En les últimes setmanes hem estat reflexionant sobre la importància i el temps que de dedicació que suposa la correcció en la pràctica docent. A partir del repte d'aquest blog el docent ens ha permès saciar la nostra xafarderia i conèixer el retorn d'algunes companyes, malauradament ens hem perdut el de més d'un terç de la classe i això ha provocat diferències entre l'alumnat. Com a mínim hi ha hagut la sensació que el retorn no era, ni pretenia ser, universal, i això sobta amb les idees preconcebudes que es tenia sobre l'exercici de la docència, encara més des d'una institució pública. Seguim aprenent.
De l'observació de la resta de retorns també m'ha xocat que sovint el professor bolcava la seva opinió obertament: amb frases com hi estic d'acord, o no hi estic d'acord. Aquest tipus d'intervenció que en entorns més informals segurament passarien desapercebudes, m'ha xocat molt veure-les escrites i publicades. Em sorprèn essencialment per un d'aquests preconcebuts que tenim. Sempre havia entès el retorn o la correcció com una eina que aporta valor a allò que has fet, t'ajuda a avançar o millorar un text, t'indica on hauries d'afinar més una reflexió, aportar més dades per defensar una argumentació i, si es fa en positiu, fins i tot remarcar els punts claus del text. Entenent que la clau és la qualitat del treball i l'interès de l'alumne, o del grup, no hi trobava l'espai per a l'opinió personal del professor. És interessant l'escletxa que s'obra en aquest sentit.
Dit això, entrem en matèria. En molts dels 19 retorns que hi ha al bloc és especialment enriquidor els aspectes en què el professor ha aportat amplificat les fonts que s'havien proposat, així com ha aportat altres exemples que ha tingut a bé compartir i socialitzar. N'he fet un recull (espero no haver-me'n deixat cap) que m'agradaria compartir amb vosaltres.
"A més de la pràctica, et caldrà recórrer a d’0altres lectures per poder interpretar aquesta pràctica, no?" (Fontich, 2018)
Som-hi! Avís, el text sumen 500 paraules, els recursos unes 600 més. Si cal es poden eliminar i posar en el 3r post.
1. Recursos: activitats, seqüències didàctiques i propostes
Consell Audiovisual de Catalnunya (201?) Unitats didàctiques. eduCAC.
Ferrés, J. (2014-2019). Joan Farrés i Prat. Google Acadèmic.
Fontich, X. (2009). Trabajar la corrección de los textos centrándose en la gramática. Ministerio de Educación (Gobierno de España): Leer.es.
-. (2013). La entrevista al personaje literario en un proyecto de lecturas múltiples sobre el tema de la guerra. Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 63, 101-111.
-. (2011). Una secuencia didáctica en 4º de la ESO: Lectura e interpretación conjunta de una novela. Ministerio de Educación (Gobierno de España): Leer.es.
-. (2012). Diàleg, cinema i interpretació literària a l’ESO. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 58, 71-89.
-. (2013). La entrevista al personaje literario en un proyecto de lecturas múltiples sobre el tema de la guerra. Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 63, 101-111.
-. (2013b). Cine y literatura en secundaria para trabajar la interpretación literaria conjuntamente. Lenguaje y textos, 37, 121-132.
-. (2017). Aproximación léxica a la oración: clasificar verbos para trabajar la complementación verbal. In T. Ribas & A. Camps (ed.), El verbo y su enseñanza. Hacia un modelo de enseñanza de la gramática basado en la actividad reflexiva (pp. 108-18). Barcelona: Octaedro;
-. (2017). Aproximación léxica a la oración: clasificar verbos para trabajar la complementación verbal. In T. Ribas & A. Camps (ed.), El verbo y su enseñanza. Hacia un modelo de enseñanza de la gramática basado en la actividad reflexiva (pp. 108-18). Barcelona: Octaedro;
-. & Giralt, M. (2014). Gramática y escritura en 6º de primaria: El complemento del nombre. Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 67, 45-53;
2. Reflexió sobre la pràctica docent
Adell, P. & Ribelles, L. (2011). L´ensenyament de l´escriptura a secundària, Articles de didàctica de la llengua i de la literatura, 55, 84-99.
Boasch, E. (2009). Un lloc anomenat escola. Barcelona: Graó.
Domènech, J. (2009). Elogi de l’educació lenta. Barcelona: Graó.
Ferreiro, E. (2001). El espacio de la lectura y la escritura en la educación preescolar. Dins:Alfabetización, teoría y práctica. Mèxic: Siglo XXI, p. 118-122.
Fontich, X. (2012). Llegir per escriure textos d’història de la literatura. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 56, 27-38.
-. (2017). Enseñar gramática: cuando el "para qué" articula el "qué" y el "cómo". Textos de didáctica de la lengua y la literatura, 75, 7-12.
-. & García-Folgado, M.J. (2018). Grammar instruction in the Hispanic area: The case of Spain with attention to empirical studies on metalinguistic activity. Contribution to a special issue Working on grammar at school in L1 education: Empirical research across linguistic regions. L1-Educational Studies in Language and Literature, 18, p. 1-39.
Ribas, T. & Camps, A. (ed.) (2017). El verbo y su enseñanza. Hacia un modelo de enseñanza de la gramática basado en la actividad reflexiva. Barcelona: Octaedro.
Zayas, F. (2014). Enseñar lengua y literatura: de insatisfacciones, búsquedas, certezas y extravíos.Conferencia inaugural, I Encuentro de Docentes de Lenguas, Sevilla, 22 de març.
Ribas, T. & Camps, A. (ed.) (2017). El verbo y su enseñanza. Hacia un modelo de enseñanza de la gramática basado en la actividad reflexiva. Barcelona: Octaedro.
Zayas, F. (2014). Enseñar lengua y literatura: de insatisfacciones, búsquedas, certezas y extravíos.Conferencia inaugural, I Encuentro de Docentes de Lenguas, Sevilla, 22 de març.
3. Per reflexionar sobre què s’ensenya a classe de llengua
Bernárdez, E. (2008). El lenguaje como cultura. Madrid: Alianza. Ressenya.
Bosque, I. & Gallego, Á. J. (2016). La aplicación de la gramática en el aula. Recursosdidácticos clásicos y modernos para la enseñanza de la gramática. Revista de
Lingüística Teórica y Aplicada 54(2): 63-83.
Casas-Deseures, M., Durán, C., Fontich, X. (2017). La construcció del coneixement gramaticals en aprenents d’educació primària i secundària: Algunes aproximacions a l’aprenentatge del verb. Caplletra: Revista Internacional de Filologia, 63, 111-38. DOI:10.7203/Caplletra.63.10396;
Castellà, JM. (2005). Les ulleres del professor de llengua, Llengua i ús, 33, 42-46.
Camps, A. (1986). La gramàtica a l'escola bàsica entre els 5 i els 10 anys. Barcelona: Barcanova.
Camps, A. i Fontich, X. (2018). La terminologia gramatical a l'ensenyament. Memòries de la Societat Catalana de Terminologia, 7, p.1-13.
Fonticch, X. (2011). El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural: Les nocions de ‘bastida’ i ‘parla exploratòria’. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 54, 68-75.
Lantolf, J. P. & Poehner, M. E. (2014). Sociocultural theory and the pedagogical imperative in L2 education: Vygotskian praxis and the research/practice divide. New York: Routledge. Si el voleu comprar ho podeu fer des d'aquest enllaç i des d'aquest podeu fer ús del préstec interuniversitari perquè us l'enviïn a la UAB. Si primer voleu llegir-ne una ressenya us recomanoaquesta d'Elson publicada a The Modern Language Jorunal.
Coll, C. (2008). Aprender y enseñar con las TIC: expectativas, realidad y potencialidades. Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, 72, (Ejemplar dedicado a: Educar en la sociedad del conocimiento), págs. 17-40
Fontich, X. (2010). Llibres de text i digitalització de les aules. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 50, 36-47.
4. TIC, TAC…
Cassany, D. & Hernández, D. (2012, gener-juny). ¿Internet: 1; Escuela: 0? CPU-e, Revista de Investigación Educativa, 14.Coll, C. (2008). Aprender y enseñar con las TIC: expectativas, realidad y potencialidades. Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, 72, (Ejemplar dedicado a: Educar en la sociedad del conocimiento), págs. 17-40
Fontich, X. (2010). Llibres de text i digitalització de les aules. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 50, 36-47.
5. I, encara una mica més
Alguns blocs per saber-ne més...- Honestidad radical de Manuel Cabezas
- Tomba que gira... que gira que tomba de Ramon Fontdevila
- Blog de Salvador Oliva
- Darle a la llengua de Felipe Zayas
Recomanacions literàries
I, per acabar tornem al retorn del mateix document. D'aquest, el docent en destaca el símil que fa el treball sobre aprendre a anar en bicicleta. En concret, el document cita en un programa de l'Ajuntament de Barcelona que té l’especificitat d’ensenyar a anar en bicicleta a persones adultes.
En el retorn també dins del món de les bicicletes s’aporta una l’experiència que mostra la dificultat que suposo aprendre coses noves sobre el que ja sabem. En aquest cas conduir una bicicleta en la qual s’ha capgirat el funcionament del manillar. Aquí ve el vídeo…
Finalitza aquest post la reflexió del professor:
- Pedrolo, M. (1975). Detall d'una acció rutinària
Font: Fundació Manuel de Pedrolo - Sillitoe, A. (1996). La solitud del corredor de fons. Barcelona: Empuries.
I, per acabar tornem al retorn del mateix document. D'aquest, el docent en destaca el símil que fa el treball sobre aprendre a anar en bicicleta. En concret, el document cita en un programa de l'Ajuntament de Barcelona que té l’especificitat d’ensenyar a anar en bicicleta a persones adultes.
En el retorn també dins del món de les bicicletes s’aporta una l’experiència que mostra la dificultat que suposo aprendre coses noves sobre el que ja sabem. En aquest cas conduir una bicicleta en la qual s’ha capgirat el funcionament del manillar. Aquí ve el vídeo…
Finalitza aquest post la reflexió del professor:
“que difícil és aprendre coses noves sobre el que ja sabem! Per a mi la lliçó d’aquest vídeo és doble: a) que difícil que és aprendre coses noves a partir del que ja sabem; b) que difícil que és que aquest nou aprenentatge no acabi destruint la base inicial, allò que fa que siguem qui som a partir del que sabem fer, la nostra identitat.” (Fontich, 2019)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada