De Somnis, etiquetes, colors i Martin Luther King

De Somnis, etiquetes, colors i Martin Luther King

No sabia si, finalment, se m’acudiria cap tema per escriure aquest post, però aquesta nit m’ha passat una cosa estranya, molt estranya. Se m’ha aparegut en somnis l’esperit de Martin Luther King  ̶  sí, tal com ho llegiu  ̶   i ha estat ell qui m’ha donat la idea:

̶  Has de parlar de les etiquetes, Montserrat.

̶  De les etiquetes, Martin?

̶  Sí, de les etiquetes, de les etiquetes. Tu ja m’entens.

I llavors s’ha esfumat, sense cap més explicació. Us ho podeu creure? Segur que estava ocupat...

“Tu ja m’entens”, “tu ja m’entens”, “tuuuu-jaaaa-m’enteeeens”... he anat rumiant mentre la imatge del seu bigoti i la seva mirada clara i contundent es mantenia encara, nítidament definida, a la meva retina.

"Martin Luther King", Christopher David Ryan 

Com podeu comprendre, aquesta experiència paranormal, o com a mínim pertorbadora,  no m’ha deixat indiferent i m’he començat a fer preguntes. Què vol dir “tu ja m’entens”? Per què el premi Nobel de la Pau 1964 se m’ha aparegut en somnis? Potser la proximitat entre el seu nom i el meu primer cognom han afavorit el contacte? Potser l’he invocat sense voler? I el més important de tot: com és que m’ha parlat en català?

Potser és que, com ell, jo també tinc un somni i com ell també detesto les etiquetes. I com que ell avui m’ha proposat parlar d’etiquetes, i jo no goso contradir els esperits, he decidit posar fil a l’agulla buscant la paraula al diccionari, a veure si m’inspirava i, per començar, he comprovat que és un mot que té unes quantes accepcions:

etiqueta[1] 

1 f. [LC] [ECO] Tros de paper, de plàstic o d’un altre material, que conté una indicació per a fer conèixer la naturalesa, el preu, la destinació, etc., de l’objecte al qual va enganxat o lligat. Etiquetes adhesives. 
2 1 f. [LC] Cerimonial que s’ha d’observar a la cort, en un acte públic solemne, etc.
2 2 f. [LC] Tracte cerimoniós entre particulars.
3 f. [LC] Mot, concepte, idea, que marca, encasella, classifica, algú o alguna cosa. No m’agrada que em posin etiquetes. 
4 f. [IN] En inform., identificador que forma part d’un conjunt de dades elemental o hi està relacionat.

Totes les accepcions d’”etiqueta” són interessants, però he decidit que, avui, em vull fixar en la número 3:  f. [LC] Mot, concepte, idea, que marca, encasella, classifica, algú o alguna cosa. I també en l’exemple que utilitza el DIEC: “No m’agrada que em posin etiquetes.” 

I llavors m’he dit:

̶ Ni a mi tampoc, DIEC. A mi tampoc m’agrada!

Reconec que les etiquetes tenen certa utilitat si tenim en compte la seva capacitat de facilitar l’organització de les coses. No saps quin pot conté el sucre? Doncs, val més que llegeixis l’etiqueta abans de posar-ne 300 grams a la massa del pastís, no fos cas que sigui sal i et quedis sense postres. Treballes en una farmàcia i no saps on has deixat el fosfat càlcic dibàsic, que és un inofensiu excipient? Doncs et convé llegir bé les etiquetes, no fos cas que preparis la pomada per a la psoriasi de la senyora Maria amb àcid clorhídric, i s’acabi quedant sense pell. Utilitzar etiquetes per ordenar objectes gairebé sempre és útil, però utilitzar-les per classificar les persones és, com a mínim, perillós.

Ens hem cansat de sentir-ho en aquest màster des dels àmbits de la psicologia o la pedagogia, per exemple: “No hauríem d’etiquetar els alumnes”, “fer-ho és limitar les nostres expectatives envers ells”, “fer-ho és negar-nos la possibilitat com a professors de conèixer aquests alumnes en totes les seves dimensions”, “fer-ho és perdre’ns moltes de les seves virtuts”, “fer-ho té efectes negatius pràcticament sempre”.

Però tot i saber-ho, ho continuem fent sovint. Gairebé sempre sense adonar-nos-en. I ho fem nosaltres, entre nosaltres. “És que aquests són els blaus, és clar. Nosaltres som els vermells”  ̶  afirmem sense contemplacions. I solem quedar-nos tan amples.

Per què no podem acceptar la realitat en la seva diversitat, tal com és? Per què pel simple fet de ser blau se’t suposen certes  qualitats i si ets vermell, les contràries? No és veritat que hi ha vermells que per dins són blaus, i blaus que per dins són vermells, i fins i tot i ha liles (que tenen una aparença confusa, a mig camí entre els blaus i els vermells)? I no hi ha també violetes, porpres, amarants, carmesins, granats, atzurs, blaus cels, blaus de Prússia, blaus de França, cobalts, aiguamarines...? I el que és més interessant: no tenen tots els colors la capacitat de canviar, de transformar-se si es mesclen amb altres tonalitats?

Encara que no ho vulguem, posant etiquetes genèriques, sempre, o gairebé sempre, estarem simplificant, limitant, cosificant els nostres companys, i això pot portar fàcilment a la deslegitimació, encara que aquesta no sigui la nostra intenció. Deixem que els nostres companys facin, que provin, que aprenguin, que s’equivoquin, que posin remei a les seves mancances –que segur que en són moltes-, que tornin a començar, que es preparin, que es formin amb compromís i vocació perquè són molt responsables, que aportin aire fresc i noves perspectives, i no pel simple fet que són blaus i ja porten escrit a la pell que suposaran un problema quan s'incorporin al sistema, sinó perquè és el que hauríem de fer tots, perquè tots som encara “primaveres” en aquesta nova etapa que comença: blaus, vermells, grocs, liles, taronges, verds, negres i blancs.

Identificación 90843420, © Benjavisa Ruangvaree, creative commons. Dreamstime.com

A l’assignatura de biologia s’elogia la diversitat i sempre hi ha algú que ho recorda. Podríem dir que tothom està d’acord amb aquesta sentència. Doncs, per què alguns no ho fan en l'àmbit d'aquest màster, per exemple?

Ja ho va dir el meu bon amic Martin, que també parlava de colors:  “la comunitat negra no ha de conduir a la desconfiança dels blancs, car molts dels nostres germans blancs [...] s’han adonat que el seu destí va lligat al nostre destí”[2] i que  “No podem caminar sols. I a mesura que caminem, ens hem de fer la promesa que anirem endavant. No podem tornar enrere”.

Ell va dir “Tinc un somni, avui” i jo també tinc un somni i els nostres somnis avui es barregen –ves quines coses que passen: “Tinc el somni que un dia als turons colorits” no només de Geòrgia sinó també de Bellaterra, blancs, negres, liles i grocs i tots els colors de l’arc de sant Martí – filòlegs, lingüistes, periodistes, comunicadors, dramaturgs, publicistes i amants de les lletres en general– “seran capaços de seure junts a la taula de la germanor” i “seran capaços de transformar les discordances en una bonica simfonia”.

Sinfonía de colores. Pixabay.

---

[1] Institut d’Estudis Catalans, Diccionari de la llengua catalana. Segona edició. Recuperat de: https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=etiqueta&operEntrada=0
[2] King, M. L. (1963). Jo tinc un somni (I Have a Dream), discurs Martin Luther King al peu del monument a Lincoln, a Washington D.C. Recuperat de: http://arjau.blogspot.com/2013/08/famos-discurs-en-catala-de-martin.html