De retorn en retorn

Font

La feina més visible d’un docent sol ser la d’avaluar: posar notes a exàmens, treballs, exposicions orals, redaccions... O com a mínim així sembla a ulls de l’alumnat i les famílies. Però una nota és un simple indicador numèric o verbal sobre l’expressió del domini de la llengua (o literatura, o qualsevol contingut) que aquell alumne ha fet. Rere aquest indicador hi hauria d’haver una feina de reflexió del docent que en massa ocasions es queda en la seva ment. D’aquí la virtut d’aquest retorn: que més enllà de la nota, ens permet com a alumnes veure si el nostre text ha assolit allò que pretenia, en què podria haver millorat, o fins i tot quines idees poden venir a la ment de qui el llegeix. 

 

En aquest cas, el retorn m’ha permès extreure algunes conclusions i tornar a pensar sobre algunes idees del meu propi text. Diu el professor Fontich que l'entrada m’ha permès “interpretar les línies bàsiques de la proposta de l’assignatura i sintetitzar-les de la manera més pràctica i clarivident possible”. Així doncs, puc dir que probablement he aconseguit allò que pretenia amb la guia: ser eficaç i donar eines bàsiques a partir d’allò que havíem vist a classe. 

A més, el retorn també diu que la utilització de la primera persona denota la meva implicació en tot allò que dic respecte la docència. Efectivament, aquesta puntualització m’ha permès adonar-me que inconscientment al llarg del text em vaig voler fer partícip del procés educatiu. Com a futur docent, totes les virtuts i perills que jo pugui escriure en una guia per a altres docents m’han de servir a mi també per evitar donar-les per suposades (les virtuts) o per superats (els perills). 

L’última gran conclusió que em suscita és que qualsevol docent necessita una formació constant. Tot i el valor de l’experiència que l’aula dona a tot professor, sempre hi haurà incògnites, dubtes i situacions complicades. Com aconseguim que l’error serveixi de motivació a l’alumne? Pot un software substituir el docent? Sempre tindré preguntes. Tal com diu el professor, la docència m’ha de portar a “noves lectures per permetre interpretar el que passa a l’aula i al centre i poder-hi actuar”.   

Però més enllà de conclusions, hi ha dues altres qüestions que em venen al cap i que m’agradaria compartir. D’una banda, recalcar el potencial dels retorns a través del blog, ja que si ho fem a l’aula qualsevol pot accedir i aprendre dels retorns del professor als companys. I per què no, que els alumnes facin un retorn a un altre company. 

De l’altra, el retorn em genera un dubte: quan hi posem fi? 

Una alumna fa un text - El professor li fa un comentari - L’alumna hi diu la seva.  - Torn del professor

S’estableix doncs una mena de conversa o intercanvi a on cada nova aportació pot portar a noves reflexions i conclusions. Però fins quan? Penso que aquest intercanvi pot ser molt útil, però alhora ens pot fer perdre’ns en el mètode (retornar per retornar).