Ja que hem obert aquest meló
del vers, i com que entre tots farem que el blog quedi ben farcit d’idees,
reflexions i recursos, em permeto la llicència d’estirar una mica més el fil de
les rimes. Desgranem per què ens pot servir incloure-les a l’aula, i per quins
motius no hauria de quedar-nos com un bolet merament lúdic o gratuït
(tranquils, no mor ningú de la meva família si faig servir aquesta expressió!)
Les nostres estimades companyes que fan
pràctiques a l’Institut Federica Montseny ja ens
van parlar dels raps que van fer els alumnes de 2n d’ESO del centre contra el
masclisme. Una iniciativa molt ben travada, que només escoltant-ne el resultat
ja ens transmet l’entusiasme que els alumnes hi devien posar. Per tant, podem
parlar de motivació intrínseca. Però a més a més, en aquest cas la temàtica del
rap no podia ser més d’actualitat i present en el dia a dia dels i les alumnes
(i de tots nosaltres), així doncs, el projecte té una grandiosa intencionalitat
social, vocació d’influir en l’entorn. Motivació².
Personalment, vaig tenir l’ocasió de
participar en un taller de Versembrant, un col·lectiu amb
diverses propostes educatives entorn el rap, que em va agradar molt i va
funcionar molt bé entre els adolescents que hi van participar, i val la pena
fer-los constar aquí.
D’altra banda, el que a mi em sembla un nivell
de sublimació superior, és atrevir-se a endinsar-se en el món de la glosa. Una
glosa és un cant improvisat sobre una melodia popular. N’hi ha de mil tipus:
garrotins, corrandes, jotes, nyacres, seguidilles... Respecte el rap aquí hi
trobem valors afegits. La glosa és comuna i tradicional arreu dels Països
Catalans, i a cada territori hi podem trobar gèneres particulars, així doncs és
un tret comú de tots els parlants de la nostra llengua i a la vegada ens farà
descobrir particularitats diverses segons la geografia i els dialectes.
Descobrir aquest patrimoni musicolingüístic comú i variat ens farà cohesionar
el nostre àmbit lingüístic i ens enriquirà, a més a més de poder col·laborar per la seva perpetuació entre generacions. No cal perdre el cul pel que fan a fora
si aquí tenim so good shit.

Hi hem de veure també l’oportunitat (o
l’obligació) de treballar interdisciplinàriament amb el departament de música
del centre. I tot el que pugui afegir, ja ho estan fent des d’eduglosa.cat (gràcies per existir). Només
ens queda ser valents, i apuntar-nos a algun curs
del CAT, l’escola d’estiu de glosa, o tantes
altres iniciatives per iniciar-s’hi.
Sigui com sigui, el rap, la glosa i el que ens
posin per davant, són un motiu per dur a terme un projecte tan profitós com
engrescador:
- És ideal per treballar en grups i que els
alumnes discuteixin i construeixin col·lectivament.
- Es treballa escriptura i oralitat de forma
paral·lela i profunda, a consciència.
- Són exercicis que requereixen
obligatòriament que repassin i validin una vegada rere l’altra la seva pròpia
escriptura (costum difícil d’aplicar a vegades).
- Ens permeten dur a terme una pràctica oral
que requereix molta consciència i treball.
- Ens fan entrenar pràctiques lingüístiques
molt valuoses com si fossin un joc: com condensar un missatge en molt poques
paraules, ordenar arguments, dotar les paraules de missatges i intencions...
-Requereixen una reflexió metalingüística
complexa.
A més a més, projectes d’aquest tipus ens
permetran buscar simbiosis amb altres centres, a nivell d’alumnes i/o
professors, i qui sap el que pot arribar a sorgir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada