Dibuix
Més enllà d'esquemes i de mapes conceptuals, a classe s'ha mostrat la força de presentar els conceptes a través de l'ús de dibuixos.
En concret la rosa dels vents ens ha acompanyat durant les classes i ens retornarà cada vegada que vulguem plantejar una classe de llengua.
A la rosa dels vents s'hi ha sumat l'estrella per analitzar textos. Seran un bon timó per agafar-nos i un bon mapa per veure quins aspectes hem de tenir en compte o encara no hem tocat.
Si aquestes formes han aconseguit arrelar en el nostre aprenentatge de l'assignatura durant el màster, encara més ho podrem fer servir com a eina per a sistematitzar conceptes als nostres alumnes. Pensem-hi!
Procés
En els anys vinents m'aventuro a pronosticar que hi haurà una frase del docent que sovint recordaré per agafar forces: per ser mestre com a mínim hi ha un procés de cinc anys d'aprenentatge. Doncs, això m'ho aplico i al setembre o octubre a començar el
MIR, Mestre Interí Resident. Un cop acaba el màster, que sí que s'acaba, començarà el món real, i aquí els nostres mestres seran 25 adolescents preparats per posar-nos a prova. Tot i que tinc la sensació i l'esperança que un cop passats, o superats, aquests cinc anys, encara ens faltarà molt per aprendre i seguir dins d'aquest procés que és l'ensenyament, que és la vida.
Dubte
El dubte com a motor d'aprenentatge i de creixement professional i personal. La necessitat i la importància de reflexió constant sobre la pràctica docent ha estat una de les constants de l'assignatura. I un dels béns més preuats que m'emporto d'aquest curs. Més enllà dels recursos que hem compartit, més enllà de les teories, la clau de l'actitud com a docent de replantejar-se i reinventar-se en funció de cada classe, de cada grup, és la clau. Intentaré que el meu mantra sigui: "Saber escoltar l'aula i saber-m'hi adaptar", sort que ja en tenim certa pràctica aquesta part de grup que ens estem reinventant una altra vegada. Aprendre i desaprendre per anar avançant junts.
Pensar
"Profe, fes-me un dictat, fes-me un examen, però no ens facis pensar". No puc acabar les contribucions al blog sense referenciar aquesta anècdota que ha sortit a classe més d'una vegada. M'encanta. És tan il·lustrativa i t'imagines la cara de l'alumne i, fins i tot t'hi reconeixes. Quants temors tenim les persones quan ens hem d'afrontar a coses que no coneixem. La por, la incertesa i la mandra. Mentre que el fet conegut ens desperta confort, tranquil·litat i seguretat. Començàvem el màster amb incertesa, però amb certa seguretat, tots havíem trepitjat bastant sovint les aules universitàries, fer un treball, una reflexió, una exposició oral no ens suposa alguna cosa molt allunyada al que hem fet anteriorment. El temor i la incertesa la trobarem l'any vinent, quan ens trobem davant dels nostres alumnes i no només haurem de pensar, sinó que ja haurem d'actuar. I actuar per ajudar-los a pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada