Espectre de llums i colors

Vaig rebre el retorn del treball avui encara no fa una setmana. Sé quin tipus d’estudiant sóc, no pas brillant, però sí aplicada i responsable. Si més no, com alguns heu pogut advertir, la meva visió ha disminuït exponencialment en aquests darrers dos mesos. De cop i volta, la concepció que tenia de mi mateixa com a estudiant es va veure trastocada: no podia portar les lectures preparades, no veia res del que es projectava a classe, inclús vaig haver de posposar entregues de treballs. Des de llavors, la percepció que tinc del món que m’envolta és una altra i m’he hagut d’adaptar aquesta nova realitat.

Vitralls de la Sagrada Família a càrrec de Joan Vila-Grau

Exactament així va començar la conversa de retorn amb el professor Fontich: explicant-li quines eren les meves noves circumstàncies i exposant-li també la meva preocupació alhora de saber adaptar la meva futura pràctica com a docent a un espectre inacabable, no només de grisos, sinó de blaus, roses, grocs i verds que formen les circumstàncies de cada individuo d’un grup classe.

Com fer que en una sola aula es generi coneixement per tots aquests individus amb necessitats, interessos i nivells de maduresa diferents? Bé, primer de tot hem d’entendre quin és el nostre context de treball, l’ESO. És a dir, l’última etapa educativa obligatòria que completa l’educació bàsica per la qual tothom ha de passar. A partir d’aquí hem de trobar les eines i recursos que ens ajudin a produir coneixement respectant la individualitat i la capacitat d’autonomia de l’alumnat.

Escala de la torre de Naixement de la Sagrada Família

No cal nombrar a Aristòtil i el seu cèlebre aforisme de “L’home es per naturalesa un animal social” per ser conscients de que ens necessitem, de que gràcies les reflexions dels altres som capaços de veure les fortaleses i les debilitats dels nostres arguments. A més, d’obrir-nos noves perspectives, aquestes pràctiques afavoreixen valors com el respecte, la responsabilitat i la tolerància, així com la construcció d’un esperit crític i unes habilitats socials imprescindibles pel correcte desenvolupament de l’ésser humà social.

Un altre tema que vaig compartir amb el professor Fontich era l’angoixa que vaig percebre en els meus alumnes. Tenint en compte la poca experiència que tinc com a docent (classes particulars), em sembla d’especial rellevància parlar de l’autoestima de l’alumnat i com els mestres, a través de la nostra metodologia podem contribuir a millorar o empitjorar la seva autopercepció.

Per això, la parla exploratòria, els grups d’experts i la reflexió metalingüística em semblen recursos infal·libles que donen participació i protagonisme a l’alumnat més enllà de quines siguin les seves capacitats en el camp en el que estiguem detinguts en aquell moment.