La motxilla amb els llibres imprescindibles de l’assignatura

Per aquesta entrada optativa se’m va acudir de recollir els llibres que des de l’assignatura d’Ensenyament i Aprenentatge de la Llengua se’ns han anat recomanant al llarg del curs. M’ha semblat interessant perquè, tot i que com a alumnes acostumem a apuntar aquest tipus de propostes, sovint queden oblidades a les llibretes o ordinadors sense que hi tornem a pensar mai més. A continuació citaré la llista de llibres, juntament amb una breu síntesi, una referència al context en el qual el professor els va esmentar i una petita reflexió meva. El professor Xavier Fontich n’hi ha afegit un parell que no tenia apuntats. Els llibres van llistats en l’ordre en què els tinc a la llibreta. Espero que us serveixin:

Font

Bernárdez, E. (2008). El lenguaje como cultura. Madrid: Alianza Editorial

Síntesi: El catedràtic de Filologia anglesa per la Universitat Complutense de Madrid, Enrique Bernárdez, revisa el concepte de llenguatge i defensa la seva relació amb la cultura, en un text molt punyent i autèntic.  Fa una important èmfasi a les idees preconcebudes, les trivialitzacions i les manipulacions sobre el llenguatge. És un text que vol fer reflexionar tant a lingüistes com a usuaris de la llengua en general.

Context: Aquest llibre va ser proposat pel professor a la primera classe de l’assignatura, quan se’ns va parlar del III Congrés Internacional sobre Ensenyament de la Gramàtica.

Reflexió: Va ser un privilegi poder-lo escoltar a l’auditori de lletres de la UAB durant el III Congrés Internacional sobre Ensenyament de la Gramàtica, en la conferència  "Enseñanza de la gramática como enseñanza de una actividad sociocultural" . Va ser especialment interessant sentir les preguntes formulades pel lingüista i catedràtic Ignacio Bosque.

Wagensberg, J. (2006). A más cómo, menos por qué. Barcelona: Tusquets.

Síntesi: És un recull de 747 aforismes que el professor, investigador i escriptor Jorge Wagensberg va publicar l’any 2006 amb la intenció de “comprendre allò fonamental, natural i actual”, segons detalla en el subtítol del llibre. Concretament, segons afirma el científic, A más como, menos por qué, “és l’aforisme que resumeix el pensament científic”, ja que, “preguntar per les causes és sempre una pregunta d’emergència (...)-. En canvi, preguntar-se per el com és investigar el procés”.

Context: Aquest llibre va ser proposat pel professor en una de les sessions inicial de l’assignatura, quan ens fèiem preguntes com ara “saber llengua què vol dir?”, “a usar la llengua se n’aprèn només usant la llengua?”.

Reflexió: Sempre recordaré el dia que Wagensberg va venir a la meva escola (Nostra Llar de Sabadell) quan jo feia 5è de primària. Ens va venir a fer una xerrada divulgativa per a un projecte que vam fer en col·laboració amb el museu de la Ciència (abans de la remodelació del 2004). Es deia “De la forma a la funció” i tractava sobre les figures geomètriques (forma) i la seva relació amb la realitat (funció). Encara recordo amb claredat el text de la meva exposició sobre l’ona i el fractal. Em va captivar com d’entenedor i divulgador va ser el dr. Wagensberg en les seves explicacions. Us deixo l’enllaç de la notícia de l’exposició del Museu de la Ciència.

Ferreiro, E. (2013). El ingreso a la escritura y a las culturas de lo escrito. Mèxic: Siglo XXI

Síntesi:En aquest llibre publicat l’any 2013, la psicòloga, escriptora i pedagoga argentina Emilia Ferreiro presenta dades sobre més de 15 estudis sobre la gran quantitat de problemes que els nens petits han de superar per enfrontar-se a l’escriptura, tant en format paper o en pantalla.

Context: Aquest llibre va ser recomanat quan en una classe parlàvem sobre la llengua oral i els infants, i el professor ens va comentar: “l’infant no arriba a l’escola (3, 4, 5 anys) com un principiant en l’aprenentatge de l’ús del llenguatge. Ja disposa d’un repertori, ja que el primer gènere discursiu que aprenen els nens és el diàleg.”

Reflexió: Ben segur que pot ser un text interessant per posar en dubte pràctiques d’escriptura per a infants.

Font

Chambers, A. (2007). Dime: los niños, la lectura y la conversación. Mèxic: Fondos de Cultura Económica de España (FCE).

Síntesi: En la contraportada s’especifica que es tracta d’un llibre que ofereix informació pràctica sobre la conversa literària en les aules de classe. És una guia que vol ajudar els alumnes a tenir eines per expressar la seva recepció literària, és a dir, a poder expressar els pensaments i sentiments que la lectura produeix en els lectors. Per desenvolupar el seu enfocament, Chambers parla d’aspectes com compartir l’entusiasme, les dificultats, els patrons narratius, l’elecció dels llibres, l’esperit crític, etc.

Context: Aquest llibre va ser recomanat en la mateixa sessió que l’anterior, quan reflexionàvem sobre la dificultat de fer preguntes, especialment en el cas dels alumnes de primària. Seguidament vam parlar sobre l’oral monològic i dialògic.

Reflexió: Ens l’han recomanat vàries vegades durant el màster. Després d’haver-lo fullejat queda clar que ofereix un conjunt de preguntes molt vàlides per guiar i implicar els lectors en el procés de lectura d’obres literàries de característiques, gèneres i formats molt diferents. Ens ha anat molt bé per preparar les discussions literàries de la nostra SD sobre el foment de la lectura a través dels àlbums il·lustrats. 

Larsen-Freeman, D. (2003). Teaching Language: From Grammar to Grammaring. Boston: Thomson/Heinle

Síntesi: Es tracta d’una lectura obligatòria per a tots els professors d'ensenyament de llengües. En el llibre s'exploren els elements regulars i previsibles del llenguatge, així com la creativitat potencial del seu sistema subjacent. L’autora combina una àmplia gamma de punts de vista amb les seves pròpies experiències i estudis personals; qüestiona les idees descriptives estàtiques de la gramàtica, basades en regles, i promou les nocions més fluides i dinàmiques de la gramàtica de motivació que defineix com "la capacitat d'utilitzar estructures gramaticals amb precisió, significació i adequació". El lector no es troba amb un conjunt enciclopèdic de definicions, sinó amb una comprensió més profunda de la naturalesa orgànica del llenguatge i la seva adquisició, i un conjunt d'eines afins per apropar-se al llenguatge en l'ensenyament de llengües.

Context: Va ser recomanat en una de les classes inicials de l’assignatura, quan se’ns va presentar la rosa dels vents, i més concretament, quan parlàvem sobre els processos cognitius en l’aprenentatge de la llengua.

Reflexió: Segur que és un text interessant que inclou aspectes teòrics, veus i testimonis de l’aula i espais de reflexió sobre l’ensenyament de llengües. 

Van Lier, L. (2004). The Ecology and Semiotics of Language Learning. USA: Springer Netherlands

Síntesi: En aquest llibre l’autor intenta proporcionar una base per a una visió ecològica del món i aplicar-la a l'educació lingüística, que considera una de les activitats humanes més importants. Intenta abastar tots els temes principals que formen part del procés d'aprenentatge de llengües i la professió de l'ensenyament de llengües, com són el llenguatge, la percepció i l'acció, l'autoaprenentatge, la pedagogia crítica i la recerca.

Context: Com en l’anterior, va ser recomanat en una de les classes inicials de l’assignatura, quan se’ns va presentar la rosa dels vents, i més concretament, quan parlàvem sobre els processos cognitius en l’aprenentatge de la llengua.

Reflexió: Segur que és un text interessant i desafiador per als qui volem ensenyar llengües.

Tuson, A., Calsamiglia, H. (1999). Las cosas del decir. Barcelona: Ariel

Síntesi: En l'actualitat, la formació lingüística exigeix ​​una reflexió sistemàtica sobre l'ús de la llengua, especialment per als professionals de l'ensenyament, de la comunicació i de la traducció. El llibre presenta una síntesi panoràmica de les diferents dimensions que s'han de considerar per abordar l'estudi dels fets comunicatius. S'inclou una perspectiva que integra les propostes recents més significatives de la pragmàtica, la lingüística textual, funcional i enunciativa i la sociolingüística de la interacció.

Context: Va ser recomanat en una sessió en què parlàvem sobre els gèneres discursius i l’estudi de textos.

Reflexió: Ben segur que és un text interessant íntimament lligat amb la visió que se’ns ha ensenyat en el màster.

Cuenca, MJ. (1993). Teories gramaticals i ensenyament de llengües. València: Tandem Edicions

Síntesi: Aquest llibre pretén mostrar de manera fàcil i breu la història de la lingüística i, més concretament, de la lingüística aplicada. Es pot considerar també un manual d'ensenyament. L'objectiu més important de l'obra és explicar les diferents tipus de teories gramaticals de la història de la lingüística i, especialment, la relació que mantenen amb l'ensenyament de llengües i la seva influència en l'ensenyament de llengües estrangeres.

Context: Va ser recomanat en la classe on vam parlar sobre la lingüística cognitiva i estructural, gramàtica tradicional i generativa.

Reflexió: Criden l’atenció els noms dels capítols (per exemple, “Ja l'has passada, la gramàtica tradicional? No, jo no he passat ni el xarampió”), també és interessant perquè inclou un itinerari bibliogràfic on l'autora parla dels llibres que pensa que són importants per aprofundir més en el tema tractat a cadascú d'ells. També té petites ressenyes dels llibres aconsellats.

Cuenca, MJ. i Hilferty, J. (1999). Introducción a la lingüística cognitiva. Barcelona: Ariel

Síntesi: És el resultat de la col·laboració de dos investigadors que provenen de tradicions diferents. La diversitat en la formació i també en els temes específics de recerca dels autors, unida a un interès comú per la lingüística cognitiva, es combinen per oferir una presentació d'aquest recent model teòric que intenta ser completa, plural i adaptada als interessos del lector del nostre entorn lingüístic i científic.

Context: Va ser recomanat en la classe on vam parlar sobre la lingüística cognitiva i estructural, gramàtica tradicional i generativa.

Reflexió: Tal com s’especifica en la contraportada, s'ha concebut com un instrument útil per al no iniciat, de manera que ofereix dades pràctiques per a acostar-se a la investigació cognitiva actual.

Cassany, D. (2006). Rere les línies. Sobre la lectura contemporània. Barcelona: Empúries.

Síntesi: Els textos i la lectura canvien constantment segons les èpoques, la història i les diferents comunitats, per tant convé preguntar-nos com llegim en aquest segle XXI i quines circumstàncies ens condicionen. D'entrada, tots els escrits transmeten ideologia, i darrere sempre s'hi amaga algú. ¿Qui és? ¿Què pretén? També els formats canvien: les pantalles i la web arraconen la biblioteca de paper. Naveguem, cerquem i cliquem perquè compareguin a casa milers de respostes. Però... ¿són fiables? Encara més, ens toca llegir en altre idiomes: cartells, webs, prospectes... ¿Ho entenem tot? I, finalment, tenim una dificultat afegida: estem rodejats de textos tècnics, de divulgació científica, instruccions i impresos; ¿arribem a entendre el que diuen?

Context: Aquest llibre va ser recomanat quan reflexionàvem sobre els gèneres discursius i els sentits d’un text.

Reflexió: És un text interessant per fomentar una lectura crítica, per reflexionar sobre la tecnologia, el paper de la lectura i l’escriptura en la divulgació científica.

Tusón, J. (2009). Introducció a la lingüística. Barcelona: Aula

Síntesi: La nostra condició essencial i única es defineix per la possessió de la facultat del llenguatge. És per això que podem considerar la lingüística una ciència privilegiada que ens porta cap al coneixement d'aquest aspecte de la condició humana. Introducció a la lingüística està concebuda com una obra inicial que abasta els fets de la comunicació verbal, les estructures internes de les llengües i altres aspectes interdisciplinaris.

Context: Va ser recomanat en la classe on vam reflexionar sobre l’espai que hauria d’ocupar la gramàtica a l’aula.

Reflexió: Interessant llibre introductori.

Bernárdez, E. (2004). Qué son las lenguas? Madrid: Alianza Editorial.

Síntesi: En la ressenya que Xavier Fontich va fer de Qué son las lenguas?, l’any 2006,  explica que “és un manual de divulgació que té la intenció de fer que el lector elimini o relativitzi algunes idees preconcebudes que pugui tenir sobre aspectes generals de les llengües”. La tesi que defensa Bernárdez és: “les llengües, en la seva immensa varietat d’usos, canvis, influències i orígens, i en la seva dinàmica caòtica, desordenada, impredictible i aparentment impossible de sistematitzar, poden ser objecte d’una teoria lingüística”.

Context: Aquest llibre va ser recomanat en una de les primeres classes després de les vacances de Nadal, quan reflexionàvem sobre les pràctiques vernacles, el recompte de paraules per falta i el paper de les noves tecnologies en els professors de llengua.

Reflexió: Després d’haver fet un cop d’ull a la ressenya de Xavier Fontich i veure els apartats d’aquest llibre (alguns d’ells són “què és una llengua, per què n’hi ha tantes, d’on han sortit,si n’hi ha de més primitives i de menys primitives o com canvien”) no he pogut evitar recordar el germà de la meva àvia, Miquel Civil Desveus, que va morir aquest mes de gener a Chicago. Era expert mundial en assiriologia (estudi arqueològic, històric i lingüístic de l'antiga Mesopotàmia i les cultures relacionades que usaven l'escriptura cuneïforme), i era especialitzat en llengua i cultures sumèries (la primera llengua humana escrita).

Aquesta és la ressenya que el The Washington Post va fer de la seva mort.

Font

Castellà, JM. (1992). De la frase al text. Barcelona: Empúries

Síntesi: En el camp de la lingüística en català, aquest és un llibre plenament innovador. En efecte, De la frase al text presenta una panoràmica de teories recents que tenen en comú la consideració de la llengua com a instrument d’ús (lingüística del text, anàlisi del discurs, sociolingüística, psicolingüística, pragmàtica, etc.).

Context: Va ser recomanat en l’última classe de l’assignatura, quan, a mode de conclusió, resumíem les característiques de la didàctica de la llengua.

Reflexió: És un llibre actual que parla sobre un tema que hem debatut molt al màster.

Cassany, D. (2011). En_línia. Llegir i escriure a la xarxa. Barcelona: Graó

Síntesi: En professor de la UPF, Daniel Cassany, parla de la profunda transformació cultural amb especial incidència en les pràctiques d’escriptura i de lectura que ha suposat l’arribada de les tecnologies digitals. Analitza les noves maneres d'utilitzar l'escriptura per interactuar i resoldre tasques socials però posant més èmfasi en l'escola.

Context: Va ser recomanat en una de les darreres classes del curs, quan parlàvem de les l’escriptura i la lectura en suports digitals.

Reflexió: És un text descriptiu, reflexiu i de sistematització molt actual, ja que inclou els resultats de les darreres recerques, problematitza alguns debats al voltant de les tecnologies digitals i, alhora, fa aproximacions pedagògiques.

Casals, A. (coord) (2010). Corrandescola: Proposta didàctica per treballar la glosa a Primària. Cerdanyola del Vallès: ICE-UAB.

Síntesi: En aquest llibre, mestres de llengua i de música proposen introduir a l’escola la cançó improvisada o glosa (corrandes, garrotins, jotes, cançons de pandero, nyacres, etc.) com a recurs per a la millora de la llengua oral, la convivència escolar, l’aprenentatge musical i, en últim terme, l’educació com a persones i com a ciutadans.

Context: Proposta de Xavier Fontich

Reflexió: És, sens dubte, un llibre per als fans de Pere Bolet i la seva “Gramàtica dramàtica”!

Fontich, X. (acceptat per publicació). Projectes per ensenyar literatura: interpretació i creativitat a l’aula.

Síntesi: Tal com s’especifica en la introducció, és un llibre escrit amb un to molt personal, que consta de set projectes implementats a les aules de secundària per Xavier Fontich per treballar la literatura. El text parteix de l’interrogant: “de quina manera podem despertar en els nostres alumnes adolescents l’interès per la literatura?”.

Context: Proposta de Xavier Fontich

Reflexió: Ben segur que quan sigui publicat serà un llibre molt interessant i a tenir en compte, ja que reuneix un conjunt de material didàctic molt interessant que l’autor ha experimentat en primera persona i, d’altra banda, inclou una mirada reflexiva sobre la pràctica docent i aportacions bibliogràfiques. Aquest és l’enllaç de la introducció. 

Font