A manera de Jo confesso:
Reconec la meva
tafaneria. Tot i el pudor que em suposa mostrar els meus textos als altres, no
he pogut evitar llegir els escrits dels meus companys. I reconec, també, que els
que m’han agradat més són els que han fet gala del que considero dues de les
meves mancances més grans: la falta de creativitat quant a l’escriptura (no pas
quant a la pintura) i el coneixement gairebé ínfim que tinc de les TIC. Dit
això, és evident que la guia interactiva de l’Eloi no ha pogut sorprendre’m més,
tenint en compte que el meu treball, tot i estar fonamentat, no deixa de ser
molt semblant a un treball monogràfic com els que feia a la carrera.
Quant al seu
retorn, el Xavi obre una pregunta que, aprofitant la possibilitat que ens dona
aquest bloc de crear una comunitat interactiva, em permeto continuar. La
pregunta és: “com aconseguir que l’error motivi l’alumne?”. Jo no tinc la
resposta a aquesta qüestió; però considero que, com a professors, hem
d’aconseguir que tant la nostra atenció com la de l’alumnat se centri en el
mateix procés d’aprenentatge, més que no pas únicament en el seu resultat. És
clar! Tots volem obtenir bones qualificacions, però, com ja deia la Neus
Sanmartí (2015), el principal requisit perquè es doni un aprenentatge
significatiu per a l’alumne és que ell mateix esdevingui conscient del seu progrés
al llarg d’aquest recorregut. I això implica haver de distanciar-se –en certs
moments i acompanyat del professor– del producte elaborat per a poder detectar-ne
els errors tot considerant aquesta operació una oportunitat de millorar l’aprenentatge
abans de continuar endavant. No és això el que hem fet tots, al cap i a la fi,
amb els nostres escrits reflexius? Aturar-nos, deixar-los reposar, i prendre
consciència dels seus aspectes millorables? I és que, com diu el Xavi al retorn
que fa a la Sònia, l’aprenentatge no és pas un trajecte lineal sense
possibilitat de parar en el camí, sinó “un procés recursiu amb parades,
retrocessos i moments per contemplar el paisatge[1]”.
Trobo
que, per a evitar que l’error provoqui una falta de motivació en l’alumne, és indispensable que, com a professors, tinguem cura de la dimensió
emocional dels estudiants, un dels factors que molt encertadament la Montserrat
Vilà i el nostre professor recullen a la rosa dels vents sobre l’aprenentatge
(2015: 169). I això passa per valorar necessàriament les pràctiques vernacles.
Recordo com el nostre tutor de 3r d’ESO es va queixar pel fet que, amb 14 anys,
continuéssim llegint còmics de manga, com si no haguéssim evolucionat gens des
dels 7 anys. Caldria conèixer la seva versió, i no quedar-nos únicament amb la
dels alumnes, però la veritat és que la sensació que vam tenir va ser que no
érem prou bons; una mica com el que li passa a la Mei, protagonista de
l’article de Cassany (2012), que, tot i tenir un hàbit de lectura i manejar
fòrums i pàgines webs, suspèn llengua.
![]() |
[Versió de La nit estrellada] |
Que
hagi arribat a l’article de Cassany a partir del retorn que el Xavi ha fet a la
Sònia és una bona mostra dels beneficis que m’ha reportat participar d’aquest
bloc. I és que, no només he pogut comprovar la importància que té fer un bon
comentari sobre els treballs –superant així els límits d’una nota numèrica que
no diu pràcticament res– i de les hores de feina que hi ha hagut d’invertir el
Xavi. També m’ha permès conèixer noves fonts bibliogràfiques, saber que l’Artur
és, com jo, un fan declarat de Woody Allen (prefereixo Crimes and Misdemeanors, Artur!) i, en definitiva, dialogar i
intercanviar idees amb els nostres companys, però també amb el professor. No és
així com construïm l’aprenentatge?
Referències bibliogràfiques:
Cassany, Daniel (2012,
enero-junio): «¿Internet:1; Escuela: 0?», CPU-e,
Revista de investigación educativa, 14. Disponible també a: «https://www.uv.mx/cpue/num14/opinion/completos/cassany_hernandez_internet_1_escuela_0.pdf»
[Consulta de febrer de 2019].
FONTICH VICENS, Xavier i Montserrat VILÀ SANTASUSANA
(2015): «L’ensenyament de la llengua a l’educació secundària: proposta d’un
marc per a la reflexió», a Casals, D., Foguet, F., Raons de futur, Barcelona:
Societat Catalana de Llengua i Literatura, pàgs. 157-182.
SANMARTÍ, Neus (2015): «Avaluar per aprendre»,
Fundació Jaume Bofill [registre en vídeo]. Disponible a: «https://www.youtube.com/watch?v=v16EoFjeqN0»
[Consulta de febrer de 2019].
[1]. Aprofito aquest
“paisatge” de què parla el Xavi per a ensenyar-vos dos que vam pintar la meva germana i jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada