![]() |
font |
Reflexió magníficament
resolta, amb una progressió d'idees molt ben travada. Els tres plans que calia
conjuminar-hi (explicacions a classe, lectures i experiències personals) estan
molt ben integrats i el lector va
transitant de l'un a l’altre amb fluïdesa. Crec que això només es pot aconseguir
quan hi ha hagut un treball no només de reflexió sinó de maduració de les idees
i de les maners d’integrar-les en un discurs unitari. A continuació incloc algunes
observacions i reflexions meves a parts del teu text que crec que poden ser millorables.
Com veuràs de vegades es tracta de termes que potser no són els més adequats
per expressar la idea que crec que volies exposar, en d'altres ocasions es
tracta d'explicacions poc clares o de conceptes incorrectes. Espero que
aquestes observacions et siguin útils.
Tradicionalmente la escuela ha puesto el foco de atención en las
competencias lingüísticas (leer y escribir) y se ha trabajado poco en desarrollo
de las capacidades comunicativas de los jóvenes (saber escuchar, hablar e
interactuar).
·
Trobo que es una afirmació estranya. La tendència
general ha estat habitualment considerar el que tu anomenes competència lingüística (llegir, escriure) habilitats
lingüístiques escrites, juntament amb les orals (escoltar i parlar) formades
totes elles al seu torn per microhabilitats (per exemple, inferir, anticipar, planificar,
controlar la prosòdia, etc..); el domini de les habilitats conforma la
competència comunicativa (formada d'acord amb diversos autors per la competència lingüística (la pròpiament
gramatical: mots, frases, so i significat), l’estratègica, la sociolingüística
i la textual-discursiva); el terme 'tradicional’
és massa vague, per altra banda; potser sí que estaria d'acord que la tendència
ha estat a centrar-se en la norma i l'ortografia o en aspectes morfosintàctics
(com remarca Castellà 2005) [Castellà, JM, 2005, Les ulleres del professor de
llengua, Llengua i ús, 33, 42-46].
para poder participar en
·
Jo crec que l'autor el que vol dir també és
que no només aprenem i desenvolupem aquestes competències "per poder
participar en" sinó també i especialment "tot participant
en" aquests àmbits que expresses.
tenga acceso a los distintos géneros discursivos
·
Potser 'tenir accés als gèneres discursius'
no és la millor expressió, ja que els gèneres es creen i recreen a través de
les pràctiques comunicatives i en general l'activitat humana. La perífrasi
'tenir accés' suggereix que el gènere està acabat; cosifica una mica un
concepte que en realitat és molt dinàmic i que opera no sobre una delimitació
clara (aquest gènere és això i té aquestes característiques - per posar un
exemple proper: el post en un blog només pot ser així i té unes
característiques concretes) sinó sobre l'eix prototípic-perifèric (hi ha
manifestacions d'un mateix gènere més prototípiques -per exemple els posts de ‘Darle
a la Lengua’- i n'hi ha que són menys prototípiques, que se situen a la
perifèria - per exemple els posts en el blog de Salvador Oliva, molt llargs i
en què no sempre hi ha imatges, o els posts en els blogs de Ramon Fontdevila o
Manuel Cabezas- del que és un post en un blog i que s'acostarien més a entrades
en d'altres suports).
con una forma estable (institucionalizada)
·
Sí, però el terme institucional és equívoc;
no recordo si és el que empra Zayas en el vídeo, ja que el vaig visualitzar fa
temps; si empra aquest terme, jo li diria que és equívoc perquè sembla (almenys
tal com has redactat tu la frase, posant el terme entre parèntesis després del
terme 'estable') que un gènere, en tant que pràctica comunicativa, adquireix
estabilitat en virtut de la seva institucionalització; en realitat el fenomen
funciona a l’inrevés: l’estabilitat s'adquireix per via de la pràctica
recursiva; molta gent realitzant una pràctica comunicativa determinada
sedimenten aquesta pràctica fent que es reconegui institucionalment com a tal,
amb uns trets més o menys definitoris: és a dir, reconeixent-la com un gènere
discursiu. La configuració d'un gènere (en el sentit de pràctica comunicativa
sedimentada i reconeixible) pot ser més o menys prolongada en el temps;
observem per exemple el cas de la novel·la o d'un tweet ; en aquest darrer cas,
les constriccions del propi marc tecnològic fa que el gènere neixi amb uns
trets ja molt estables; és interessant com això ha generat un nou gènere, el
"fil", que és una successió de tweets o d'entrades en un fòrum
virtual, en què el cúmul d'entrades d'una mateixa persona o de diverses persones
generen un text més ampli que pot ser col·lectiu; la institucionalització seria
en aquest sentit un epifenomen.
