passem de l’escriptura reflexiva i experimentem amb treballar la gramàtica des de la comunicació? Barregem diverses tècniques? Com ja he dit, tinc més preguntes que respostes.
Exàmens: L’altre gran debat. Ara bé, en aquest gairebé tothom coincideix: no. Hi ha maneres d’avaluar que són molt més profitoses per als alumnes que un examen basat en la memòria. El problema és que encara no hem trobat una solució que sigui tan ràpida de corregir com un examen. Ja hi arribarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada