El perquè de tot plegat

Amb els escrits reflexius penjats al blog queda ben clar que som una classe molt heterogènia, ja que a partir d’unes mateixes instruccions vam crear textos molt diferents. Alguns van ser més acadèmics (m’hi incloc; personalment em costa no ser-ho); d’altres, més informals. El to també va ser força divers, tant en els documents inicials com en els retorns.

En primer lloc voldria posar en valor la feinada que va tenir en Xavier Fontich durant les dates nadalenques. Com ja han comentat diversos companys/es, va ser gratificant descobrir una atenció tan personalitzada en el feedback per part d’un docent. Vam tenir la sensació d’haver estat llegits i rellegits. No estem acostumats a aquest tipus de correccions conceptuals i, com que es tractava d’un escrit reflexiu amb unes consignes prou obertes, potser van sorprendre.

Tot i això, en aquesta entrada sobre els retorns, com que en el meu cas la resposta al meu text va ser molt breu, m’agradaria reflexionar sobre l’objectiu final d’aquest blog. Recordo la sorpresa, contrarietat i disgust generalitzat que hi va haver quan se’ns va comunicar que els nostres escrits havien de ser penjats en un blog comunitari. Estem molt acostumats a dirigir els escrits únicament al professorat i no pas a compartir-los amb els companys/es. Vam dedicar-hi una classe sencera a parlar-ne!

Font: Isabel Soler

Podem dir que ha estat una experiència molt positiva, ja que ens ha permès entrar dins les “ulleres metafòriques” amb les quals els nostres companys/es veuen la professió; ens ha proporcionat una gran quantitat de bibliografia íntimament relacionada amb continguts molt específics, hem intercanviat metàfores, hem conegut maneres molt diverses d’encarar un text reflexiu (garrotins, cartes, contes, etc.), i un llarg etc. Tots aquests recursos, actituds i maneres de fer s’haurien perdut si l’exercici només s’hagués dirigit al professor.

Penso que el blog buscava que experimentéssim en primera persona alguns dels principis de l’assignatura d’Ensenyament i aprenentatge de la llengua (escriure per ser llegits, esperit crític, construcció col·lectiva de coneixement, etc.) En aquest sentit, estic molt amb la meva companya Montse quan diu: “potser la travessia que ha comportat aquesta assignatura ens ha sacsejat més del que estem habituats com a alumnes, i fins i tot ens ha col·locat contra les cordes (...). Crec que el viatge que ha comportat aquesta assignatura ha estat com ha de ser tot bon viatge: “ple d’aventures” (com diu el poema de Kavafis), i “ple de coneixences” i gràcies a tot això, crec que l’aprenentatge ha estat del tot significatiu.”

També, si m’ho permeteu, m’agradaria citar Xavier Fontich en el retorn que li va fer a la companya Núria.  Les seves paraules, altament introspectives, crec que són molt aclaridores:

“Interessant; a mi m’ha passat amb la proposta de fer un blog; m’ha costat frenar i deixar que alguns alumnes manifestessin disgust, contrarietat, desacord, etc., ja que és un procés vital d’aprenentatge; mentre manifesten això el que fan és aprendre, assimilar el que calia fer; amb el lliurament se supera aquesta primera fase i amb el reton es veurà més clar (espero!) quin era el sentit del blog i quines possibilitats obre; la primera és crear un terreny comú i compartit de coneixements i sensibilitats”.

Finalment m’agradaria citar un fragment del projecte “Fem que l’ortografia sigui...peix al cove!”, que em sembla molt revelador, també, de la importància de compartir coneixement

“L’objectiu és que els alumnes no es limitin a lliurar la feina al professor sinó que es preocupin també de fer-la pública. Compartir el coneixement no és una qüestió menor. Tal com destaca Pea (1993, citat a Mercer, 2013, p. 153) “l’expertesa es defineix a través de la participació persistent en el discurs d’una comunitat, i no tant a través de la possessió d’estructures conceptuals o de destreses per a la solució de problemes” (en anglès a l’original). És a dir: què significa saber coses? Segons aquestes paraules significaria principalment poder entrar en el diàleg que es produeix en una comunitat determinada, com ara aquella interessada a ensenyar i aprendre ortografia.”

Bibliografia

Fontich, X. (2014). Fem que l’ortografia sigui... peix al cove!”.