Conocer el género que tenemos ante los ojos nos permite anticiparnos,
predecir de algún modo qué nos vamos a encontrar y así adoptar una actitud
concreta ante el escrito que nos permita procesar la información de la mejor
manera posible.
·
Molt bé; caldria afegir-hi alhora la idea que
he expressat en la nota anterior; el gènere permet anticipar i situar la
informació, i de fet possibilitar-la: però el fet que el gènere pugui aparèixer
de formes diverses forma part del mateix concepte de gènere; el que és
interessant és que les formes no prototípiques d'un determinat gènere (i la
sorpresa que pugui generar) poden ser o no portadores de missatge estètic (per
exemple, un company ha fet el treball de reflexió d'aquesta assignatura en
forma de poema; la inquietant novel·la Detall
d'una acció rutinària (1975) de Manuel de Pedrolo es basteix únicament
sobre els informes de seguiment de la policia política en un estat totalitari).
la sensación es que ellos tenían la “receta” de cómo escribir textos.
·
Interessant; podries haver desenvolupat
aquesta sensació que dius que vas tenir; què et sembla, això de tenir
'receptes'?
entre todos diseccionamos y listamos las características principales del
texto.
·
Interessant activitat; em criden l'atenció
els dos termes que fas servir en aquesta frase: 'disseccionar' i 'text'; pel
que fa a 'disseccionar', en el seu ús de lèxic comú, segons el DIEC, vol dir
"Analitzar minuciosament"; crec que aquest és el sentit amb què tu
empres aquest verb en aquesta interessant activitat que descrius; jo crec que
fer aquest tipus de 'disseccions' o anàlisis és molt interessant, és el que en
la tradició lingüística hispànica es coneix com "comentario de texto
lingüístico" (que va tenir forta presència a la tradició escolar a Espanya
fins als anys 1980s); el terme 'disseccionar', però, té un altre sentit, segons
el DIEC: forma part del lèxic mèdic i farmacològic i vol dir " Obrir (un
ésser viu) i discernir-ne les parts per estudiar-ne l'anatomia o per
realitzar-hi una intervenció quirúrgica". Des d'aquest punt de vista,
'disseccionar' remet a una idea que podríem anomenar 'd’observació
paralitzant', necessites que l’objecte estigui quiet; em pregunto si fent això
no estem 'matant' l’organisme dinàmic que és el gènere. El terme recorda la
reflexió final de Castellà (2005): "el llenguatge humà és sobretot
creativitat, elaboració i canvi, procés dinàmic, conversa i interacció, i s’ha
d’aprendre i d’ensenyar posant èmfasi en aquesta visió i no en la dels
paradigmes i les anàlisis, que el disseccionen, el paralitzen i, en darrer
terme, el momifiquen. Aquest és el repte i no ens hauran de faltar forces per
assolir-lo" (p.46) [Castellà, JM, 2005, Les ulleres del professor de
llengua, Llengua i ús, 33, 42-46]. L'altre terme que empres en aquesta frase
lliga molt amb la idea expressada pel terme 'disseccionar' en els dos sentits
esmentats: 'text'; la perspectiva adoptada és efectivament molt lingüística:
analitzem un objecte lingüístic; però d'això no se'n desprèn que puguem fer al trànsit
a l'activitat comunicativa que és el gènere; en resum: a) text - objecte lingüístic – dissecció, b)
gènere - activitat humana - ?; l'interrogant
faria referencia a quin substantiu hi hauríem de posar; potser el de
'observació'?
A pesar de que probablemente lo ideal hubiera sido trabajar un primer
ensayo entre todos antes de lanzarnos a la redacción de uno individual, aquella
reflexión, aquel proceso ordenado de identificación de características que
había seguido la profesora me ayudó a representar mentalmente qué forma debía
tomar aquel texto. Entendí cuál era la función y la finalidad del texto que
debía producir: “captar el interés del lector a través de los argumentos” y,
sobre todo, salí de clase sabiendo exactamente qué se me estaba pidiendo hacer.
¡Y qué tranquilidad da saber qué tienes que hacer!
·
interessant; comparteixo la segona part -
l'anàlisi prèvia et va ajudar a fer-te una representació mental; però la
primera frase ("lo ideal hubiera sido") parteix d'una assumpció
implícita: s'aprèn de l'explicació del professor; en realitat s'aprèn de
l'activitat, de la pràctica, convenientment orientada (en aquest cas per
l'explicació que dius que et van fer); és a dir, abans de practicar no hem d’esperar
que els alumnes 'ja sàpiguen com es fa'.
Si yo como maestra no enseño a mis alumnos las características del texto
argumentativo, su finalidad, qué forma adopta y les ayudo a construir ese marco
comunicativo, no puedo pedirles que me redacten uno, porqué lo lógico es que no
sepan ni por dónde empezar.
·
Assumeixes que (a) allò que expliquem serà
après, i que (b) allò que no expliquem no se sabrà; Emilia Ferreiro qüestiona
aquestes dues assumpcions en aquest text breu i il·luminador: Ferreiro, E.
(2001). «El espacio de la lectura y la escritura en la educación preescolar».
Dins: Alfabetización, teoría y práctica. Mèxic: Siglo XXI, p. 118-122; Tu
creus que els adolescents no saben argumentar encara que no els haguem ensenyat
a fer-ho? Que no saben usar arguments i contraarguments d'una manera afinada (i
de vegades increïblement manipuladora)? Hi ha part de veritat en el que dius,
però jo la reflexió no l'orientaria tant a ensenyar com a fer prendre ‘consciència
de’; com ho veus?
Decodifica
·
'Decodificar' és el terme més adequat? No
suggereix que el missatge es trasllada inalterat d'una ment a una altra? No
revela una visió una mica 'transmissiva'? Em pregunto si no serien termes
millors 'reconstruir' o 'compartir'?
FONTICH
·
com és que poses aquesta referència tota en
majúscules?
Fontich
i Vilà
·
any?
No nos podemos permitir seguir enseñando lengua como lo hacíamos hace
cuarenta años.
·
Trobo que és una afirmació massa genèrica i
com a tal arriscada; què passava fa 40 anys?; segurament com passa en totes les
esferes d'activitat altament complexes (l'escola és una d'aquestes esferes) hi
devia haver de tot, no?; a quin país o context et refereixes? Fa 40 anys
mestres d'escoles rurals d'Aragó, sense Internet i a través de correu postal
van fer un increïble projecte d'edició col·lectiva d'un llibre, formant una
comunitat a distància de treball,
estudi, aprenentatge i intercanvi. A mi em sembla que són un exemple a seguir;
també fa 40 anys hi havia encara ben vives les lliçons de Freinet a França, tan
revolucionàries en l'ensenyament de l'escriptura als nanos que va transformar
les formes com les famílies veien l'educació i els pares es van sindicalitzar
per defensar els seus drets; són només dos exemples que potser mostren que
l'eix cronològic no és el més adequat per veure què hem de descartar com a
pràctica educativa i què hem de tenir conservar.
Lo ideal sería poder trabajar con grupos reducidos para que, de este modo,
pudiéramos personalizar al máximo las actividades y el seguimiento
individualizado del progreso de cada alumno atendiera sus necesidades
específicas.
·
totalment d'acord;
plausible.
·
es aquest el millor adjectiu? potser millor
'acuciante'?
Correcto significa correcto en una situación y momento concreto
·
jo hi afegiria 'en relació a una intenció
concreta';
la adaptabilidad y flexibilidad de las actividades que planteemos en el
ejercicio de la docencia són condiciones sine qua non.
·
em pregunto en quina direcció creus que van
aquesta 'adaptabilitat' i 'flexibilitat'; és a dir: qui s'ha d'adaptar a qui?,
què és el que s'ha d'adaptar on? l'etimologia de 'educar' és guiar: però un
sinònim és 'formar', l'etimologia del qual és 'donar forma'; si has de donar
forma has de superar en certa manera la resistència que t'ofereix aquell
objecte o element; suposo que t'has d'adaptar a les seves condicions per triar
les millors eines (les mans si és un tros de fang, un martell si és un bloc de
marbre); com ho veus?
Hacer aflorar en nuestros estudiantes la autoconsciencia para que sepan
detectar cuáles son las competencias que debe mejorar, qué puntos fuertes
tienen…
·
magnífic
que permita al alumno ser consciente de en qué punto se encuentra y cuáles
son los próximos pasos a seguir
·
interessant; jo crec que la metàfora dels
passos a seguir, com si l’aprenentatge fos un camí, un itinerari, pot ser
equívoca, ja que s'assembla més a una ruta sinuosa en tot cas, que a la
linealitat d'una trajectòria prèviament ja establerta; l'aprenentatge és més un
procés recursiu amb marrades, parades, retrocessos, i moments per contemplar el
paisatge que una llista de passos convenientment ordenats linealment; ho
explica molt bé Felipe Zayas a Zayas, F. (2014). Enseñar lengua y literatura:
de insatisfacciones, búsquedas, certezas y extravíos. Conferencia inaugural,
I Encuentro de Docentes de Lenguas, Sevilla, 22 de març.
sin sentido
·
sinsentido?
lagunas de conocimiento importantes, competencias básicas no adquiridas
que, con el paso de los años, se convierten en carencias cada vez más difíciles
de suplir.
·
interessant; entenc l'anècdota encara que
revela una visió una mica lineal, no? Si s'aprèn tot allò que se'ns ensenya
quedarà ben reflectit a la nota; la recerca educativa mostra que això no és ben
bé així, que és una mica més complex: els alumnes saben coses valuoses que no són
avaluades, per exemple els anomenades "pràctiques vernacles" (mira't
l'interessant article Cassany, D. & Hernández, D. (2012, enero-junio).
¿Internet: 1; Escuela: 0? CPU-e, Revista de Investigación Educativa, 14.
Recuperado de http://www.uv.mx/cpue/num14/opinion/cassany_hernandez_internet_1_escuela_0.html); i de vegades expliquem coses incorrectes (per exemple
"el pronom substitueix el nom"; mira't el volum que hi ha a la
biblioteca d'humanitats T. Ribas & A. Camps (ed.), El verbo y su enseñanza.
Hacia un modelo de enseñanza de la gramática basado en la actividad reflexiva.
Barcelona: Octaedro i l'article on-line Fontich, X. & García-Folgado, M.J.
(2018). Grammar instruction in the Hispanic area: The case of Spain with
attention to empirical studies on metalinguistic activity. Contribution to a
special issue Working on grammar at school in L1 education: Empirical research
across linguistic regions. L1-Educational Studies in Language and Literature,
18, p. 1-39. https://doi.org/10.17239/L1ESLL-2018.18.04.02)
Evolucionemos de una vez por todas las prácticas docentes que ya hemos
contrastado reiteradamente que ya no funcionan.
·
Afirmació una mica vaga. Jo tindria en compte
el que afirma Cèsar Coll: el professor transmissiu és transmissiu sense
Internet i amb Internet; el professor constructivista ho és sense Internet i
amb Internet; la variable no és antic/modern, tradicional/no-tradicional,
funciona/n-funciona, docents joves/ docents vells: les veritables variables per
emprar les TIC adequadament són: a) visió transmissiva de l'ensenyament / visió
constructivista; això explica per què els docents joves acostumen a ser més
transmissius i tradicionals que els docents més experimentats; b) que el docent
tingui integrades a les seves pràctiques habituals a la seva vida personal,
familiar, etc. els instruments TIC; Aprender
y enseñar con las TIC: expectativas, realidad y potencialidades César Coll Salvador
2008 Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, 72, (Ejemplar dedicado a:
Educar en la sociedad del conocimiento), págs. 17-40
Las nuevas remesas de profesores, nacidos en plena era digital, ayudaremos
a la transición hacia un modelo educativo adaptado a las necesidades de las
sociedades modernas del siglo XXI.
·
la recerca mostra que aquesta afirmació no té
fonament si el motor d'aquesta transició és la joventut o el fet de ser nadius
digitals, com sembla que se suggereix; sí que té fonament si aquests docents
joves adopten una visió constructivista i adapten a la seva vida les eines TIC;
positivismo
·
és aquest el millor terme? (mira la definició
que en dona la DRAE); potser millor 'con actitud positiva'';
facilitador entre el conocimiento y el alumno
·
vols dir que el coneixement té vivència
pròpia fora de l'alumne? potser vols dir que el coneixement resideix en les
persones, en aquest cas el professor o algun instructor i que aquest ha de
mediar entre el que sap ell i el que l'alumne sap per ajudar-lo a construir nou
saber?
Referències incompletes/incorrectes:
·
Fontich, X.; Vilà, M. (2017). L’ensenyament de Llengua a
l’educació secundària: proposta d’un marc per a la reflexió. Universitat
Autònoma de Barcelona.
·
Dolz, J. (abril de 2009). La didáctica de las lenguas,
una disciplina en proceso de construcción. Universidad Complutense de
Madrid.Recuperado de: http://bit.ly/2Pyri3l.
·
Camps, A. (2018). Una educación lingüística para formar
ciudadanos críticos. Didacticae, Revista de Investigación en Didácticas
Específicas, 3, 5-15.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada